To be or not To be

Si Citizen Kane (Orson Welles, 1941) presenta una sintaxi i uns trets estilístics que s’allunyen de l'anomenat “estil de narració clàssic”, i en aquest sentit significa una ruptura i a la vegada una apertura de nous camins narratius i visuals, To be or not to be representa la culminació d’un estil de narració associat indissolublement al context de producció dels estudis de Hollywood Studio System.

Els trets estilístics del cinema de Lubitsch es troben quintaessenciats en aquesta producció, la més radical de tota la seva filmografia en els seus plantejaments dramàtics i narratius. En cap altra pel·lícula seva s’explicita de manera tan meridiana la manipulació de la narració omniscient tan característica del cinema de Lubitsch. Aquesta manipulació consisteix en el fet que l’espectador disposi generalment de més informació que els personatges (el principi d’allò que Hitchcock denominava suspens), no obstant això, en aquesta comèdia aquesta relació s’inverteix freqüentment i són els personatges els que saben més que els espectadors, amb el consegüent efecte sorpresa, contrari al del suspens. A vegades en una mateixa escena s’arriba inclús a combinar ambdós procediments narratius: l’espectador comença l’escena sabent més que els personatges, però es veu sorprès per una resolució inesperada i supressiva d'aquesta.

Però To be or not to be en el seu nivell més profund va molt més enllà, la narració es converteix en un joc especular en el qual els dos àmbits definits de la disjunció del títol apareixen simètricament representats en tots els nivells: en els escenaris, en els personatges, en l’acció i en els diàlegs. Al llarg de la narració els dos territoris fan permeables els seus contorns, la veritat deixa pas a la versemblança, la realitat, a la representació, el ser, en semblar, fins al punt que dos termes aparentment irreconciliables, ser i no ser, es transformen en intercanviables i, com a conseqüència, l'escena es converteix en escenari, els personatges en actors, l’acció, en teatre i els diàlegs, en paper après o improvisat.

Els nuclis temàtics d’aquesta comèdia també discorren paral·lels en la seva riquesa referencial a la complexitat de la seva arquitectura narrativa. La comèdia és una lúcida reflexió sobre la representació com a essència de la ideologia nazi, però també sobre la naturalesa movedissa de l’heroi, el teatre i la vida, els actors i la seva mediació entre el ser i el fet de semblar, el matrimoni, temes sobre els quals planeja una altra problemàtica, la del deure: El deure per a un còmic de representar bé el seu paper, per a una dona, de ser fidel al seu marit, per a un polonès, de resistir a l'invasor nazi, però també, i a la inversa, per a un còmic de saber on comença la vida i on acaba l’espectacle, per a una dona, d’assumir la seva feminitat, per a un nazi, d’obeir cegament la seva doctrina.

Moreno Díaz, Manuel; Rodríguez Pachón, Juan M. Guía para ver y analizar. Ser o no ser. Valencia: Nau llibres; Barcelona: Octaedro, DL 2003.

Tota la documentació citada està disponible a la Biblioteca del Cinema

• Amiel, Vincent. Derrière la porte... un rideau de scène. “Positif”, núm. 292  (juin 1985), pàg. 19-22.
• Barnes, Peter. To be or not to be. London: British Film Institute, 2002.
• Bosch, Ignasi. Ser o no ser. “Contracampo”, núm. 27  (enero-feb. 1982), pàg. 53-54.
• Bourget, Eithne. Lubitsch ou la satire romanesque. Paris: Flammarion, 1987.
• Carreno, J M. Ser o no ser. “Casablanca”, núm. 29  (mayo 1983), pàg. 51.
• Coma, Javier. Ser o no ser. “Dirigido por”, núm. 322  (abr. 2003), pàg. 43-44.
• Comolli, Jean-Louis; Géré, François. Deux fictions de la haine (2). “Cahiers du Cinéma”, núm. 288  (mai 1978), pàg. 5-15.
• Comolli, Jean-Louis; Géré, François. Deux fictions de la haine (3). “Cahiers du Cinéma”, núm. 290-291  (juil.-août, 1978), pàg. 90-98.
• Eyman, Scott. Ernst Lubitsch: laughter in paradise. New York: Simon & Schuster, 1993.
• García López, Sonia. Ser o no ser = To be or not to be: Ernst Lubitsch. Barcelona [etc.]: Paidós, cop. 2005.
• Gutiérrez-Solana, Ignacio. Entrevista con Mel Brooks. Un cinéfilo empedernido. “Casablanca”, núm. 39  (mar. 1984), pàg. 6-7.
• Isaacs, Neil D. Lubitsch and the filmed-play syndrome. "Literature Film Quarterly”, vol. 3, núm. 4 (Autumn 1975), pàg. 299-308.
• Kleinberger, Alain; Nacache, Jacqueline. To be or not to be, Ernst Lubitsch: un classique dans l'histoire. Lormont: le Bord de l'eau, cop. 2014.
• Latorre, José María. Actores contra la Gestapo. “Dirigido por”, núm. 320  (feb. 2003), pàg. 75-76.
• Leveratto, Jean-Marc. Analyse d'une oeuvre: To be or not to be: Ernst Lubitsch, 1942. Paris: Librairie philosophique J. Vrin, 2012
• Marinero, Manolo. To be or not to be. “Casablanca”, núm. 14  (feb. 1982), pàg. 52.
• Nacache, Jacqueline. To be or not to be, ou le monologue interrompu. “Avant-Scène Cinéma”, núm. 533  (juin 2004), pàg. 6-8.
• Novak, Ivana; Krečič, Jela; Dolar, Mladen. Lubitsch can't wait: a theoretical examination. Ljubljana: Slovenian Cinematheque, cop. 2014
• Paredes Badía, Israel. Ser o no ser: o la vida es una farsa. “Dirigido por”, núm. 405  (nov. 2010), pàg. 76-77.
• Protopopoff, D; Serceau, M. Hollywood à la recherche de son ombre. “CinémAction”, núm. 53  (oct. 1989), pàg. 94-97.
• Rodríguez, Eduardo; Ojeda, Antonio; López Tapia, Luis Mamerto. Cinco comedias para la historia. Torremolinos: I Festival Internacional de Cine de Comedia, 1991.
• Ser o no ser (To be or not to be) (DVD). [Madrid]: Suevia Films, DL 2008.
• Tesson, Charles. To be or not to be. “Cahiers du Cinéma”, núm. 357 (mars 1984), pàg. 59.
• To be or not to be. “Variety”, vol. 313, núm. 7  (Dec. 14, 1983), pàg. 16.
• Tobin, Yann. Notes de lecture. “Positif”, núm. 651  (mai 2015), pàg. 74-75.
• Weinberg, Herman. El Toque Lubitsch. Barcelona: Lumen, 1973.