Ladri di biciclette

“Vaig passar mesos sense que ningú em volgués comprar el guió de Ladri di biciclette. Un dia, un productor americà em va oferir milions però amb una única condició i aquesta era que Cary Grant interpretés el paper de l’obrer. Em vaig negar, malgrat tots els dòlars que tant desitjava”. Finalment Vittorio de Sica amb els seus propis medis va filmar el tema de Zavattini expressant el que és la seva línia de conducta: “Com a autor de la cinta, el que m’interessa del cinema actual, és aquesta exploració de l’home que permet la càmera, és anar a buscar com amb un microscopi els éssers en la seva vida familiar”. “A l’escena final quan Lamberto Maggiorani, intèrpret no professional, plorant sent la mà del nen que li llisca dins de la seva, va tenir la sensació que el seu fill era a prop d’ell i les seves llàgrimes van ser realment plenes d’humilitat”.

Quina és la resposta que Vittorio de Sica dóna al problema social? En realitat cap ni una. Almenys que consideri Bruno com l’esperança d’un futur millor. D’aquesta manera ha pres cos aquesta misèria en la que s’ha volgut limitar a de Sica i Zavattini. Però advertir i comprovar la misèria, la indiferència, la immensa inèrcia del pensament social sobre l’individu no és una manera de denunciar-los? En realitat, som nosaltres, testimonis a favor d’Antonio Ricci el que denunciem allò que l’oprimeix. És l’equivalent a dir, amb André Bazin, que “els esdeveniments i els éssers mai són sol•licitats en el sentit que ho faria una tesi social. Però la tesi d’aquesta mida sorgeix dels éssers i dels esdeveniments ben formats i construïts i tant més irrecusable en quant que ens és entregada com afegidor. Som nosaltres mateixos, amb la nostra intel•ligència, els que la desprenem del conjunt i la construïm, no ho fa la pel•lícula.

El llenguatge de Ladri di biciclette és d’una nuesa extrema. La progressió cap aquesta nuesa és lenta; tota brillantor, tota dramatització són evitades, en els llargs plans fixos de les vint-i-set seqüències de l’obra en els que res cridarà l’atenció sobre la càmera que s’oculta en els plans medis i de conjunt. El diàleg és banal com la vida mateixa, i com aquesta, real. La pel•lícula és la interrogació fonamental de l’home vers la seva condició.

Hovald, Patrice G. El Neorrealismo y sus creadores. Madrid: Rialp, 1962.
 

Tota la documentació citada està disponible a la Biblioteca del Cinema

• Alix, Y. Sciuscia et Le voleur de bicyclette: les enfants nous regardent. “Positif”, núm.288 (févr. 1985), pàg. 72-73.
• Alonge, Giaime. Vittorio de Sica. Ladri di biciclette. Torino: Lindau, cop. 1997.
• Cartier, Clarice. Zavattini, Le voleur de byciclette et les problèmes d’écriture. “CinémAction”, núm. 70 (1994), pàg 169-175.
• Celli, Carlo. Ladri di biciclette. En The Cinema of Italy. Giorgio Bertellini (ed.). London ; New York: Wallflower, 2004. Pàg. 43-52.
• Celli, Carlo. The legacy of Mario Camerini in Vittorio de Sica's The bicycle thief (1948). “Cinema Journal”. Vol. 40, núm. 4 (Summer 2001), pàg. 3-17.
• De Sica, Vittorio. Ladrones de bicicletas. México: Era, cop.1977.
• Humbert, Michelle. Point d'échappée. “Vertigo”, núm. 18 (mars 1999), pàg. 42.
• La Fuente, Léonardo de. Le voleur de bicyclette. “Cinéma”, núm. 239 (nov. 1978), pàg. 113.
• Ladri di biciclette. En Arecco, Sergio. Cinema e paesaggio. Genova: Le Mani, 2009. Pàg. 135-137.
• Ladri di biciclette. En Aristarco, Teresa. Lo Schermo didactico: un esperimento di alfabetizzazione cinematografica nella scuola dell'obbligo. Bari: Dedalo, 1988. Pàg. 146-155.
• Ladri di biciclette. En Buache, Freddy. Le Cinéma italien: 1945-1979. Lausanne: L'Age d'Homme, [1979]. Pàg. 22-23.
• Ladri di biciclette. En Le Néo-réalisme italien : bilan de la critique. Paris: Lettres Modernes: Minard, 1964. Pàg. 154-158.
• Ladri di sogni e fabriche di biciclette: un secolo di film italiani.Gussago, Brescia: L'Arengario, 2010.
• Ladrón de bicicletas (Ladri di biciclette)(DVD). Barcelona: Manga Films, DL 2005.
• Ladrón de bicicletas. En Agel, Henri. Vittorio de Sica. Madrid: Rialp, 1957. Pàg. 85-106.
• Ladrón de bicicletas. En Aguilar Alvear, Santiago.Vittorio De Sica. Madrid: Cátedra, 2015. Pàg. 156-177.
• Ladrón de Bicicletas. En Méndiz Noguero, Alfonso. Cómo se hicieron las grandes películas. Madrid: CieDossat, 2003.
• Le voleur de bicyclette. “Avant-Scène Cinéma”, núm. 430 (mars 1994), pàg. 1-89.
• Lombardi, Elena. Of bikes and men: the intersection of three narratives in Vittorio De Sica's Ladri di biciclette. “Studies in European Cinema”, vol. 6, núm. 2-3 (2009), pàg. 113-126.
• Miret, Rafel. Ladrón de bicicletas, Vittorio De Sica. “Dirigido por”, núm. 340 (dic. 2004), pàg. 44-45.
• Prédal, René. Le Néorealisme italien et Le voleur de bicyclette. “Avant-Scène Cinéma”, núm. 430 (mars 1994), pàg. 1-7.
• Tomasulo, Frank. Bicycle thieves: a re-reading. En Vittorio De Sica: contemporany perspectives. Howard Curle ; Stephen Snyder (ed.). Toronto ; Buffalo ; London: University of Toronto Press, 2000. Pàg. 160-171.
• West, Mark. Holding hands with a Bycicle thief. Vittorio De Sica: contemporany perspectives. Howard Curle ; Stephen Snyder (ed.). Toronto ; Buffalo ; London: University of Toronto Press, 2000. Pàg. 137-159.