The Pirate

Després d'un any de preparació, a mitjans febrer de 1947 comença un rodatge dividit en dos grans blocs, més alguns dies addicionals, que s'estén al llarg de gairebé tot l'any. Minnelli aconsegueix que s’encarregui de la fotografia Harry Stradling, a qui admira des que va veure La kermesse heroique (Jacques Feyder, 1935). Prèviament no parla gens amb ell, durant el rodatge no sembla fer-li molt de cas, però aconsegueix uns els perfectes resultats que Minnelli volia.

Íntegrament rodada en decorats, només hi ha un breu pla del mar filmat en exteriors, tot i no semblar-ho The Pirate és la pel·lícula més cara de la primera fase de la carrera de Minnelli. En gran part es deu a la minuciositat amb que es realitza la preparació i el rodatge, però també als múltiples retards ocasionats per l’actriu principal, Judy Garland. Als seus vint-i-cinc anys ja té una perillosa addicció a prendre pastilles, però, a més cal afegir en aquesta ocasió la gelosia que sent perquè Minnelli fa més cas a Gene Kelly que a ella, ja que col·labora també amb ell en l'escenografia. En aquesta fantasia teatral plena de colors, on els vestits subratllen la personalitat dels personatges, Minnelli troba en Kelly al col·laborador ideal, tant per la seva vessant d'actor, com per les de ballarí i coreògraf.

Minnelli valora positivament que Kelly es negui a ser doblat en el número musical Pirate Ballet, el millor de la pel·lícula, i faci personalment totes les acrobàcies que es veuen finalment al film. Fins i tot en un sol pla es llança amb l'ajuda d'una corda des del masteler d'un vaixell, al que ha pujat amb una torxa encesa en una mà, fins al terra en direcció cap a la càmera, des d'un pla general fins a un pla medi. Donada per finalitzada a mitjans agost de 1947, el president Louis B. Mayer troba massa eròtica la cançó Voodoo de Judy Garland, dins del número Pirate Ballet, i han de filmar una altra vegada un dels fragments més complicats de la pel·lícula. Aprofiten per repetir la cançó Mack the Black amb Judy Garland, però la relació de Minnelli amb ella ha empitjorat. Ara la seva gelosia tenen una sòlida base on recolzar-se, Kelly canta tres cançons com ella, però ell balla solament Pirate Ballet i ella únicament el número final Be a Clown amb ell. Aquests canvis eleven el cost del pirata, són culpables dels seus 800.000 dòlars de l'època de pèrdues i fan que es converteixi en un fracàs de públic i també de crítica.

Aquest triomf de la fantasia sobre la realitat, del teatre sobre la vida, aquesta primera pel·lícula realment personal de Minnelli, perfecte equivalent dels seus millors treballs a Broadway, desil·lusiona tant a la crítica com als admiradors de Judy Garland. Potser per trobar-la massa teatral i allunyada de les seves pel·lícules habituals, en resum per ser excessivament original. Per primer cop apareix amb una gran claredat en l'obra de Minnelli la dualitat entre realitat i somni, així com les múltiples connexions que existeixen entre tots dos conceptes. Com també Manuela Alva és el primer personatge somiador de Minnelli que aconsegueix que les seves fantasies es facin realitat. L'acció té un to excessivament teatral, massa poc realista, tot restant-li força al resultat i en bona part és culpable del fracàs de crítica i públic.

Torres, Augusto M. Vincente Minnelli. Madrid: Cátedra, cop. 1995.

- Costa, Joao Bernard da. The Pirate. En Ciclo de cinema o musial, vol II. Lisboa: Cinemateca Portuguesa: Fundaçâo Calouste Gulbenkian, 1986-1989. Pàg. 354-356.

- Genèse du Pirate. En Minnelli, Vincente. Tous en scène. [Paris]: Jean-Clude Lattés, cop. 1981. Pàg. 193-206.

- Goñi, Javier. El Pirata. “Nickel Odeon”, núm. 25 (invierno 2001), pàg. 186-187.

- Large, Victoria. Gene and Judy go wild! [en línia] “Bright Light Journal Film”, núm. 52 (May 2006) <http://brightlightsfilm.com/52/pirate.php>[consultada el 26 de gener de 2016]

- Latorre, José María. Todos los caminos conducen al sueño. “Dirigido por”, núm. 95 (jul.-agosto 1982), pàg. 57.

- McVay, Doug. Minnelli and 'The pirate'. “Velvet Light Trap”, núm. 18 (Spring 1978), pàg. 35-38.

- El Pirata (The Pirate)(DVD). Madrid: Warner Bros, cop. 2007.

- El Pirata. En Tejero, Juan. ¡Este rodaje es la guerra!: segunda parte: sangre, sudor y lágrimas en el plató. Madrid: T&B, cop. 2004. Pàg. 268-283.

- El Pirata. En Thomas, Tony. Todas las películas de Gene Kelly. Barcelona: RBA, 1994. Pàg. 34-39.

- El Pirata. En Torres, Augusto M. Vincente Minnelli. Madrid: Cátedra, 1995. Pàg. 159-165.

- The Pirate. En Brion, Patrick. La Comédie musicale: du chanteur de Jazz à Cabaret. Paris: La Martinière, cop. 1993. Pàg. 182-187.

- The Pirate. En Harcey, Stephen. Directed by Vincente Minnelli. New York: MOMA: Harper and Row, 1990. Pàg. 86-94.

- The Pirate. En Morella, Joe. ; Epstein, Edward Z. The Films and career of Judy Garland. New York: Citadel Press, 1970. Pàg. 139-142.

- Porta Fouz, Javier. El Pirata. “El Amante”, núm. 226 (mar. 2011), pàg. 6-7.

- Pye, Douglas. Being a clown. “CineAction”, núm. 63 (2004), pàg. 4-13.

Tota la documentació citada està disponible a la Biblioteca del Cinema