- Infantesa - Família - Religió - Drets socials - Fanatisme religiós  - Conflicte bèl·lic 

- Còmic - Autobiografia - Iran - Adaptació literària

El gènere autobiogràfic ha donat molts i bons resultats en la història de la cultura moderna. Durant segles, l'autobiografia es limitava a la narrativa. Després va arribar el cinema, i els autors van explicar la seva vida en imatges. Finalment ha estat el còmic el que ha incorporat aquesta forma d'arranjament de comptes amb el món. Persépolis és el millor exemple: els còmics de Marjane Satrapi han estat un best seller mundial gràcies a la frescor de les seves idees, exposades amb sentit de l'humor i sobretot del respecte cap a unes creences tan honorables com qualsevol altra si es mantenen en el terreny de l'individual. Era, per tant, lògic que Persépolis i la seva protagonista Marjane acabessin al cinema. Mantenir el blanc i negre del dibuix i la neteja del traç són un encert. Però hi ha alguna cosa que no funciona del tot i que fa que, malgrat el seu encant, Persépolis film no sigui tan rodó com Persépolis còmic.

Vidal, Núria. Persépolis. "Fotogramas", núm. 1969 (nov. 2008), pàg. 28.

Les fronteres dels gèneres i formats cinematogràfics es van obrin acceleradament a cavall de la imparable globalització. Tot i que a vegades se les esmeni críticament, tant els uns com els altres han mort des de les seves formulacions clàssiques. Si el boom del documental ha aconseguit trencar les cadenes que l’encotillaven, una cosa semblant ha passat amb l’animació, cada cop més barata gràcies a la popularització de la informàtica. El problema és que la distribució no contempli altres productes de cinema animat que sorgeixen de la factoria Disney i similars, nord-americans evindentment, ideals per degustació infantil en dates assenyalades i que propicien un marxandatge impressionant. Persépolis és una pel·lícula autobiogràfica que explica des del punt de vista d’una nena, fets fonamentals recents de la història d’Iran, la vella Pèrsia i com altres films sorgeix de la novel·la gràfica. Els seus punts forts són la simplicitat –tant de la imatgeria com de l’animació- que busquen arribar de forma directa a l’espectador. És una història que bàsicament s’ha vist molt al cinema convencional però que l’ús dels dibuixos animats li dóna un regust i una ingenuïtat insòlits, demostrant que també així es pot escriure la Història.

Comas, Àngel. Persépolis: cine político de animación. "Imágenes de actualidad", núm. 275 (dic. 2007), pàg. 118.

Persépolis és una pel.lícula francesa d’animació dirigida per Marjane Satrapi i Vincent Paronnaud, basada en el còmic autobiogràfic homònim de Satrapi (2000-2003). Es tracta, doncs, d’una adaptació d’una novel•la gràfica a una pel.lícula. La pel.lícula va aconseguir el Premi Especial del Jurat del Festival de Cannes 2007 i el del Millor Primera Pel.lícula i de Millor Adaptació als Premis César 2008. Va ser nominada a l’Òscar a la Millor Pel.lícula d’animació de 2008.

Molts altres còmics i novel•les gràfiques han estat adaptades al cinema. És el cas de V for Vendetta (V de Vendetta), un còmic d’Alan Moore i David Lloyd creat entre 1982 i 1988 i adaptat al cinema amb el mateix títol per James McTeigue el 2006.  Where the wild things are (Allà on viuen els monstres. Spike Jonze, EUA 2009) és una altra adaptació, tot i que en aquest cas d’un conte il•lustrat.

• Coneixeu altres obres que s’hagin adaptat al cinema? Busqueu els títols de les obres originals en les que es basen les següents pel.lícules i qui va crear-les:

- Les douze travaux d’Astérix (Els dotze treballs d’Astèrix. René Goscinny, França 1979)
- The mask (La màscara. Charles Russell, EUA 1994)
- Arrugas (Ignacio Ferreras, Espanya, 2011)

• Creieu que el fet que un film es basi en una obra preexistent fa que la seva adaptació resulti més fàcil o tot el contrari? Per què? Mireu el següent vídeo del making of de la pel.lícula on es mostra una petita part del treball d’adaptació d’aquesta: el treball d’animació.

https://www.youtube.com/watch?v=xx7V9AZ6skA

• A part de la figura del/la il•lustradora, què més necessitem per realitzar els altres aspectes que configuren un film d’animació? Quins altres oficis penseu que hi intervindrien?

