Broken Blossoms

Amb la finalitat de controlar al màxim la posada en escena, Griffith va decidir realitzar tot el rodatge en interiors, la construcció de l’atmosfera de Limehouse, amb el seu ambient carregat de boira, o del fumador d’opi a on va “l’home groc”, estan realment molt cuidades. Succeeix el mateix amb les maquetes utilitzades, fons dibuixats, el temple xinés, els decorats dels carrers de Londres o el primers plans curts, de gran dramatisme, on s’utilitzà un soft que donava a la imatge un tractament molt coherent amb el to del relat. Griffith va arribar fins i tot a contractar a un pintor anglès – Charles Baker- per a que realitzés unes aquarel•les d’estil victorià, que serviren pel disseny de producció. El repte consistia per a Sartov (el fotògraf d’estudi de Lilian Gish) en aconseguir un efecte fotogràfic similar al de l’aquarel•la.

En l’apartat de la interpretació de Richard Barthelmess com a Cheng Huan, Griffith contractà els serveis d’un xinès –Moon Kwan- per a que l’assessorés en els modes i costums del poble xinés per un salari de 75 dòlars setmanals. Al pla de la interpretació dels actors destaca la de Lillian Gish, qui conta que, durant el rodatge de la pel•lícula, als Estats Units hi hagué una epidèmia –les febres espanyoles- que van causar més morts que la guerra. Ella també va agafar aquestes febres que la debilitaren considerablement. Aquesta baixa forma física va contribuir a reforçar la seva caracterització d’una Lucy trista i apagada que, quan es obligada a somriure, s’ajuda dels seus dits per pujar la comissura dels seus llavis, un gest que improvisà Gish durant un assaig i que encantà a Griffth. La música de la pel.lícula és un altre dels aspectes més cuidats. Lousi F. Gottschalk va crear la composició musical per al film, sota les precises indicacions de Griffith sobre el caràcter oriental de la melodia.

En principi, Griffith composà una petita cançó anomenada “White Blossom” i que Gottschalk va transformar en la melodia definitiva. Com era habitual en les composicions pel cinema mut, Gottschalk va utilitzar fragments del “Sigfrid” de Richard Wagner i altres compositors coneguts. El so exòtic de la melodia composada va ser reforçat, durant l’estrena i algunes projeccions, mitjançant l’ús d’una orquestra balalaika. Un altre dels elements al que Griffith va prestar molta atenció van ser els virats. Blau per significar la nit; les escenes dels carrers de Limehouse amb boira, verdes; les imatges del temple xinès en violeta, mentre que les de Xina en groc. Durant l’estrena de la pel•lícula, es van col•locar uns focus de colors que il•luminaven feblement la pantalla i creaven una atmosfera exòtica que, vist l’èxit entre el públic, Griffith va acabar patentant.

Marza, José Javier. David Wark Griffith. Madrid: Cátedra, 1998.
 

Tota la documentació citada està disponible a la Biblioteca del Cinema

• Amengual, Barthélémy. Le Lys Brisé. “Cahiers de la Cinémathèque”, núm. 6 (printemps 1972), pàg. 47-49.
• Arecco, Sergio. Paesaggi. “Filmcritica”, vol. 57, núm. 579 (nov. 2007), pàg. 495-496.
• Braucourt, Guy. Le Lys brisé. “Ecran”, núm. 12 (févr. 1973), pàg. 41-42.
• Casty, Alan. The films of D.W. Griffith: a style for the times. “Journal of Popular Film and Television”, vol. 1, núm. 2 (Spring 1972), pàg. 67-69.
• Cherchi Usai, Paolo. David Wark Griffith. Milano: Il castoro, 2008. Pàg. 313-324.
• DeCroix, Rick. Broken Blossoms. “Journal of Popular Film and Television”, vol. 22, núm. 2 (Summer 1994), pàg. 91-96.
• Flitterman-Lewis, Sandy. The Blossom and the bole: narrative and visual spectacle in early film melodrama. “Cinema Journal”, vol. 33, núm. 3 (Spring 1994), pàg. 3-15.
• Gish, Lillian. Le Cinéma, Mr. Griffith et moi. Paris: Robert Laffont, 1987. - Grémillon, Jean. Le lys brisé. “Positif”, núm. 420 (févr. 1996), pàg. 38-42.
• Henderson, Robert M. D. W. Griffith: his life and work. New York: Oxford University Press, 1972. Pàg. 201-206.
• Lirios rotos (Broken Blossoms)(DVD). Madrid: Producciones JRB, cop. 2006.
• Le Lys brisé. “Avant-Scène Cinéma”, núm. 302 (févr. 1983), pàg. 3-47.
• Marza, José Javier. David Wark Griffith. Madrid: Cátedra, 1998.
• Merritt, Russell. In and around broken blossom. “Griffithiana”, vol. 16, núm. 48-49 (ott. 1993), pàg. 12-19.
• Merritt, Russell. Broken Blosssoms. En The Griffith project. Vol. 9. Paolo Cherchi Usai (ed.). London: British Film Institute ; [Pordenone] : Le Giornate del Cinema Muto, [1999]-2008. Pàg. 212-217.
• Miret, Rafel. Good morning, Mr. Griffith. “Dirigido por”, núm. 379 (jun. 2008), pàg. 84-87.
• Miscegenation, incest and infanticide: Broken Blossoms. En Allen, Michael. Family secrets: the feature films of D. W. Griffith. London: British Film Institute, 1999. Pàg. 136-148.
• Las Raíces del estereotipo. En Gurpegui Vidal, Javier. El Relato de la desigualdad : estereotipo racial y discurso cinematográfico. Zaragoza: Tierra, 2000. Pàg. 33-66.
• Vanoye, Francis. Rhétorique de la douleur. “Vertigo”, núm. 6-7 (1991), pàg. 129-137.
• Wagenknecht, Edward. Broken Blossoms. En Wagenknecht, Edward  ; Slide, Anthony. The Films of D. W. Griffith. New York: Crown, [1975]. Pàg. 126-132.
• Watts, Carol. Adapting affect: the melodramatic economy of Broken blossoms. “Film Studies”, núm. 3 (Spring 2002), pàg. 31-36.