Dossier Film (INCLUIDO EN Hollywood contra Hitler)
Why We Fight?
Fitxa tècnica
La crítica diu
La producció d’una sèrie com Why We Fight? s’ha d’entendre, primer de tot, en el context de l’ampli programa formatiu desplegat per la Divisió d’Informació i Educació del coronel Osborn. En aquest sentit, Why We Fight? va esdevenir una de les més aconseguides concrecions, en imatges, d’aquella voluntat expressada pel general Marshall de privilegiar aspectes de la formació dels soldats que, fins aleshores, s’havien mantingut en un segon terme o que, directament, s’havien obviat.
El vell prototípic sergent instructor, evocat per Marshall, demanava el control de l’instint per dirigir la tropa, mentre que menyspreava la raó. Enfront d’aquesta pretensió, Why We Fight? volia esdevenir, des del seu títol mateix, un clar exemple del nou rumb que havia de prendre l’exèrcit en la tasca formativa dels soldats.
Aquesta voluntat d’aconseguir la implicació del soldat-ciutadà a través del raonament, de l’argumentació no demagògica, de la formació intel•lectual, s’inseria també, en un context molt més ampli; aquell context que, nodrit per les propostes de Roosevelt, Wallace i d’altres destacats membres de l’escena política i social dels Estats Units de l’època, havia de fer possible que la relació entre poder –fos polític o militar- i la ciutadania s’establís sobre unes bases democràtiques de transparència informativa, de confiança mútua entre aquells que dirigien el país i aquells que, amb els seus vots, els havien encarregat, justament, aquella tasca. Una altra qüestió és que aquesta ambiciosa proposta aconseguís materialitzar-se realment, sobretot tenint en compte que el context en què s’havia de materialitzar va acabar essent una guerra.
En una dimensió menys especulativa, però, rere el projecte de Why We Fight? hi havia, també, una veritable voluntat informativa, en un sentit molt concret: capgirar la creença, estesa entre la tropa i l’opinió pública, que les accions bèl•liques que havia emprès el país eren només una resposta a l’agressió Japonès a sobre Pearl Harbor.
Girona, Ramon. “Why we fight” de Frank Capra: el cinema al servei de la causa aliada. Valencia: Ediciones de la Filmoteca, 2009.
Bibliografia
- American Film Institute Catalog. Meet Frank Capra: a catalog of his work. American Film Institute
- Bazin, André. On Why we fight: history, documentation, and the newsreel (1946). “Film & History”, vol.31, núm. 1 (2001), pàg. 60-61.
- Capra, Frank. Frank Capra: el nombre delante del título. Madrid: T&B, 2007.
- Capra, Frank. Hollywood story: autobiographie. Paris: Stock, cop. 1976.
- Cieutat, Michel. Frank Capra. Paris: Rivages, 1994.
- Girona, Ramon. “Why we fight” de Frank Capra: el cinema al servei de la causa aliada. Valencia: Ediciones de la Filmoteca, 2009.
- Girona, Ramon. Frank Capra. Madrid : Cátedra, 2008.
- Griffith, Richard. Frank Capra. London: BFI, 1950.
- Losilla, Carlos. Cómo mostrar la realidad de la guerra. “Dirigido por”, núm. 352 (enero 2006), pàg. 70-71.
- Murphy, William T. The method of 'Why we fight'. “Journal of Popular Film and Television”, vol. 1, núm. 3 (Summer 1972), pàg. 185-196.
- McBride, Joseph. Frank Capra, the Catastrophe of Succes. London. Faber and Faber, 1992.
- Sklar, Robert; Zagarrio, Vito. Frank Capra: autorship and the studio system. Philadelphia: Temple University Press, cop. 1998.
- Why We Fight?[Prelude to war (1942), The Nazis Strike (1943), Divide and Conquer (1943), The Battle of Britain (1943), The Battle of Russia (1943), The Battle of China (1944), War comes to America (1945)] [recurs electrònic]. <https://archive.org/> [consulta realitzada el 2 de desembre de 2015].
Tota la documentació citada està disponible a la Biblioteca del Cinema
Hollywood va reaccionar amb prudència davant l’arribada de Hitler al poder, fins i tot en front de l’inici de la Segona Guerra Mundial. Va ser necessari que Japó bombardegés la flota nord-americana ancorada a Pearl Harbor perquè Washington declarés la guerra a les forces de l’Eix Berlin-Roma-Tokio. Les ordres van creuar el país, de costa a costa, i Hollywood es va militaritzar posant tota la seva maquinària a disposició de l’exèrcit. El cinema de ficció va incorporar l’èpica militar i grans cineastes van vestir l’uniforme amb galons d’oficials per rodar documentals de propaganda.
Aquest va ser el cas de Why We Fight?, una sèrie de set capítols rodats entre el 1942 i el 1945 amb Frank Capra com a responsable visible. El director de comèdies i drames socials com Mr. Smith goes to Washington (1939) o Meet John Doe (1941) s’atribueix a les seves memòries –justament titulades El nom damunt el títol- tota la responsabilitat d’aquests documentals però el seu biògraf, Joseph McBride, n’és molt més escèptic i dilueix aquesta paternitat entre diversos col•laboradors.
En qualsevol cas, l’impacte que havia causat Triumph des Willens (1935), el documental de Leni Riefenstahl sobre el primer congrés del partit nacionalsocialista, va fer estralls a Hollywood i Capra va prendre bona nota de com utilitzar imatges reals amb voluntat propagandística, tot i que en un sentit ideològic oposat al de la realitzadora captivada per Hitler. Dels set episodis que integren la sèrie Why We Fight?, el gruix està dedicat a les batalles d’Anglaterra, Rússia, Xina o les repercussions de la guerra als Estats Units. Els dos capítols que projectarem a l’Aula de Cinema abasten, en canvi, la propagació del nazisme a costa de l’afebliment de les democràcies occidentals (The Nazis Strike) i l’estratègia de Hitler per ofegar Gran Bretanya des de les invasions dels països escandinaus, el Benelux i França (Divide and Conquer). Sobre tots dos hi plana l’ombra de Capra, com a productor i supervisor, però també la d’Anatole Litvak, un cineasta d’origen ucraïnès que triomfaria a Hollywood amb melodrames al servei de grans estrelles.
El títol genèric de la sèrie, Per què combatem?, és una pregunta retòrica destinada als seus espectadors naturals: els soldats que, des del front, necessitaven saber qui eren els seus enemics. Els films, tanmateix, també es van exhibir a la reraguarda i, en l’actualitat, constitueixen valuosos documents històrics, tant pel que fa a la informació que vehiculen com a la utilització propagandística del cinema.
Esteve Riambau (Filmoteca de Catalunya)