The Mortal Storm

Més enllà del poc convencionalisme de l’argument -per a l'època- i de la dada històrica d'haver estat el primer film de ficció a mostrar un camp de concentració -anys abans que Fritz Lang ho fes en Hangmen Also Die! (1943)-, destaca la presentació gairebé abstracta que Frank Borzage fa de l'horror nazi. Després de la fisicitat en off de les tortures -l'abans alegre cerveseria, farcida de parroquians buidaampolles que cantaven cançons populars, és ara un lloc trist i gairebé despoblat, en el qual ressonen els crits d'Elsa (Bonica Granville), la serventa de la família Breitner, «interrogada» pels SA-, l'horror dels filats -el tràveling que segueix a Amelie entre una teranyina de filferro espinós, durant la seva visita al camp és similar, encara que en sentit contrari, al del professor a la universitat-, i l’enganxosa omnipresència dels uniformes, banderes i insígnies, està la idea del nazisme com a monstruositat còsmica que atempta contra tot el que és noble i bo en l'ésser humà -l'amistat, la integritat, la intel•ligència, la tolerància...-, discurs que el cineasta va embastar ja en Three Comrades (Frank Borzage, 1938).

No obstant això, el pitjor crim del nazisme, per a Frank Borzage, és la destrucció de l'amor. Freya Roth trenca el seu compromís amb Fritz Marberg perquè aquest anteposa les idees del partit al respecte degut cap a la seva futura esposa, a qui intenta sotmetre, no estimar: la concepció romàntica de la dona com a companya de l'home en igualtat de condicions no existeix per al nazi. Per contra, entre Freya i Martin Breitner neix una devoció mútua basada en el respecte, en el reconeixement d'uns esperits afins que resisteixen a la brutalitat nazi. La posada en escena els envolta d'una aurèola mística, gairebé transcendent, amb la secreta convicció que l'amor, el mateix que l'art, és la persecució constant d'un ideal al que un no deu mai renunciar.

La tendresa que traspuen els objectes -el got nupcial sense noms que Martin li ensenya a Freya-, el valor premonitori de les accions -la llarga escena en què tots dos es dirigeixen esquiant, feliços, en comunió amb la naturalesa, cap a la cerveseria- i el paper simbòlic de les seves actituds, mirades i gestos -Martin, durant la seva trobada en la cerveseria amb Fritz i els germans de Freya, Otto (Robert Stack) i Erich (William T. Orr), ocupa el lloc en la taula que, si estigués present, li correspondria al professor Roth...; Martin i Freya romanen dempeus, amb la mirada ennuvolada per l'estupefacció i la por, enmig d'un bosc de braços alçats que canten l'himne nazi «Horst Wessel Lied...»-, són el preàmbul d'una tragèdia in crescendo que conclou, igual que va arrencar el film, amb una suau panoràmica d'acostament cap a l'entrada de la llar dels Roth, mentre la neu cobreix la muntanyes en un dels hiverns més llargs que ha conegut la humanitat.

Navarro, Antonio José. El horror nazi según Frank Borzage. “Dirigido por”, núm. 400 (mayo, 2010), pàg. 86-87.
 

Tota la documentació citada està disponible a la Biblioteca del Cinema

• Beylie, Claude. Sur cinq films de Frank Borzage. “Ecran”, núm. 50 (sept, 1976), pàg. 69-70.
• Biette, Jean-Claude. Les fantômes du permanent. “Cahiers du Cinéma”, núm. 309 (mars 1980), pàg. 30-31.
• Casas, Quim. Frank Borzage: camara y espiritualidad: un estilo trascendental. “Dirigido por”, núm. 306 (nov. 2001), pàg. 54-69.
• Dumont, Hervé. Frank Borzage: sarastro en Hollywood. San Sebastián: Festival Internacional de Cine de San Sebastián ; Madrid : Filmoteca Española, 2001.
• Dumont, Hervé. Frank Borzage: the life and films of a Hollywood romantic. Jefferson, N.C ; London: McFarland, 2006.
• Hirsch, Pam. Authorship and propaganda: Phyllis Bottome and the making of The mortal storm (1940). “Historical Journal of Film, Radio and Television”, vol. 32, núm. 1 (Mar. 2012), pàg. 57-72.
• Lamster, Frederick. Souls made great through love and adversity: the film work of Frank Borzage. Metuchen, N. J.: Scarecrow, 1981.
• Navarro, Antonio José. El horror nazi según Frank Borzage. “Dirigido por”, núm. 400 (mayo, 2010), pàg. 86-87.
• Tournès, Andrée. Mortal Storm. “Jeune Cinéma”, núm. 246 (nov.-déc. 1997), pàg. 47-49.