• Com creieu que es fa la banda sonora? A continuació teniu el vídeo complet del making of de la pel.lícula (en francès subtitulat a l’anglès) on podeu observar diferents aspectes del llarg procés de producció d’una pel.lícula d’aquestes característiques. A partir del minut 17:00 veureu com els especialistes en so realitzen els efectes necessaris i com s’incorpora la veu als personatges.

https://www.youtube.com/watch?v=7jhHUb2Lk0w

• Hi ha una altra novel•la gràfica de Marjane Satrapi que també es va adaptar al cinema. Busqueu el títol i el tràiler de la pel.lícula. Quines diferències aprecieu amb Persépolis?

L’storyboard o guió il•lustrat és una eina que s’utilitza en cinema per servir de guia a l’hora d’enregistrar l’escena d’una pel.lícula. Es tracta d’un document tècnic que consisteix en una sèrie de vinyetes amb les il•lustracions de cada pla i seqüència de la pel.lícula, i les anotacions corresponents sobre els efectes visuals, sonors... En el cas de l’obra de Satrapi, el còmic podria haver servit de guia prèvia per a realitzar aquest storyboard de seqüències animades. Aquí en tens algun exemple de la pel.lícula, però n’hi ha de molts formats diferents:

• Investigueu sobre tipus i models d’storyboard. Trieu el que us agradi més i feu el vostre storyboard d’una seqüència. Podeu inspirar-vos en algun episodi de la vostra vida, com Marjane Satrapi, o extreure-la d’un llibre o còmic. Envieu-nos els resultats a filmoteca.escoles@gencat.cat i els publicarem al nostre bloc!

Persépolis transcorre entre Iran i Àustria en un moment de canvis polítics importants al primer país. En aquest breu vídeo d’un canal televisiu argentí se sintetitza la història recent d’Iran en 15’. https://www.youtube.com/watch?v=RgPFH2KR_NE

• Quins són aquests canvis polítics? Què és la Revolució Islàmica? Què va comportar per a Iran?

Marjane entrellaça la seva pròpia història personal amb els canvis polítics del seu país i la comunitat internacional: la seva infantesa i adolescència queden emmarcades en la revolució islàmica,  el règim posterior, la guerra Iran-Iraq...

• Quan Marjane marxa a estudiar fora, ho fa en part per la situació del seu país. A l’actualitat moltes persones fugen de situacions violentes als seus països d’origen i busquen entrar a Europa per accedir a unes condicions de vida segures i dignes. Creus que seria el cas de la Marjane? Per què?

Aquestes són algunes de les diferències entre els homes i les dones a Iran actualment:

- L’edat legal per al matrimoni és de 13 anys per a les dones i 15 per als homes

- Per a casar-se, cal que la dona tingui l’aprovació paterna. Aquest també pot obligar-la a casar-se contra la seva voluntat.

- Una dona necessita el permís del pare per viatjar

- Als judicis els testimonis de les dones són menys considerats que el dels homes.

- Les dones poden cobrar fins la meitat que els homes fent la mateixa feina.

- Les dones tenen un codi de vestimenta que inclou l’obligació de portar hiyab.

- Un home pot tenir fins a quatre dones.

- Les dones reben la meitat d’herència que els homes.

- Les dones poden demanar el divorci però aquest només serà efectiu si el marit l’accepta.

A l’Estat Espanyol la Constitució del 6 de desembre de 1978 estableix la igualtat de drets entre homes i dones. Però aquesta igualtat de drets no sempre es tradueix en una igualtat real en l’actualitat ni sempre va ser així.

• Busqueu els drets de les dones a l’Estat Espanyol previ a la Constitució, durant la dictadura franquista, i compareu-los amb el llistat anterior.

