- Infància - Descoberta del món - Creixement  - Relació amb el pare - Prejudicis 

- Racisme - Classisme - Empatia  - Justícia  - Records - Memòria

Si bé el prestigi de Matar un ruiseñor (1962), probablement la millor pel•lícula de Robert Mulligan, no ha deixat d’augmentar amb el pas del temps, fins al punt de convertir-se en un dels clàssics més sòlids i respectats del cinema nord-americà d’aquests darrers quaranta anys, un cop més s’ha de recordar que darrere de l’obra, i sense que això suposi la menor disminució dels seus mèrits (augmentant-los, si cal), trobem la magnífica novel•la homònima de l’escriptora Nelle Harper Lee, coneguda com a Harper Lee, gràcies a la qual va guanyar el Premi Pulitzer el 1961, any de la seva primera edició espanyola a càrrec de Bruguera. (...)

Segons sembla va ser insistència de Pakula, el productor, incloure alguns petits fragments de la narració en off d’Scout adulta – amb la veu, en la seva versió original, de l’actriu Kim Stanley- com a obertura del film, tant per respecte cap a l’obra de Harper Lee com per la possibilitat d’introduir a través d’aquesta veu en off junt amb els imaginatius títols de crèdit dissenyats per Stephen Frankfurt- la peculiar atmosfera que domina tota la pel•lícula. La narració de l’adulta Scout ens presenta l’escenari principal del relat: la petita localitat de Maycomb, Alabama, l’any 1932. L’extraordinària fotografia en blanc i negre de Rusell Harlan, en combinació amb l’elegant ús del format panoràmic per part del realitzador i l’evocativa calidesa de l’excel•lent partitura composta per Elmer Bernstein (que el mateix compositor considerava, no sense raó, la millor de la seva carrera), submergeix a l’espectador en un món senzill i recognoscible però, a la vegada, banyat per aquella sensació d’irrealitat pròpia de les coses embellida per la memòria.

Matar un ruiseñor és un relat dominat per un clima que oscil•la entre el fantàstic i el realista, la nostàlgia i la crònica, l’evocació infantil d’uns fets del passat i la mirada reflexiva i des d’una perspectiva adulta sobre aquells mateixos esdeveniments pretèrits.

Fernández Valentí, Tomás. Matar un ruiseñor de Robert Mulligan. “Dirigido por...” 328 (nov. 2003), pàg. 93-94.
 

2n cicle d'ESO i Batxillerat/CF

•  El títol de la pel·lícula és una de les lliçons que Scout aprèn al film. Podríeu dir per què matar un rossinyol és una injustícia? Quins personatges de la pel·lícula corresponen a un rossinyol?

• Matar un ruiseñor és una pel·lícula reconeguda per moltes raons: la posada en escena, la música, la narració, els personatges, els temes que tracta... I també per un element que no sempre es té en compte en el cinema: els crèdits d’introducció. Torneu a mirar la seqüència i parleu sobre l’ambient que creen i què us transmeten.

• Canvien de sentit els crèdits, ara que ja heu vist la pel·lícula? Podeu identificar elements que al principi no havíeu reconegut?  Els crèdits mostren com algú obre una caixa de records, Fixeu-vos en el ritme de les imatges, i la música. Quines sensacions creieu que volen transmetre? Se sent algun altre so? Creieu que experimentaríem les mateixes sensacions si la música fos diferent?

• Un altre element clau és la posada en escena de la pel·lícula i la construcció d’un univers petit a través del qual podem comprendre la societat rural dels Estats Units als anys 30, on coexistien obertament racisme i classisme. Podeu definir aquests dos termes? En aquest fotograma podem identificar elements que parlin sobre aquesta estructura social?

• Fa uns anys al cinema et donaven uns programes de mà de la mida d’un quart de full. Aquests introduïen la pel·lícula i anunciaven les properes sessions. Molta gent els col·leccionava i a la Biblioteca del Cinema en tenim una bona mostra.

  Aquí en teniu un d’aquesta pel·lícula. L’haguéssiu fet així?  En podríeu fer un amb una pel·lícula que us agradi?

- El abogado modelo. En Pérez Morán, Ernesto ; Pérez Millán, Juan Antonio. Cien abogados en el cine. Salamanca: Ediciones de la Universidad de Salamanca, 2010. Pàg. 132-134.

- Educación moral y sentimental (Matar a un ruiseñor). En Marzabal, Iñigo. Deliberaciones poéticas: cine y ética narrativa. Bilbao: Universidad del País Vasco, DL 2004.  Pàg. 73-96.

- Fernández Valentí, Tomás. Matar un ruiseñor de Robert Mulligan. “Dirigido por...” 328 (nov. 2003), pàg. 93-94.

- Foote, Horton. To kill a mockingbird continuity and dialogue. [Hollywood]: [Film Continuity Service], 1962.   

- Holcomb, Mark. To kill a mockingbird .“Film Quarterly” vol. 55, núm. 4 (Summer 2002), pàg 34-40.

- Invernici, Arturo. Il buio oltre la siepe. “Cineforum” vol. 50, núm. 494 (magg 2010), pàg 87.

- Justicia (Matar a un ruiseñor). En Jauría humana: cine y psicología. Barcelona: Gedisa, 2004. Pàg.  150-161.

- Lee, Harper. Matar a un ruiseñor. Barcelona: Orbis, DL 1987.

- Matar un ruiseñor (To Kill a Mockingbird)(DVD). Madrid: Suevia Films, [200-?].

- Nuttens, Jean-Dominique. Du silence et des ombres: laissez chanter l'oiseau moqueur. “Positif” 592 (juin 2010), pàg. 83-84.

- Rajadell, Núria. Matar a un ruiseñor. En Cine formativo: una estrategia innovadora en la enseñanza. Barcelona: Octaedro, 1996. Pàg. 119-133.

Tota la documentació citada està disponible a la Biblioteca del Cinema

Altres activitats relacionades: