Dossier Film (INCLUIDO EN Dossier didàctic )

El señor Ibrahim y las flores del Corán

Monsieur Ibrahim et les fleurs du Coran

Fitxa tècnica

Direcció François Dupeyron
Guió François Dupeyron, Eric-Emmanuel Schmitt (novel·la: Eric-Emmanuel Schmitt)
Música Valérie Lindon
Fotografia Remy Chevrin
Interpretació Omar Sharif, Pierre Boulanger, Isabelle Adjani, Gilbert Melki, Isabelle Renauld
Producció França
Any 2003

Temes clau

 

- Amistat - Interculturalitat - Religió - Adolescència - Maduresa - Prostitució

- Immigració - Tradicions - Família

La crítica diu

 

A manera de faula, entre l’ensonyament melancòlic i el sentimentalisme vintage, Monsieur Ibrahim et les fleurs du Coran entronca dins la tradició de pel·lícules centrades en la relació d’amistat entre un ancià i un adolescent, en aquest cas entre un venedor d’origen turc i un jove jueu, tots dos veïns d’un barri marginal de París ple de prostitutes de cor generós. La pel·lícula no busca tant la confrontació entre els preceptes i trets judaics i musulmans (encara que aquesta s’utilitzi com a clar punt de partida narratiu per presentar els protagonistes), com la relació d’empatia i complicitat, fins i tot de descobriment recíproc, que s’estableix entre dos personatges abocats, un per la seva vellesa i l’altre per la seva descomposició familiar, a la soledat.

Però pel camí es deixa gran part de les seves intencions. El seu problema principal rau en el fet que, més enllà d’un parell de detalls entranyables al principi de l’obra, les bases amb les quals s’apuntala aquesta història flueixen sense vida pròpia, unes vegades llastats per una visió maniquea del contrast cultural i també per una innocència excessivament recarregada d’almívar, i en altres ocasions estigmatitzades per una mirada cinematogràfica plana i arquetípica. El film es conforma a oferir un retrat de multiculturalisme i amistat immortal per a tota la família al París dels anys 60, amb els apunts justos i ben mesurats de paternalisme i sensibilitat políticament correcta que es podrien espera d’un producte d’aquestes característiques. Quan, a la segona meitat del metratge, la història desemboca en una forçada road movie, la pel·lícula es perd de forma definitiva per un trajecte que, com a mínim, en la seva primera part sap mantenir, amb discreció i cert tacte, un to i veu pròpies.

 

Broc, David.  El señor Ibrahim y las flores del Corán. “Fotogramas”, núm. 1930 (agosto 2004), pàg. 22.

 

Proposta d'activitats

ESO i Batxillerat/CF

 

  • El señor Ibrahim y las flores del Corán  s’ha descrit com una faula. Busca què és una faula; pots trobar característiques comunes amb aquesta pel•lícula? 

 

  • Les dues religions que apareixen contraposades a la pel·lícula, la jueva i la musulmana, no són el tema principal però si que són una part important dels personatges. Recordes si apareixen algun tipus de prejudicis contra el venedor? És un problema per a ells pertànyer a religions diferents al llarg de la pel•lícula?

 

  • La pel•lícula tracta temes seriosos d'una manera força naïf (la prostitució, el conflicte religiós, l'orfandat...). Compara com apareixen reflectits al film i com creus que són a la realitat? Coneixes cap altra títol que tracti el realisme d'una manera ensucrada? Reflexiona sobre quin efecte causa en l'espectador.

 

  • L'última mitja hora la pel·lícula canvia de caràcter, quan surten del barri i se’n van de viatge a Turquia, convertint-se en una road-movie. Busca què és una road-movie: coneixes alguna altra pel·lícula que pertanyi a aquest gènere? Que creus que aporta a El señor Ibrahim y las flores del Corán aquest canvi durant la última mitja hora?

 

Completeu el vostre visionat

 

- Broc, David. El señor Ibrahim y las flores del Corán. “Fotogramas”, núm. 1930 (agosto 2004), pàg. 22.

- Chiesi, Roberto. Monsieur Ibrahim e i fiori del Corano. “Cineforum”, núm. 429  (nov. 2003). Pàg. 95.

- Eisenreich, Pierre. Monsieur Ibrahim et les fleurs du Coran. “Positif”, num. 512  (oct.  2003), pàg. 50.

- Ghonaim, Yazmin. From the Golden Crescent to Paris... and back: an interview with Omar Sharif. “Cineaste”, num.  XXIX:2  (Spring 2004), pàg. 14-17.

- El Señor Ibrahim y las flores del Corán (Monsieur Ibrahim et les fleurs du Coran)(DVD). [Barcelona]: Cameo Media, cop. 2005.

 

Tota la documentació citada està disponible a la Biblioteca del Cinema

 

Als anys seixanta, en un barri marginal i multiracial de París, Momo, un jove jueu desatès per la seva família i Ibrahim, un humil botiguer d’origen Turc, creen una forta amistat. Quan Momo és abandonat pel seu pare, Ibrahim es convertirà en el seu protector i junts emprendran un viatge que canviarà les seves vides.

El señor Ibrahim y las flores del Corán és l'adaptació d'un relat breu d'Éric-Emmanuel Schmitt que forma part de l'anomenada Trilogia d'allò invisible, dedicada a les grans religions del món; les altres dues se centren en el budisme (Milarepa) i el cristianisme (Oscar i Mamie Rose).

 

Dijous 1 d'octubre - 21.30 h

Divendres 16 d'octubre - 20.00 h