Dossier Film (INCLUIDO EN Germans Dardenne)
Un tòpic dels manuals de guió diu que la pregunta capital a qualsevol bona pel•lícula hauria de ser: "Què vol el protagonista?". Perquè una història atrapi l'audiència, el personatge ha de tenir un objectiu i estar disposat a fer el que sigui per assolir-ho. Com a mínim, aquesta és la visió clàssica de la narració audiovisual, una teoria basada en la noció de la "voluntat"; i és una teoria que, a causa de la seva hegemonia a Hollywood, de vegades es considera inadequat en l'univers del cinema artístic. En aquest, el que vol una persona i el que fa és sovint menys important que el mode en com el món actua sobre ella, centrat en molts casos en la incapacitat de les persones per a controlar el seu propi destí.
No obstant això, els cineastes belgues Jean-Pierre i Luc Dardenne han assolit quelcom notable: recuperar de Hollywood la idea de voluntat, revestint-la d'una energia narrativa que la fa molt diferent de la (sovint trivial) força del desig que mou, amb freqüència, el cinema comercial. Pel duo belga, la voluntat és quelcom que impulsa al món i és l'únic que permet els seus personatges sobreviure, fins i tot quan sembla que un univers hostil està disposat a esclafar-los. A vegades, aquesta voluntat, expressada com a energia irreductible, és visible en les seves pel•lícules des del principi.
El seu nou llargmetratge, Le gamin au vélo (2011), comença amb el jove heroi Cyril (l'extraordinari nen de tretze anys Thomas Doret) tractant de fugir de l'orfenat en el qual viu. El mateix succeeix amb el cinètic principi de Rosetta (1999), amb la càmera corrent els passadissos rere la protagonista, mentre aquesta protesta furiosament per la pèrdua de treball del qual depèn. En ambdós casos, la càmera portada en mà per Alain Marcoen no es limita a observar l'acció, es veu dins d'aquesta, com l'espectador que de cop i volta es veu involucrat a una baralla de bar. Els personatges dels germans Dardenne es guien per un propòsit (o per impulsos inarticulats i sovint contradictoris) que els força a enfrontar-se, sovint violentament, amb el món. Cyril vol obtenir el reconeixement que l'irresponsable pare li va negar. Vol pertànyer, ser acceptat, complaure; cau a la influència d'un jove criminal i tractant de complaure'l, comet un crim violent.
Romney, Jonathan. Dardenne, Balzac, Dickens... “Cahiers du Cinema España”, núm. 49 (oct. 2011) pàg. 6.
Tota la documentació citada està disponible a la Biblioteca del Cinema