Lásky jedné Plavovlásky

Amb Lásky jedné plavovlásky, Forman segueix, igual que en els seus anteriors treballs, criticant, el súbtil, severament i en to d'humor, a la societat en la que vivia, i igualment subvertint, parodiant, els cànons del Realisme Socialista que aquest director tan ben coneixia. Lásky jedné plavovlásky revela una societat lluny de l'ideal socialista que la propaganda oficial assegurava existia a Txecoslovàquia.

Abans de res Forman, «reerotitza» a la dona en la figura de Andula. La dona havia estat privada del seu erotisme, deserotitzada, en el Realisme Socialista dels anys 50. Era representada com «una companya en la lluita, una esposa-camarada [...] i fins i tot la seva bellesa és el resultat del seu abandonament de la llar per treballar en públic». La dona socialista és fidel al seu marit i casta. L'amor socialista és igualment elevat i pur. L'amor eròtic, físic, per contra, és representat en el Realisme Socialista com quelcom brut, egoista, que porta als que ho practiquen a trair no només als seus marits/esposes, sinó als camarades, a la nació i a la causa comuna". La representació d’Andula en la pel•lícula trenca amb aquests esquemes. Andula tria ficar-se al llit amb diversos homes, no hi ha gens de brut en això (en tot cas peca d'ingènua, són els homes els que s'aprofiten d'ella). En cada ocasió ho fa perquè creu haver trobat el veritable amor de la seva vida. Forman va més enllà en mostrar explícitament la sexualitat d’Andula, i igualment els cossos seminus d’Andula i Mila manquen de qualsevol enjudiciament moral. Forman mostra la sexualitat com quelcom natural. És la primera vegada que es mostrava un nu al cinema txec des d’Extase , dirigida per Gustav Machaty en 1933.

Una cop més, la representació de la joventut a Lásky jedné plavovlásky és diametralment oposada a la que es troba en les pel•lícules d'estètica de Realisme Socialista. En aquestes pel•lícules, els joves se sacrifiquen darrere de la construcció del Socialisme, sempre somrients quan treballen, sempre mirant al futur amb optimisme, mai decau el seu entusiasme, tenen un alt grau de consciència de classe i una moral inqüestionable. Aquests joves socialistes ajuden, sense cap besllum d'egoisme, als seus majors. I aquests guien i eduquen als joves pels misteriosos camins del marxisme-leninisme i els lliuren del mal capitalista. Existeix una compenetració total entre generacions.

A Lásky jedné plavovlásky, Forman torna a representar no a la joventut que construeix el socialisme, sinó a aquella que ha nascut i viu en el socialisme. La pel•lícula no mostra a una joventut feliç de viure en una societat socialista, sinó a una joventut a la que no només li avorreix treballar en una fàbrica, sinó que no veu futur en ella. En definitiva, mostra a una joventut sense il•lusions i que no representa els valors socialistes. De la mateixa manera, la pel•lícula mostra la generació dels pares (aquella que una dècada abans estava construint alegrement l'ideal socialista) avorrida i sense il•lusions. Però, a diferència dels joves, aquests no són conscients. Ja no fan res per evitar-ho, ja no lluiten, sinó que romanen dormits enfront del televisor, això és, enfront del que els mostra la propaganda oficial. Ni tan sols ja reaccionen davant això. És una generació passiva. És a dir, els treballadors, la classe treballadora, la columna vertebral de l'Estat, està dormida, és indiferent al socialisme i als seus «assoliments». És més, les diferents generacions no conviuen en solidària harmonia, amb un objectiu comú, sinó en permanent conflicte i falta d'enteniment". Potser perquè encara que els joves no han conegut alternativa alguna, tenen el desig de canviar, àdhuc sense saber a què.

Ballester, César. Milos Forman. Madrid: Cátedra, 2007.