- Escola Unitària - Classe única - França rural - Docència

- Infantesa - Família - Documental

Hauríem de buscar una paraula nova per definir els documentals que s'estan fent en els darrers anys. Fragments de vida? Cinema vérité? Dir que Ser y tener és un documental és reduir la seva autèntica dimensió. Del que no hi ha dubte és que estem davant un document que retrata una realitat. En aquest cas, una escola rural a la regió del Auvergne, a França, amb un sol mestre que s'ocupa dels nens des que comencen a anar al col•legi fins que entren a l'institut. Durant sis mesos contemplem la vida d'aquesta petita comunitat a la classe, a les seves cases, estudiant, treballant, sempre amb un ritme pausado i tranquil. Hereu de la millor tradició del cinema documental francès, aquest bell i divertit film enllaça directament amb dos clàssics del gènere avui oblidats: Farreinque i Biquefarre, de Georges Rouquier. Igual que passava amb aquests dos exemples, passada una estona d'estar veient Ser y tener, ens oblidem que estem davant d’un documental amb nens de debò i un mestre consagrat a ells i l'única cosa que volem és saber més de Rijo, de Marie, d'Olivier, de Nathalie, del Monsieur...

Vidal, Núria. Ser y tener. “Fotogramas”, núm. 1922 (dic. 2003), pàg. 22.
 

ESO, Batxillerat/CF

• La pel·lícula es titula Ser y tener. Què penseu que vol dir el director amb aquest títol? Argumenteu-ho i intercanvieu opinions. Animeu-vos a conjugar aquests dos verbs en francès.

• L’acció transcorre a una escola unitària rural. Busqueu informació sobre les escoles unitàries i les escoles rurals. A Catalunya existeixen aquestes escoles? Com s’organitzen? Citeu avantatges i desavantatges d’aquest tipus d’educació i raoneu les vostres respostes.

• Busqueu la bibliografia del director Nicolas Philibert. Quin tipus de pel·lícules acostuma a fer?

• Aquesta és una pel·lícula documental. Definiu què és un documental i enumereu-ne les seves característiques. Quines diferències hi ha entre un documental i una ficció? Creieu que el director ha filmat de manera neutra? Quina mirada ha aportat sobre la vida de l’escola? Ha explicat la història amb un argument i un fil narratiu? Raoneu les vostres respostes.

• Reflexioneu sobre el paper dels i les mestres rurals. En quin entorn treballen? Quins avantatges o inconvenients pot tenir la seva feina? Poseu-ho en comú a l’aula.

• La pel·lícula comença amb un pla exterior: veiem un camp amb vaques, està nevant i fa vent. Segueix un pla interior, a l’escola, veiem dues tortugues que passegen per classe. Quina llum i quins colors veieu a l’exterior i a l’interior? Com són? Càlids o freds? Quines sensacions us transmet una localització i l’altra? Aquest inici què us suggereix? Ens dóna pistes de com seguirà el documental? Argumenteu-ho i poseu-ho en comú a l’aula.

• Observem clarament el pas del temps pels plans exteriors que es mostren. Quins elements ens indiquen que és hivern, primavera o estiu (a banda de la neu i el sol)? Feu-ne una llista.

• Agafeu una càmera (la d’un telèfon mòbil us servirà) i preneu plans curts exteriors i interiors del vostre centre. Si és possible utilitzeu un trípode. Busqueu recursos visuals per indicar el pas del temps. Després podeu intentar muntar els plans per fer una seqüència amb algun programa de muntatge (Windows Movie Maker ve instal·lat al programari Windows i iMovie a Mac) i afegir música després. Tot seguit us deixem enllaços a diferents recursos i bancs de sons que podeu utilitzar:

http://recursostic.educacion.es/bancoimagenes/web/

http://www.xtec.cat/web/recursos/media/radio/biblioteca

(en francès): http://www.universal-soundbank.com/bruitages.htm

http://efectos-de-sonido.anuncios-radio.com/gratis/

• Descriviu com és l’escola per dins. Veiem que els alumnes estan separats entre els petits i els grans. Quines edats creieu que tenen? Com es comporten? On s‘asseuen? Quin tipus d'exercicis fan?

