Saving Private Ryan

La pel•lícula reprodueix, en la seva primera part, el desembarcament aliat efectuat a les platges de Normandia (França) el 6 de juny de 1944 en plena Segona Guerra Mundial. Els primers 22 minuts són, com va denominar la crítica, de «vomitar, foc, mort i sang». Durant la invasió de Normandia en plena Segona Guerra Mundial, un grup de soldats americans assumeix la seva última gran missió: salvar a un sol home. La patrulla del capità John Miller ha d'arriscar les seves vides per trobar i retornar a casa al soldat James Ryan perquè els seus tres germans han mort en el conflicte bèl•lic. La realització d'aquesta pel•lícula llança algunes dades que donen idea de l'extrema dificultat que comporta fer una pel•lícula de matriu o tall bèl•lic: La dissenyadora de vestuari va haver de confeccionar més de 3.000 uniformes, ja que no es conserva cap de la Segona Guerra Mundial, es va localitzar a la mateixa empresa que va fabricar les botes militars originals i es va encarregar a la mateixa la fabricació de 2.000 seguint el disseny autèntic. Per escenificar la invasió de Normandia, es va recórrer al Exèrcit Irlandès (igual que a Braveheart (Mel Gibson, 1995) que va aportar 750 extres aprofitant la logística d'utilitzar platges d'aquest país. Els actors van tenir un entrenament militar constant i complet i es van construir 2.000 armes per reproduir les originals. Entre els múltiples guardons d'aquesta pel•lícula es destaquen les seves onze nominacions per als Oscar de Hollywood. Finalment va obtenir cinc premis: Millor director, fotografia, muntatge, so i efectes sonors.

Resulta gairebé impossible destacar una escena determinada donat la gran quantitat d'elles i la seva precisió. Però en tot cas serien:

-El moment del desembarcament: Les expressions de por en els rostres dels combatents dins de la barcassa. Real com la vida. El que vomita, el que resa, el que es queda bloquejat, i sobretot el que estreny el crucifix amb tota la seva força. Amb l’impressionant final de l’obertura de la porta i es reben els primers impactes.

-El desordre a la platja: El desconcert que es produeix davant l’enclavament en la sorra fruit del foc enemic. Com cadascú fa el seu treball com pot... Real com qualsevol operació que depèn de tants factors canviants. el capellà arrossegant-se entre els moribunds, els metges i sanitaris reptant i escrivint en el front del ferit el tipus de lesió que té o la classe d'assistència que precisa

-La visió des de la metralladora alemanya: Spielberg aconsegueix posar pràcticament la càmera en mateixa culata de la MG-42. En un sensacional pla, que per cert s'aprecia fenomenal al cinema i fatal en el vídeo, veiem al fons la filera d'infants nord-americans desembarcant de les llanxes, i, davant dels nostres ulls el braç del suposat soldat alemany, la reculada de l'arma i la sortida de les beines amb el seu característic soroll o dringadissa en caure al sòl i xocar entre si.

-El capità en blanc: Arraulit a cobert per una defensa costanera Hanks aquesta veient caure gent per tots els llocs per on mira. Aquí o allà veu soldats ensangonats i mutilats: Tal és el desastre que contemplen els seus ulls que es queda estupefacte. La visió de la sang que tenyeix en la riba l'aigua del mar li farà despertar del seu bloqueig, tornar a la realitat i adonar-se que ha de treure a la seva gent d'allà costi el que costi.

- La por: Se sent sempre abans i després d'alguna cosa, mai durant. Expressat amb la tremolor de la mà incapaç de sostenir quieta la cantimplora. Hi ha multitud d'escenes a destacar però, en general es pot dir que són de ressenyar totes aquelles en les que Spielberg posa la càmera en les botes dels combatents i podem gairebé "sentir" sobre nosaltres les esquitxades de la sorra, la reculada de les armes i (com no ens posem el casc) algun que un altre "rebot". «Allò era com submergir-se de sobte en el caos. Hi havia gent caient i explosions per tot arreu. Era fàcil creure's que aquesta carnisseria era real i la causaven les bales, granades i morters. En algunes escenes tenim una mirada de terror i és perquè estàvem autènticament espantats...encara que sabéssim que tot era fals». Aquestes paraules de l'actor Tom Hanks protagonista d'aquesta pel•lícula són una mostra de la versemblança de cinta. Preguntat per l'objecte d'aquesta pel•lícula el seu director, Steven Spielberg va concloure: «El que he volgut fer amb Saving Private Ryan és recrear l'aspecte, el so i fins i tot l'olor d'un veritable combat».

Fernández López, José Manuel. Diccionario del cine bélico. Madrid: T&B, 2009.
 

Tota la documentació citada està disponible a la Biblioteca del Cinema

• Auster, Albert. Saving Private Ryan and American triumphalism. “Journal of Popular Film and Television” , vol. 30, núm. 2 (Summer 2002), pàg. 98-104.
• Baecque, Antoine de. Il était une fois le débarquement. “Cahiers du Cinéma”, núm. 528 (oct. 1998), pàg. 64-66.
• Coursodon, Jean-Pierre; Garsault, Alain. Le film de guerre. “Positif”, núm. 452 (oct. 1998), pàg. 39-46.
• Di Marino, Bruno. Luoghi della ipervisione. “Filmcritica”, vol. 49, núm. 491-492 (Jan.-Feb., 1999), pàg. 10-12.
• Ditmann, Laurent. Make you look: towards a critical evaluation of Steven Spielberg's "Saving Private Ryan". “Film & History”, vol. 28, núm. 3-4 (1998), pàg. 64-81.
• Doherty, Thomas. Saving Private Ryan. “Cineaste”, vol. 24, núm. 1 (Dec. 1998), pàg. 68-71.
• Eisenreich, Pierre. Les impacts du "Soldat Ryan": les hommes concrets et leurs déflagrations. “Positif”, núm. 620 (oct. 2012), pàg. 112-115.
• Eitzen, Dirk. Cultural effects of cinematic violence: Private Ryan and The dark knight. “The Journal for Movies and Mind”, vol. 7, núm. 1 (Summer 2013), pàg. 3-24.
• Haggith, Toby. D-Day filming - for real: a comparison of 'truth' and 'reality' in Saving Private Ryan and combat film by the British Army's Film and Photographic Unit. “Film History”, vol. 14, núm. 3-4 (2002), pàg. 332-353.
• Hermanos de sangre (Band of Brothers)(DVD). Madrid: Warner Home Video España, cop. 2002.
• Hodgkins, John. In the wake of Desert Storm: a consideration of modern World War II films. “Journal of Popular Film and Television”, vol. 30, núm. 2 (Summer 2002), pàg. 74-84.
• Jaehne, Karen. Saving Private Ryan. “Film Quarterly”, vol. 53, núm. 1 (Fall 1999), pàg. 39-41.
• Jameson, Richard T. History's eyes. “Film Comment”, vol. 34, núm. 5 (Sept.-Oct., 1998), pàg. 20-23.
• Jones, Kent. L'indicible terreur de mon père. “Cahiers du Cinéma”, núm. 527 (sept. 1998), pàg. 46-52.
• Landon, Phil. Realism, genre, and Saving Private Ryan. “Film & History”, vol. 28, núm. 3-4 (1998), pàg. 58-63.
• Magid, Ron. Blood on the beach. “American Cinematographer”, vol. 79, núm. 12 (Dec. 1998), pàg. 56-66.
• Martini, Emanuela. Saving Private Ryan. “Bianco e Nero”, vol. 59, núm. 4 (ott.-dic. 1998), pàg. 93-95.
• Nave, Bernard. Saving Private Ryan. “Jeune Cinéma”, núm. 251 (sept.-oct. 1998), pàg. 40-41.
• Pizzello, Stephen. Five-star general. “American Cinematographer”, vol.79, núm. 8 (Aug. 1998), pàg. 44-51.
• Probst, Christopher. Award-worthy images. “American Cinematographer”, vol. 80, núm. 6 (June 1999), pàg. 70-88.
• Probst, Christopher. The last great war. “American Cinematographer”, vol.79, núm. 8 (Aug. 1998), pàg. 30-42.
• Robbins, Mark. Amarga victoria. “Dirigido por”, núm. 271 (sep. 1998), pàg. 26-28.
• Salvar al soldado Ryan (Saving Private Ryan)(DVD). [S.l.]: Dream Works Home Entertainment: Paramount Home Entertainment, cop. 2004.
• Salvar al soldado Ryan. En Cantero Fernández, Marcial. Steven Spielberg. Madrid: Cátedra, 2006. Pàg. 306-317.
• Salvar al soldado Ryan. En Fernández López, José Manuel. Diccionario del cine bélico. Madrid: T&B, 2009. Pàg. 320-321.
• Salvar al soldado Ryan. En Roch, Edmon. Películas clave del cine bélico. Barcelona: Ma non troppo, cop. 2008. Pàg. 212-215.
• Saving Private Ryan. En Morris, Nigel. The Cinema of Steven Spielberg: empire of light. London ; New York: Wallflower, 2007. Pàg. 270-298.
• Saving Private Ryan. En Schickel, Richard. Steven Spielberg: una retrospectiva. Barcelona: Blume, 2012. Pàg. 180-191.
• Tesson, Charles; Boivent, Julien. L'Amérique, frontière de l'absolu./ Des sons qui tuent. “Cahiers du Cinéma”, núm. 529 (nov. 1998), pàg. 61-65.
• Toplin, Robert Brent. Hollywood's D-Day from the perspective of the 1960s and the 1990s: The longest day and Saving Private Ryan. “Film & History”, vol. 36, núm. 2 (2006), pàg. 25-29.
• Wrathall, John. On the beach. “Sight & Sound”, vol. 8, núm.9 (Sept. 1998), pàg. 34-35.