Dossier Film (INCLUIDO EN Guillermo del Toro)

Hellboy II: the Golden Army

Fitxa tècnica

Direcció Guillermo del Toro
Guió Guillermo del Toro
Música Danny Elfman
Fotografia Guillermo Navarro
Interpretació Ron Perlman, Selma Blair, Doug Jones, Luke Goss
Producció Estats Units
Any 2008

La crítica diu

 

Hellboy II: the Golden Army desprèn confiança, i és que Guillermo se sentia segur dels seus instints i eleccions, dels seus interessos i predileccions. Com en el primer Hellboy (2003), Guillermo va incorporar a Mike Mignola perquè aportés dissenys i idees per a la història. A Mignola li va semblar una experiència molt diferent a la primera. "La segona pel·lícula era molt més que una pel·lícula de del Toro, així que gran part de la meva influència està aquí, però està enterrada sobre capes del material d'altres persones", va revelar Mignola a Geek's Guide to the Galaxy. "El personatge de Hellboy en la segona pel·lícula està molt lluny de la meva versió de Hellboy... De fet, va haver-hi un moment en una reunió en el qual vaig dir, 'Bé, Hellboy no faria això'. I del Toro em va dir, ‘El teu Hellboy no, el meu sí'." Malgrat la seva confiança, Guillermo estava preocupat per la logística de Hellboy II. "No era una pel·lícula amb un pressupost gegantesc", apunta. "Hellboy II va costar vuitanta-cinc milions de dòlars. Però vam intentar fer-la sumptuosa i exquisida." També la va fer fresca; un gran repte ja que totes les pel·lícules de gènere fantàstic de l'època, des de Harry Potter fins al Senyor dels Anells, estaven explorant terrenys similars. Però Guillermo no es va deixar intimidar. Va buscar per tot arreu dissenys inusuals que poguessin donar un nou gir de rosca al llenguatge visual contemporani, dominat pels elements cèltics. "Vam fer un estudi molt acurat", explica. "Si et fixes en l'arquitectura balinesa, i després observes l'arquitectura nòrdica, eslava, trobes formes que s'assemblen unes a unes altres, com a teulades corbades, sostres corbats amb vores punxegudes.

El fascinant de Hellboy II és que quan comences a manipular el nus cèltic, i jugues amb ell, es converteix en un símbol xinès. I si ho manipules una mica més, es converteix en un símbol hindú. És extremadament fàcil de manejar. En el disseny cèltic existeix un llenguatge universal i molt fluït que és fascinant, i pots trobar-ho en el disseny eslau. Així que intentem explorar-ho i allunyar-nos de tota rigidesa." Guillermo afegeix que en Hellboy II, "volia tenir una qualitat sensual", sobretot en el cas del gegantesc déu Elemental del bosc al que mata Hellboy. "Té molsa en el pit, un munt de fullatge, però després, si mou un tentacle, veus el substrat. Sembla un vegetal sucós, translúcid. Era com un api. I ens esforcem molt. Crec que tot ha de ser pictòric i sensual, i has de prendre consciència de la seva textura. Per exemple, en els passadissos de l’Agència per a la Recerca i Defensa del Paranormal, fins i tot la superfície de formigó ha de semblar de formigó autèntic."

 

 

En el quadern, Guillermo desenvolupa moltes imatges impactants que després apareixen en la pel·lícula, afegint capes i exuberància a visions que recorden a les seves obres inicials. La pell esquerdada de marbre blau del vampíric Jesús Gris de Cronos (on, Guillermo admet, "el maquillatge no era tan bo com caldria") es converteix en el cap de porcellana esquerdada del nen-fantasma Santi d'El Espinazo del diablo, i en la cara blanca com una tomba del cacic Damaskinos en Blade II, fins que finalment es transforma en les delicades cares pàl·lides del príncep Nuada i la seva germana, Nuala, en Hellboy II. "Per llavors ja no era marbre", indica Guillermo. "Era ivori." L'Àngel de la Mort sense ulls de Hellboy II, amb els ulls escampats per les ales com a estels en la nit, recorda no solament a l'home pàl·lid del laberint del faune, sinó també al treball de Guillermo para Mephisto's Bridge i a imatges dels seus benvolguts pintors simbolistes.

El casc de Johann, la creu de Liss, el brutal Wink, Cap de Catedral, els enormes engranatges que omplen la sala del tron èlfic, l'exèrcit daurat (els gòlems que s'obren com a gegantescs Cronos (1993) apareixen tots bellament dibuixats en aquestes pàgines. El més detallat de tot és el bulliciós comprat troll, replet de meravelles a cada cantonada. Inicialment, Guillermo va pensar en una trilogia de pel·lícules de Hellboy, però ara creu que la tercera no es farà. Si Hellboy II: the Golden Army és el cant del cigne de Guillermo en la sèrie, es dóna per satisfet. Cap pel·lícula és perfecta, ni pot transmetre completament tots els seus conceptes o tots els seus detalls, però amb Hellboy II Guillermo se sent completament despreocupat, diu, "perquè m'agrada molt. Estic enamorat del que vam fer. No puc ser objectiu. No pretenc que tothom coincideixi amb mi. Solament dic que, per a mi, és una de les coses més belles que he fet mai".
 

Toro, Guillermo del. Guillermo del Toro: gabinete de curiosidades: mis cuadernos, colecciones y otras obsesiones. Barcelona: Norma, 2014.

Bibliografia

 

Tota la documentació citada està disponible a la Biblioteca del Cinema

 

  • Alarcón, Tonio L. Personalidades múltiples.“Dirigido por”, núm. 381 (sept. 2008), pàg. 28-30.
  • Atkinson, Michael. Hellboy II The golden army. “Sight & Sound”, vol. 18, núm. 9 (Sept. 2008), pàg. 62-63.
  • Beney, Christophe. Hellboy II: les legions d’or maudites. “Cahiers du cinema”, núm. 639 (nov. 2008), pàg. 69-70.
  • Broc, David. Cuerpo a cuerpo con Guillermo del Toro. “Fotogramas”, núm. 1979 (sept. 2008), pàg. 88-91.
  • Gothic Superheroes. En McDonald, Keith ; Clark, Roger. Guillermo del Toro: film as alchemic art. New York [etc.]: Bloomsbury, 2015. Pàg. 161-188.
  • Hellboy II: el ejército Dorado. En Toro, Guillermo del. Guillermo del Toro: gabinete de curiosidades: mis cuadernos, colecciones y otras obsesiones. Barcelona: Norma, 2014. Pàg. 213-238.
  • Lerman, Gabriel. Guillermo del Toro. “Imágenes de actualidad”, núm. 283 (sept. 2008), pàg. 54-57.
  • Muruzábal, Amaya. Hellboy II: el ejército dorado. “Cahiers du cinema España”, núm. 15 (sept. 2008), pàg. 31-32.
  • Parera, Josep. Hellboy II, el ejército dorado: los que duermen bajo tierra. “Imágenes de actualidad”, núm. 283 (sept. 2008), pàg. 48-53.
  • Romero, Javier. G. Hellboy II: y aún así, nunca seremos humanos. En Las Fábulas mecánicas: Guillermo del Toro. Juan A. Pedrero Santos (ed.). Madrid: Calamar, cop. 2016. Pàg. 99-114.