• Veiem que malgrat tenir un sol mestre, tots els alumnes reben una formació individualitzada. Al llarg del film podem veure com el mestre, no només els ensenya les matèries escolars sinó que els ajuda amb els seus problemes familiars o personals. Citeu-ne algun exemple. Creieu que aquesta també ha de ser la feina dels i les mestres? Poseu en comú les vostres opinions.

• El director de la pel·lícula filma majoritàriament primers plans dels alumnes i el mestre. Escolliu-ne un i analitzeu-lo detalladament. Quines sensacions ens donen aquest tipus de pla? Què creieu que passaria si hagués utilitzat uns plans generals? Argumenteu-ho.

• El documental ens mostra bàsicament dos escenaris: l’escola i l’exterior de l’escola, on hi trobem el camp, la zona rural on viuen els alumnes i les seves famílies. Veiem les seves cases i les seves feines. Quin tipus de vida creieu que tenen? La família intervé en algun moment en l’educació dels alumnes? De quina manera? Creieu que és important? Raoneu les vostres respostes.

• Observeu l’escena en què el mestre asseu a dos alumnes que es barallen sovint i resolen la situació parlant-ne. Us sembla bé aquesta forma de resoldre els conflictes? Com ho feu a la vostra escola quan es dóna aquesta situació? Parleu-ne amb els companys.

• Aquest film es va rodar entre el 2000 i 2001. A la classe veiem llibres de text, lletres de colors, una pissarra magnètica, una fotocopiadora... Han canviat aquests materials educatius actualment? A la vostra classe quins materials utilitzeu? Creieu que si aquest documental es filmés avui aquesta escola seria molt diferent? Raoneu les vostres respostes.

• Fixeu-vos en la música. Hi ha molt poca música afegida. En quins moments apareix? Què us transmet? Poseu en comú les vostres opinions.

• Observeu el pòster promocional del documental. Hi veiem en Jojo ensenyant les mans brutes de pintura.  Per què té importància aquesta foto? Vosaltres l’haguéssiu fet així? N’hauríeu escollit una altra? Argumenteu-ho.

• El final del film és obert. Coneixeu alguna altra pel.lícula amb un final similar? Aquest tipus de final ens anima a saber com continuaran les vides dels alumnes i el mestre. Què creieu que faran? Feu de guionistes! Inventeu-vos una continuació de la pel·lícula. Com segueixen les seves vides? Què fan el curs següent?

Si voleu compartir els resultat del vostre treball al nostre bloc, podeu enviar-nos-el a filmoteca.escoles@gencat.cat

• Audé, Françoise. Être et avoir: un cas d'école. “Positif”, núm. 499 (sept. 2002), pàg. 40-41.
• Edelman, Bernard. Monsieur Lopez et la réalité payante. “Cahiers du Cinéma”, núm. 585 (déc. 2003), pàg. 52-53.
• Malausa, Vincent; Cohen, Clélia. Histoires de fantômes./ Rencontre Nicolas Philibert. “Cahiers du Cinéma”, núm. 570 (juil.-août 2002), pàg. 78-81.
• Matthews, Peter. Être et avoir. “Sight & Sound”, vol. 13, núm. 8 (Aug. 2003), pàg. 45.
• Rodríguez, Hilario J. Eternamente niños. “Dirigido por”, núm. 329 (déc. 2003), pàg. 28-29.
• Ser y tener (Être et avoir)(DVD). [Madrid] : Diario El País, DL 2007.
• Taubin, Amy. To be and to have. “Film Comment”, vol. 39, núm. 5 (Sept.-Oct. 2003), pàg. 74.
• Vidal, Núria. Ser y tener. “Fotogramas”, núm. 1922 (dic. 2003), pàg. 22.

Tota la documentació citada està disponible a la Biblioteca del Cinema

Altres activitats relacionades: