Thieves' Highway

Thieves' Highway té una força narrativa i expressiva destacables, sense arribar al nivell de perfecció de la posterior producció de Dassin Night and the City (1950). És una obra sobre la cobdícia, l'estafa de tots contra tots, la venjança, la corrupció i la supervivència en un mitjà hostil i violent. Els majoristes intermediaris que reben les partides de fruites estafen als camioners, que competeixen per aconseguir el millor contracte amb el cap d'una de les empreses que enganya a tot aquell que realitza tractes amb ella; la xicota de Nick amaga la seva veritable passió pels diners; i sota l'aparença d’una noia del carrer hi ha un gran cor. Res és el que sembla a simple vista. Així i tot, la pel•lícula és menys cínica i cruel que el llibre en el que es basa. Bezzerides ho va explicar així: "En la meva història, el pare mor al principi. El seu fill comença a conduir camions perquè intenta donar un sentit a la vida del seu pare. El primer que va dir Zanuck va ser: 'Vull un nou començament. Vull que el pare estigui viu. Ell està lesionat, per això el seu fill conduirà’. Era una merda. Però vaig dir: 'Sí senyor Zanuck'. Vaig escriure un altre començament, el negoci de la venjança. La pel•lícula no era la història original. Tenia coses bones, però no era la pel•lícula que jo volia fer".

Però hi ha més encara. Zanuck es va immiscir constantment en el procés creatiu, en assumptes de cabdal importància: va introduir el personatge de Polly, creient que així contrarestaria el fet que al final Nick acabés amb la prostituta corregida. És alguna cosa que ha explicat el propi Jules Dassin en una entrevista publicada a Espanya: "Zanuck va dir: 'El públic l'acceptarà i li caurà millor d'una única manera: que mostrem a una altra noia decent i correcta, que després resulti estar a l’alçada de la merda. Falta un personatge'. La ment de Zanuck funcionava així i això, veritablement, va fer molt malament a la pel•lícula". El productor va portar la seva influència sobre el projecte fins a la taula de muntatge, on va introduir, una vegada Dassin s'havia marxat a Europa a rodar la seva següent pel•lícula, als dos policies que li fan una reprimenda moralitzadora a Nick per la pallissa que li dóna a Figlia ("Saps que no pots prendre't la justícia per la teva mà”. Protegir de tipus com Figlia és la nostra feina").

Segons Noël Simsolo, el "final feliç és grotesc", encara que preferim valorar que es queda en happy end alguna cosa forçat però mai lesiu cap a la resta del relat. Bezzerides, en un desencantament més, apostava per Shelley Winters, però Dassin va pressionar perquè l'actriu protagonista anés la italiana Valentina Cortese (rebatejada Cortesa als títols crèdits), amb la qual mantenia relacions, i el guionista es va veure obligat a reescriure tot el personatge per a ella. El personatge de Figlia, interpretat per un sempre sòlid Lee J. Cobb, creix en la pantalla fins a aconseguir la dimensió total d'un brivall que abusa de tothom al món dels negocis. Cobb va dir que el seu personatge, una prolongació del Johnny Friendly de On the Waterfront (Elia Kazan, 1950), "era tan dur i pocavergonya com mai s'havia vist en la pantalla”.

Al costat d'ell i d’un massa correcte Richard Conte, trobem en el repartiment a personatges il•lustres del cinema clàssic: el director Joseph Pevney, el rodó secundari Jack Oakie o l'efectiva Hope Emerson. Els exteriors es van filmar en localitzacions reals de Sant Francisco, Oakland, Sebastopol, Calistoga, Santa Rosa Hueneme i Oxnard, a més de les preses en la Highway 99. El rodatge es va perllongar durant sol tres setmanes, fet del que Dassin sempre es va penedir, creient que, d'haver tingut més temps, el resultat hauria estat més rodó. La seva tendència a filmar gairebé sempre de nit va encarir el cost i va obligar a ampliar el pressupost.

El director es revela una vegada més com a gran especialista en la descripció d'ambients, amb les preses generals entre els contenidors i les caixes del mercat, l'intimisme a l'apartament de Rica o l'atmosfera claustrofòbica de les cabines dels camions quan són conduïts per Nick i Ed a través de les carreteres californianes farcides de vehicles de gran tonatge.

Arribas, Víctor. El Cine negro 2. Madrid: Notorius, cop. 2015