• Llegiu aquesta notícia sobre la desigualtat salarial entre homes i dones. Creus que la igualtat que promulga la Constitució és aplicable en aquest cas? I en la resta de drets i consideracions socials, som iguals? Per què?

http://www.expansion.com/economia/2015/10/30/56339c37e2704ef97d8b46af.html

Les següents fotografies van ser fetes a Iran i Espanya a la dècada dels 70:

1.

    2.         

3.             

4.

• Quines fotos diríeu que pertanyen a Iran i quines van ser preses aquí? Què us ho fa pensar? Quines conclusions n’extraieu?

Seleccioneu d'aquí         Totes les fotografies excepte la 2 provenen d'Iran 

                                                                                                 fins aquí i trobareu la resposta

Segons un estudi1 fet sobre 120 pel.lícules produïdes entre 2010 i 2013 a tot el món, només el 31% de personatges mencionats són femenins, i tan sols el 23% de pel.lícules analitzades tenia un personatge femení com a protagonista.  Si ens fixem en la direcció dels films, el nombre de directores és d’un 7%.

Un altre estudi2  es fixava en les 700 pel.lícules més taquilleres entre el 2007 i el 2014: d’aquestes, tan sols el 30% dels personatges que parlaven eren dones. Al 2016 una altra anàlisi sobre els 2005 films  més exitosos, va concloure que en un 82% de casos els homes tenien dos dels tres rols amb més diàlegs de les pel.lícules, mentre que les dones només tenien els personatges amb més intervencions en el 22% dels casos.

• Per què creieu que es dóna aquesta situació?
• Feu un llistat dels personatges principals de Persépolis i feu-ne una anàlisi segons les seves característiques i el rol que juguen a la pel·lícula.

1 Estudi dut a terme per l’Institut Geena Davis el 2014: "Gender Bias Without Borders: An Investigation of Female Characters in Popular Films Across 11 Countries". 16 d’abril de 2016.

2 Smith, Stacy L.; Choueiti, Marc; Pieper, Katherine; Gillig, Traci; Lee, Carmen; Dylan, DeLuca. "Inequality in 700 Popular Films: Examining Portrayals of Gender, Race, & LGBT Status from 2007 to 2014". USC Annenberg School for Communication and Journalism. 6 d’agost de  2015. 

A Suècia, alguns cinemes informen per a cada pel•lícula que projecten si aquesta passa el test de Bechdel, i els films aptes segons aquest criteri es marquen amb una "A" majúscula per promoure la igualtat de gènere.

• Saps què és el test de Bechdel? Busqueu les regles d’aquest test. Què n’opineu? Quina creieu que és la seva finalitat?
• Creieu que  Persépolis passaria el test? Per què?
• Trieu alguna altra pel·lícula o sèrie preferida i apliqueu-hi el test. Quines conclusions n’extraieu?

Més informació i altres materials didàctics de la pel.lícula:

• http://catedu.es/undiadecine-alfabetizacionaudiovisual/Web/guiasdidacticas/PERS%C3%89POLIS.pdf
• http://www.cinebaix.com/educa08/fitxes_didactiques/persepolis.pdf
• En portada - Detrás de la abaya  (rtve.es, 23 feb 2007)

Altres activitats relacionades

• Ernest i Célestine
• El nen i el món

Tota la documentació citada està disponible a la Biblioteca del Cinema

• Adams, Sam. Persepolis. “Film Comment”, vol. 43, núm. 6 (Nov.-Dec. 2007), pàg. 70-71.
• Comas, Àngel. Persépolis: cine político de animación. "Imágenes de actualidad", núm. 275 (dic. 2007), pàg. 118.
• Fernández Valentí, Tomás. Persépolis: una niña de Irán. “Dirigido por”, núm. 373 (dic. 2007), pàg. 12.
• Jaafar, Ali. Children of the revolution. “Sight & Sound”, vol. 18, núm.5 (May 2008), pàg. 46-47.
• Persepolis (DVD). Barcelona: SAV Editora, DL 2013.
• Prasch, Thomas. Persepolis (2007). “Film & History”, vol. 38, núm. 2 (Fall 2008), pàg. 80-82.
• Vidal, Núria. Persépolis. "Fotogramas", núm. 1969 (nov. 2008), pàg. 28.