Suddenly, Last Summer

Hi ha casos en la història de la censura espanyola que reuneixen tal cúmul d'ingredients que són difícils de resumir. Un dels més impactants es refereix a Suddenly, Last Summer, dirigida per Joseph L. Mankiewicz en 1959 i visionada pels censors en 1962. La pel•lícula, en clau d'intriga psicològica i amb guió de Tennessee Williams, narra l'experiència traumàtica d'una jove, interpretada per Elizabeth Taylor, que ha vist morir de manera terrible a un amic, Sebastian, mentre compartien les seves vacances en un poble del Mediterrani. Amb ajuda d'un psicòleg, encarnat per Montgomery Clift, s'aniran desvetllant les claus de la mort de Sebastian, llur dominant mare (una magnífica Katharine Hepburn) farà el possible per silenciar.

L'evident homosexualitat del jove i el fet que la seva mort inclogui alguns ingredients de canibalisme eren massa per a l'esperit censor, que va prohibir la pel•lícula de manera unànime i amb informes demolidors. Uns van ser molt escarits: «El tema —l’homosexualitat— és inacceptable i no admet adaptació», i uns altres més detallats: «Pel•lícula tota ella de tipus anormals, que es desenvolupa en un clima morbós fins als més mínims detalls —la decoració— i que ens presenta uns personatges dominats, en virtut d'aquesta anormalitat, de l’homosexualitat, el complex d'Èdip, etc.

La considero irrepresentable per a representacions comercials, sense possibilitat de poder arreglar-la.» La distribuïdora va recórrer la prohibició i de nou la censura, en ple, va rebutjar la cinta, redoblant els adjectius: «Un cop més, Tennessee Williams ens obsequia amb la seva temàtica morbosa, amb aquest inframón en el que es mouen tants i tants éssers degenerats, anormals i desequilibrats. La tesi que planteja i el clima en què es desenvolupa la fan totalment inacceptable.» Haurien de passar alguns anys perquè es plantegés novament, en 1966, la possibilitat de portar Suddenly, Last Summer a les sales espanyoles. Aleshores, ja havia transcendit que el poble mediterrani triat per al rodatge havia estat Begur (Girona), en plena Costa Brava, i que per tant els «joves caníbals» que acabaven amb la vida de Sebastian eren del país. Això va donar als censors un argument encara més incontestable a favor de la prohibició: la «ofensa a la dignitat nacional». Un dels censors clamava: «La presentació d'un suposat cas de canibalisme a Espanya és absolutament intolerable.»

L'acusació d’«indignitat» va perseguir a la pel•lícula durant diversos anys. En 1969 encara estava molt viva i va justificar novament la seva prohibició, amb informes d'aquesta naturalesa: «Malgrat la torbada trama —desviacions sexuals: suggeriments incestuoses i homosexualisme— aquesta pel•lícula podria autoritzar-se per a un públic adult; però el que és totalment inadmissible és la localització espanyola, i, més concretament, catalana, de la part final d'aquest film on l'autor desenvolupa la seqüència de canibalisme per part d'uns murris, d'una mainada depauperada i miserable, i que, com és natural, és intolerable.» L'impacte d'aquesta decisió sobre el propi Tennessee Williams va ser visible i l'escriptor va fer arribar una carta a la premsa espanyola on manifestava el seu disgust pel malentès i explicava el caràcter simbòlic de l'escena: «Els pillastres famolencs, desesperadament famolencs, són tots els joves del món, tan gastats i agreujats.» La carta acabava prometent una reparació al greuge comès: «He promès a la meva anciana mare, de setanta-vuit anys, un viatge a Madrid, aquest estiu, en el mes de juny, i jo espero que vostès no ens rebutgin i si ens reben confio em permetran la ventura d'esclarir quant encara romangui fosc per a vostès en Suddenly, Last Summer i en el conjunt de tota la meva obra.»

Gil, Alberto. La Censura cinematográfica en España. Barcelona: Ediciones B, 2009.