Dossier Film (INCLUIDO EN Bertrand Tavernier)
Tota la documentació citada està disponible a la Biblioteca del Cinema
Després del reposat i introspectiu estudi de les incerteses d’una jove professora a Une semaine de vacances, Tavernier s’enfilà en un altre projecte que girava de nou al voltant de temes com la soledat i els dubtes. Coup de torchon se centra en la lluita interna d’un sol personatge, Lucien Cordier, un mandrós, inútil i corrupte comissari de policia de Bourkassa que no té res en comú amb la fràgil i delicada Laurence Cuers [protagonista d’Une semaine de vacances] excepte que ambdós comparteixen les inicials dels seus noms. Coup de torchon era el tercer film de Tarvernier que es basava en un text literari, Pop. 1280, escrit per l’escriptor nord-americà de novel•la negra Jim Thompson.
Tavernier va escollir un altre cop Jean Aurenche per treballar l’adaptació i va ser el darrer tema que van fer junts. Com la seva re-adaptació de Simenon a L’horloger de Saint-Paul, Tavernier i Aurenche transposen la narració a un altre lloc i un altre temps, però aquest cop és molt més radical, substitueixen l’Amèrica profunda per l’Àfrica colonial. L’escenari escollit per Tavernier manté els elements del racisme endèmic presentat a la novel•la, i resulta una altra oportunitat per confrontar a l’audiència francesa amb un capítol de la seva història que ha obert un seriós qüestionament moral. Tavernier i Aurenche també han modificat l’espai temporal de la història des del 1917 fins al 1938, just abans de l’esclat de la Segona Guerra Mundial, mostrant un cop més la fascinació del director amb un món al límit per tractar de mostrar les ansietats i dubtes del seu protagonista contra un rerefons d’agitació, just com va fer a Que la fête commence.
La celebrada natura eclèctica de Tavernier sorgeix mitjançant el contrast de situacions dramàtiques, en espais i períodes que marquen els seus treballs de ficció, però el contrast entre Une semaine de vacances i Coup de torchon sembla anar més enllà amb una perspectiva totalment oposada a la condició humana. L’autèntic nihilisme de Coup de torchon recau en l’aparent actitud optimista que recolza l’humanisme de Tavernier i la seva qualitat essencialment reactiva reflecteix la rebel•lió de la consciència d Tavernier contra la seva pròpia imatge.
Lucien, el quart paper interpretat per Philippe Noiret, era un contrast extrem amb les interpretacions anteriors de l’actor, i el personatge de Tavernier menys empàtic fins aleshores. Per altra banda, la naturalesa complexa d’aquest antiheroi comparteix moltes qualitats essencials amb els primers personatges que semblen encabir-se millor en la imatge humanista de Tavernier, i Lucien reforça l’interès de Tavernier en la solitud com aspecte essencial de la condició humana. Michel Descombes [protagonista de L’horloger de Saint-Paul] i Philippe D’Orléans [protagonista de Que la fête commence] són també caràcters solitaris, però ells gaudeixen del contacte de la gent que aporten preocupacions reals i recolzament, quelcom que Lucien no en té en absolut.
La visió que Coup de torchon fa del comissari de Bourkassa és tan íntim i detallat com el retrat anterior de Laurence a Une semaine de vacances, i comparteix amb el seu film anterior el seu sentit d’aïllament. Lucien sembla menys lligat per l’aïllament físic que Laurence, però de fet és un caràcter profundament més solitari: tot i estar envoltat de molts personatges, aquests no li tenen gaire estima, i el menyspreen obertament per inútil i mandrós. La solitud de Lucien pot ser definida parcialment per la seva manca de qualsevol familiaritat, fet que comparteix amb diferents protagonistes de Tavernier: Michel Descombes, Philippe D’Orléans, el jutge Rousseau i el sergent Bouvier (Le juge et l’assassin), Bernard Rougerie (Des enfants gâtés), Katherine Mortenhoe (La mort en direct) i Laurence Cuers (Une semaine en vacances) pateixen des d’una absència d’un suport familiar proper perquè les relacions delmen, embogeixen o trenquen matrimonis. La diferència entre la solitud de Lucien i la d’altres personatges com Michel Descombes és que ell no està assabentat del seu estat de solitud, és conscient d’aquesta situació fins al punt d’obsessionar-se totalment per això, permetent foscos pensaments sobre ell i la seva situació en un terrible món que volta pel seu cap, sense ningú amb qui els pugui compartir.
Hay, Stephen. Bertrand Tavernier: the film-maker of Lyon. London ; New York: I.B. Tauris, cop. 2000.