- Drama romàntic - Suspens - Misteri - Intriga - Aristocràcia anglesa

-  Majordoma - Gelosia - Terror psicològic - Adaptació literària

Suposant que es vulgui definir Rebeca com un conte de fades, caldria afirmar que ho és en el més noble, pur i genuí sentit del terme: si hi ha res d’admirar d’aquesta extraordinària pel·lícula plena de coses admirables és, sense cap mena de dubte, la seva manera d’adaptar alguns dels modes característics del conte de fades a l’univers expressiu del director. Abans que a Vértigo (1958) o Psicosis (1960), lluny encara la depuració formal, l’abstracció absoluta de Los pájaros (1963), Hitchcock ja havia aconseguit amb Rebeca reconduir una trama efectista i insubstancial, poblada de personatges arquetípics i que no es mereix la consideració de “gòtica” que arrossega, a un terreny que voreja amb els marges més nebulosos del cinema fantàstic.

És arriscat, i fins i tot inexacte, afirmar rotundament que Rebeca és fantastique, tot i que no és del tot desenraonat: malgrat l’explicació racional que se li dóna al final (en el fons tan artificiosa i rebuscada com la de Psicosis), Rebeca té tots els elements gòtics heretats de la novel·la de Du Maurier...i alguns més. Per dir-ho d’alguna manera, i tot el contrari que el llibre, la pel·lícula sí que es mereix la consideració de gòtica perquè afegeix al decorat i als personatges de Du Maurier allò que els hi faltava per ser considerats gòtics o pertanyents a un relat gòtic: l’atmosfera.

Sense ser una història de fantasmes pròpiament dita, el film Rebeca és una obra centrada en la influència gairebé sobrenatural del record d’una dona morta (o, com diu Juan Miguel Company Ramón, planteja “un seguit de variacions al voltant d’un cos absent”). La seva base més obertament fantastique se sustenta en l’enfrontament entre la jove protagonista i la pèrfida majordoma, fet que Hitchcock va comprendre que era essencial per mantenir l’interès de la pel·lícula i que va aconseguir plenament gràcies a l’esplèndid contrast de les seves dues principals actrius

Fernández-Valentí, Tomás. Instinto básico ; Rebeca. Barcelona: Dirigido, cop. 1996.

2n cicle d'ESO i Batxillerat/CF

• Visioneu l’inici de la pel·lícula que comença amb una frase que ja és un clàssic: “Anit vaig somniar que tornava a Manderley”. https://www.youtube.com/watch?v=gbatWOaEvmc

Es tracta d’un tràveling que s’apropa a la mansió de Manderley d’una manera enigmàtica mentre escoltem la veu en off de la protagonista, Joan Fontaine, que ens explica la història en flashback.

En aquesta escena d’inici veiem tres tècniques cinematogràfiques diferents: el tràveling, la veu en off i el flashback.  Busqueu què són i quines sensacions es pretén transmetre en utilitzar-les.

• El flashback és una tècnica narrativa que tant pot ser literària com cinematogràfica. Busqueu més exemples, ja sigui de llibres o de pel·lícules, que continguin flashbacks.

• Es diu que Alfred Hitchock és el mestre del suspens. Per què se l’anomena així? Què és el suspens? Quins exemples d’aquest gènere cinematogràfic trobeu a Rebeca? Com es mostren? Seleccioneu l’escena del film que creieu més representativa d’aquest gènere.

• La Sra. Danvers, la majordoma, se’ns presenta com una dona manipuladora,  obsessionada amb Rebeca i que intenta fer la vida impossible a la nova Sra. de Winter. Com se’ns presenta en escena? Fixeu-vos en com va vestida, en les expressions del seu rostre, el seu to de veu, com s’apropa a la protagonista.... Quines sensacions ens vol transmetre el director?

• Fixeu-vos en el vestuari de la protagonista de Rebeca i cerqueu informació a la xarxa sobre la influència que va tenir en la moda de l’època.

- Alberich, Enric. Alfred Hitchcock: el poder de la imagen. Barcelona: Publicaciones Fabregat, 1987.

- Alsina Thevenet, Homero. Historias de películas. Buenos Aires: El Cuenco de plata, 2006.

- Castro de Paz, José Luis. Alfred Hitchcock. Madrid: Cátedra, cop. 2000.

- Fernández-Valentí, Tomás. Instinto básico ; Rebeca. Barcelona: Dirigido, cop. 1996.

- Parrondo Coppel, Eva. 'La mujer' en el cine gótico: Rebeca (Rebecca, Alfred Hitchcock, 1940). “Secuencias”, núm. 25 (2007), pàg. 79-92.

- Rebeca (Rebecca)(DVD). Barcelona: Manga Films, DL 2003.

- Toro, Guillermo del. Hitchcock. Madrid: Espasa Calpe, cop. 2009.

- Turner, George. Du Maurier Selznick Hitchcock = Rebecca. “American Cinematographer”, vol. 78, núm. 7 (July 1997), pàg. 84-88.

Tota la documentació citada està disponible a la Biblioteca del Cinema

Altres activitats relacionades: