The New World

Les imatges del film ens conviden a considerar el paisatge abans que els personatges, la vibració de la naturalesa abans que els diàlegs, el refilet d’un ocell abans que la feina del disseny de so, la llum i els colors naturals abans que els efectes creats amb filtres i polaritzadors (gràcies a l’excel·lent tasca del director de fotografia Emmanuel Lubezki)... d’alguna manera, el director ens vol convèncer que allò que veiem és nou, o com a mínim, que hem de veure-ho com si fos així.

The New World no pretén ajustar-se a la realitat, aspira a crear la seva pròpia. Tot i això, el punt de vista no és subjectiu; és a dir, la càmera no narra a través dels ulls o de la ment dels personatges. Els primers plans del film recullen el reflex del cel a l’aigua, després apareixen indis xipollejant, entre ells Pocahontas (Q’Orianka Kilcher). Les imatges, tot i la seva bellesa, no pretenen mostrar un món estàtic i perfecte, més aviat volen descobrir un món dinàmic enmig d’un paisatge misteriós, en el qual la bellesa i l’ominós es barregen.

Quan arriben tres galions a les platges on estan assentats Powhatan (August Schellenberg) i la seva tribu, els indis senten por i curiositat al mateix temps. Els conqueridors, per la seva banda, se senten confosos perquè tan sols anaven a la recerca d’or i d’una ruta fluvial cap al mar del sud i es troben boscos coberts per l’aigua. John Smith (Colin Farrel), que arriba a terra després d’haver estat encarcerat per posar en dubte les ordres dels seus superiors, de seguida se sent atret per Pocahontas, tot i que ràpidament s’estableix una línia divisòria entre els membres de la tribu i els europeus. Quan John Smith cau presoner dels indis, després d’haver estat enviat a buscar provisions, Pocahontas li salva la vida. En aquest cas, Terrence Malick no vol posicionar-se sobre el material narratiu i no explica si això és part de la història o del mite. Per això li dóna un to oníric i al·lucinat a les imatges, com si John Smith en realitat estigués travessant alguna cosa com una cerimònia d’iniciació, en la qual no entén res, ni els seus sentiments físics ni els emocionals.

El que ve a continuació és allò que distingeix a Malick de qualsevol altre cineasta estatunidenc, a no ser David Gordon Green (que és l’únic que sembla capaç de crear imatges amb la mateixa força tel·lúrica i amb la mateixa sensualitat, amb el mateix ritme musical i poètic, fent que la mort i la desesperació, les tempestes i els vents, convisquin amb l’amor i l’amistat, els rajos de sol i les gotes de la pluja que llisquen sobre la superfície de les fulles, el refilet d’un ocell, les seves plomes). És el que marca les diferències entre Badlands (1973) i Days of Heaven (1980), amb gairebé qualsevol altre film, el mateix que fa que la relació entre Pocahontas i John Smith ofereixi algun fragment del cinema més perdurable que conec.

Des d’un punt de vista estrictament visual, el film de Terrence Malick no està lluny dels documentals de Robert Flaherty, i en menor mesura, dels escrits de Margaret Mead. Evidentment, alguns efectes estètics són més propis d’un director actual com James Benning, però el to en general remet al cinema mut, no tant perquè les solucions formals de The New World s’assemblin a les de Moana (Robert Flaherty, 1926), White Shadows in the South Seas, (rodatge que va començar Robert Flaherty i va acabar W.S. Van Dyke, 1928) o Tabú (realitzada per Friedrich Wilhelm Murnau amb col·laboració de Robert Flaherty, 1931), com pel caràcter fundacional i primigeni del film pel que fa als precedents d’aquest mateix tema. Té una aparença arcaica, no perquè les seves solucions visuals siguin antigues, sinó perquè li manca fluïdesa narrativa comercial. Tot i això, val la pena deixa clar que The New World aspira, per davant de tot, a explicar-nos una història. La diferència amb bona part del cinema comercial consisteix en l’exercici de concentració que el director vol imposar sobre la construcció fílmica. Com en l’obra de Mark Rappaport, Ken Jacobs o Craig Baldwin, però d’una altra manera, el film de Terrence Malick apel·la el misteri del llenguatge, a través de la seva consideració, i no necessàriament de la seva comprensió, per entendre millor tot el que ens rodeja.

Rodríguez, Hilario J. Lo viejo y lo nuevo. “Dirigido por”, núm. 353, (feb, 2006), pàg. 28-29.

Tota la documentació citada està disponible a la Biblioteca del Cinema

• Aubron, Hervé. La princesse et l'empereur. “Cahiers du Cinéma”, núm. 610 (mars 2006), pàg. 28-29.
• Béghin, Cyril. Princesse montage. “Cahiers du Cinéma”, núm. 617 (nov. 2006), pàg. 95-96.
• Burdeau, Emmanuel. Toucher terre. “Cahiers du Cinéma”, núm. 610 (mars 2006), pàg. 27-28.
• Bursi, Giulio; Cattaneo, Francesco; Imperatore, Giuseppe. Due mondi a termine. “Cineforum”, vol. XLVI, núm. 452 (mar. 2006), pàg. 2-13.
• Chang, Justin. The new world. “Variety”, vol. CDII, núm. 13 (May 15, 2006), pàg. 39.
• Delorme, Stéphane. Un lyrisme élégiaque. “Cahiers du Cinéma”, núm. 619 (janv. 2007), pàg. 86-88.
• Eisenreich, Pierre. The New world the extended cut: extension du chef-d'oeuvre. “Positif”, núm. 591 (May 2010), pàg. 32-33.
• Everschor, Franz. The new world. “Film-dienst”, vol. LIX, núm. 5 (Mar. 2006), pàg. 24-25.
• Fornasiero, Andrea. Terrence Malick : cinema tra classicità e modernità. Recco: Le Mani, cop. 2007.
• Gombeaud, Adrien. Cole, Mann, Malick: le cercle, la croix et le monde nouveau. “Positif”, núm. 621 (nov. 2012), pàg. 90-91.
• Henry, Michael; Cerisuelo, Marc. Terrence Malick. “Positif”, núm. 540 (févr. 2006), pàg. 12-22.
• Horner, James. The New World (CD). [S.l.]: New Line Records, p 2006.
• Jones, Kent. Acts of god. “Film Comment”, vol. XLII, núm. 2 (Mar.-Apr. 2006), pàg. 24-26,28.
• McCarthy, Todd. A tough trail to follow. “Variety”, vol. CDI, núm. 5 (Dec. 19, 2005), pàg. 50,56.
• Michaels, Lloyd. Terrence Malick. Urbana; Chicago: University of Illinois Press, cop. 2009.
• El Nuevo mundo (The New World)(DVD). Madrid: Tripictures, DL 2006.
• Padrol, Joan. Banda sonora. “Dirigido por”, núm. 357 (jun. 2006), pàg. 95-96.
• Patterson, Hannah. The Cinema of Terrence Malick: poetic visions of America. London; New York: Wallflower, 2003.
• Rodríguez, Hilario J. Lo viejo y lo nuevo. “Dirigido por”, núm. 353 (feb. 2006), pàg. 28-29.
• Taubin, Amy. Birth of a nation. “Sight & Sound”, Vol. XVI, núm. 2 (Feb.2006), pàg. 44-45,72,74.
• Tessé, Jean-Philippe. Rayonner, éblouir. “Cahiers du Cinéma”, núm. 619, (janv. 2007), pàg. 89-90.