Hugo

Quan Martin Scorsese va anunciar que portaria al cinema la novel·la il·lustrada The invention of Hugo Cabret (2007), de Brian Selznick, la seva elecció no podia ser més conseqüent: és la història d’un nen que somia i la seva trobada casual, però inoblidable, amb l’home que ens va ensenyar a somiar en gran, des de la pantalla d’un cinema, Georges Méliès (1861-1939). «Méliès és l’inventor de l’espectacle, de la ruta cap al regne de les fades, entre les tendres estrelles i els sols somrients», va dir René Clair. Per això Hugo (Asa Butterfield), un orfe que viu sol a la terminal ferroviària de París-Montparnasse, ocupant una petita golfa a la qual s’arriba des del sorollós i ciclopi mecanisme del rellotge que domina l’ampli vestíbul de l’estació ‒i que Scorsese filma com si fos un dels surrealistes artefactes de Metropolis (Fritz Lang, 1927)‒, havia de trobar-se amb Méliès, un esquerp ancià d’aspecte aristocràtic que arregla i ven joguines en un modest quiosc.

Hugo anhela reconstruir un deteriorat i fascinant autòmat construït pel seu pare, «especialista en cronometria». Un enginy amb forma humana que, presumiblement, podia escriure, ja que sostenia una ploma i estava assegut darrere d’una taula. Les ganes d’Hugo el fan assemblar, i molt, a Méliès, qui es va obstinar a desvelar-nos l’essència fantàstica del cinema en pel·lícules com Le voyage dans la Lune (1902), ja que el noi imagina, i la imaginació és el motor més gran de l’activitat humana i la principal font de desenvolupament humà... (...)

Hugo és una màquina ben lubricada, un fascinant entreteniment que concilia el Nou i el Vell: un virtuós moviment de càmera, que comença amb uns plans aeris de París a inicis del segle XX, ens condueix frenèticament a través de la bulliciosa estació de tren, des del seu exterior, travessant andanes i portals fins a detenir-se en aquell gran rellotge des del qual tafaneja l’Hugo... Martin Scorsese ens ofereix un relat amb regust dickensià i tocs d'slapstick de ritme visual frenètic, gràcies a les noves tècniques digitals. (...)

Per altra banda, Hugo retrata de forma específica els observadors de la vida que, potser estimulats pel desig ‒recordem, allò que escrivia Eduard Punset a El alma está en el cerebro: radiografia de la máquina de pensar «ens separa de nosaltres mateixos, ens desubica, ens torna excessius, fa que visquem en la improvisació, el desordre i el capritx, màximes expressions de la llibertat portada al paroxisme. El desig reivindica la vida, el plaer, l’autorealització, la llibertat»‒, o probablement per la soledat, exploren la realitat a través de les seves imatges en moviment, essència de la imaginació cinematogràfica. O millor dit, de l’art cinematogràfic.

Navarro, Antonio José. Por amor al cine. “Dirigido por”, núm. 419 (feb. 2012), pàg. 18-19.

Tota la documentació citada està disponible a la Biblioteca del Cinema

• Abiusi, Luigi. Geografia dello stereotipo. “Filmcritica”, vol. LXII, núm. 623 (mar. 2012), pàg. 109-111.
• Azalbert, Nicolas. Le film des passages. “Cahiers du Cinéma”, núm. 674 (janv. 2012), pàg. 32-33.
• Berthomé, Jean-Pierre. Hugo Cabret: la Machine à reproduire la vie. “Positif”, núm. 619 (sept. 2012), pàg. 96-97.
• Bocchi, Pier Maria. Hugo Cabret: no, grazie. “Cineforum”, vol. LII, núm. 511 (genn.-febbr. 2012), pàg. 27-28.
• Bruno, Edoardo. Restringimento di campo. “Filmcritica”, vol. LXII, núm. 623 (mar. 2012), pàg. 107-108.
• Cappabianca, Alessandro. In margine a Io e te. “Filmcritica”, vol. LXIII, núm. 634 (apr. 2013), pàg. 163-166.
• Cappabianca, Alessandro. Sul 3D, su Méliès e su Hugo Cabret. “Filmcritica”, vol. LXII, núm. 621-622 (genn.-febbr. 2012), pàg. 11-15.
• Christie, Ian. The illusionist. “Sight & Sound”, vol. XXII, núm. 1 (Jan. 2012), pàg. 36-39.
• Costa, Antonio. Viaggio sulla luna = Voyage dans la lune (Georges Méliès, 1902); seguito da L’Automa di Scorsese e la moka di Kentridge. Milano: Mimesis, 2013.
• Gran angular: La invención de Hugo. "Caimán, cuadernos de cine", núm. 2 (feb. 2012), pàg. 6-21.
• Henry, Michael. Entretien avec Martin Scorsese: un film qu’un enfant puisse voir, pour une fois. “Positif”, núm. 619 (sept. 2012), pàg. 88-95.
• La invención de Hugo [Dossier didàctic]. Barcelona: Filmoteca de Catalunya, 2017.
• La invención de Hugo (Hugo)(DVD). Madrid: Paramount Spain, 2012.
• Lerman, Gabriel. Martin Scorsese. “Dirigido por”, núm. 419 (feb. 2012), pàg. 20-23.
• Liberti, Fabrizio. La storia, il falso, il verosimile. “Cineforum”, vol. LII, núm. 511 (genn.-febbr. 2012), pàg. 20-24.
• Manassero, Roberto. Cinefila contagiosa. “Cineforum”, vol. LII, núm. 511 (genn.-febbr. 2012), pàg. 25-26.
• Martin Scorsese. Cinisello Balsamo, Milano: Silvana editoriale, 2015.
• Mennella, Federica. Hugo Cabret. “Segnocinema”, vol. XXXII, núm. 173 (genn.-febbr., 2012), pàg. 35-36.
• Méranger, Thierry. Le secret et l’invention. “Cahiers du Cinéma”, núm. 663 (janv. 2011), pàg, 14-17.
• Moccia, Michele. Il sogno adombrato e il cuore del cinema. “Filmcritica”, vol. LXII, núm. 623 (mar. 2012), pàg. 112-113.
• Navarro, Antonio José. Por amor al cine. “Dirigido por”, núm. 419 (feb. 2012), pàg. 18-19.
• Nuttens, Jean-Dominique. Hugo Cabret: memòries de nos pères. “Positif”, núm. 611 (janv. 2012), pàg. 38-39.
• Osmond, Andrew. Hugo. “Sight & Sound”, vol. XXII, núm. 2 (Feb. 2012), pàg. 66-67.
• Padrol, Joan. Banda sonora. “Dirigido por”, núm. 420 (marzo 2012), pàg. 88-89.
• Pastor, Andrea. L’automa ritrovato. “Filmcritica”, vol. LXII, núm. 623 (mar. 2012), pàg. 114-118.
• Pugliese, Roberto. SegnoDischi. “Segnocinema”, Vol. XXXII, núm. 174 (mar.-apr. 2012), pàg. 67.