Dossier Film (INCLUIDO EN Dossier didàctic)
Coixet aconsegueix parlar de la dificultat per reconèixer l’amor, de les emocions i de les paraules que pugnen per sortir a la llum i que no troben camins per manifestar-se, dels sentiments que no reconeixem dins de nosaltres mateixos, de la incapacitat dels éssers que s’estimen per parlar d’allò més important per molt que parlin entre ells, de la vivència malaltissa de l’amor i de la carència d’amor. Una veu que parla sempre sense engolar el to i sense posar-se transcendent, sense fer discursos i, sobretot, sense necessitat de parar l’acció per articular les citades reflexions.
Resulta plenament coherent, per tant, que aquesta pel•lícula (la qual el tema de fons és el desemparament emocional i la dificultat de comunicació) avanci sobre línies narratives truncades, subtrames que no acaben de desenvolupar-se i trajectòries interrompudes, de la mateixa manera que tot tipus de succedanis envolten i organitzen la vida dels seus protagonistes. El telèfon utilitzat pel xicot d’Ann per comunicar-li que l’abandona, les confessions íntimes d’Ann a la videocàmera, el servei telefònic en el qual treballa en Don, els vídeos gravats per Ann i que en Paul acaricia i besa en veure’ls a la pantalla de televisió, les pel•lícules porno que en Don va a veure en solitari, la visió imaginària d’aquest (la imatge d’ell ballant amb Ann a la bugaderia), les abraçades que Frank, el pare de Don, li va demanant a la gent amb qui es troba..., i així successivament.
La soledat interior i privada dels personatges es veu accentuada, a la vegada, per una càmera que explora tot tipus d’espais oberts i col•lectius: l’aldarull de l’hospital, les autopistes embussades, la bugaderia inhòspita, els freds supermercats, els buits espais de televisió... Escenaris de l’Amèrica profunda, signes inquietants d’una civilització que estén els seus tentacles i que posa en relació a les persones, però que no facilita la comunicació entre elles. Veritables cruïlles de soledat enmig de la multitud, atrapades aquí per unes imatges entre les quals palpiten fragments de perplexitat i rampells de tendresa, fogonades volàtils d’angoixa personal que es fan universals a cops de sinceritat i veritat.
Isabel Coixet. En Heredero, Carlos F. 20 nuevos directores del cine español. Madrid: Alianza, 1999. Pàg. 113 i 114
2n cicle d'ESO i Batxillerat/CF
Podries pensar un final per aquesta seqüència? Quina funció té l’el·lipsi en el cinema i literatura? Perquè creus que la directora decideix utilitzar aquest recurs (relació amb el tema i el títol de la pel·lícula)?
It's Not Unusual (Tom Jones)
It's not unusual to be loved by anyone,
It's not unusual to have fun with anyone,
but when I see you hanging about with anyone,
It's not unusual to see me cry,
oh I wanna' die.
It's not unusual to go out at any time,
but when I see you out and about it's such a crime,
if you should ever want to be loved by anyone,
It's not unusual,
It happens every day, no matter what you say,
you find it happens all the time.
Love will never do what you want it to,
why can't this crazy love be mine.
It's not unusual, to be mad with anyone,
It's not unusual, to be sad with anyone,
but if I ever find that you've changed at anytime,
it's not unusual to find out that I'm in love with you,
whoa-oh-oh-oh-oh
- Andreu, Cristina. Isabel Coixet: una mujer bajo la influencia. Madrid: Autor, 2008.
- Cerrato, Rafael. Isabel Coixet. Madrid: JC, 2008. Pàg. 59-76.
- Coixet, Isabel. Cosas que nunca te dije. “Fotogramas”, núm 1831 (mayo 1996), pàg 146-147.
- Cosas que nunca te dije (DVD). Barcelona: Cameo Media, 2010.
- Miret, Rafael. Cosas que nunca te dije. “Dirigido por”, núm. 246 (mayo 1996), pàg 18-19.
- Vidal, Núria. Cosas que nunca te dije. “Fotogramas”, núm 1831 (mayo 1996), pàg 24.
Tota la documentació citada està disponible a la Biblioteca del Cinema
El pla i el muntatge |
Els personatges i les seves emocions |
A Coses que no et vaig dir mai la narració se centra en la història de dos personatges: Don, un venedor de cases que durant el seu temps lliure presta serveis com a voluntari en el Telèfon de l’Esperança, i Ann, una treballadora d’una botiga d’articles de fotografia i vídeo. Ann és abandonada per la seva parella i, després d’un intent de suïcidi, grava unes cintes de vídeo on, mostrant-li el seu dolor, li explica aquelles coses que mai li va dir; en aquest moment coneix a Don i les seves vides s’entrecreuen i es transformen.