Pina

Amb el 3D fins a la sopa, l’arribada de dos directors de llarg recorregut al cinema en tres dimensions resulta gratificant. Acostumats a veure pel·lícules que no integren la profunditat en la seva posada en escena, o altres que, directament, han estat filmades en dues dimensions per després en postproducció convertir-se en 3D, els treballs documentals de Wenders i Herzog demostren que la tècnica sempre depèn del talent del cineasta. Amb Cave of Forgotten Dreams, Herzog ens ha permès endinsar-nos (literalment) en una cova de pintures rupestres i accés restringit. Amb Pina, Wenders ha donat vida a la coreògrafa Pina Bausch en una pel·lícula visualment portentosa i excessiva, que s’endinsa en les possibilitats del teatre i la dansa. Per a tots dos, l’ús del 3D passa per un treball sobre l’espai. Herzog es beneficia de les formes i els racons de la cova; Wenders, de la concepció espacial de les coreografies. Pina discorre entre entrevistes i danses.

Els ballarins de Bausch apareixen sobre un fons neutre, com si fos un retrat; no se’ls sent parlar a les entrevistes, sinó que la seva veu sona en off, accentuant la sensació d’estranyesa d’un documental que en cap moment s’assenta sobre el realisme. Wenders disposa una pel·lícula que té tant d’homenatge a Bausch (morta poc abans de l’inici del rodatge) com de cinta de ciència ficció. Els balls tenen lloc en escenaris d’allò més diferents: una casa de parets de vidre, un desert amb un cràter enorme, la cantonada d’un carrer per on passa una mena de metro aeri, etc. Sobre el paper, Wenders realitza una pel·lícula que aprofundeix en la figura de Bausch; sobre la pantalla, hi són aquestes estranyes localitzacions i una posada en escena que potencia l’espai i l’abstracció.

Pina se submergeix en l’univers de Bausch, en el seu gust per la dansa de gran impacte visual, on allò físic passa pel moviment però també per les textures, els materials, els cossos. Hi és el desert terrós, els interiors de color carbó, l’aigua que esquitxa alguns ballarins. La pel·lícula s’impregna del sentir d’una dansa on les figures sovint apareixen solitàries, atrapades o amb dificultats de comunicació, una dansa que es barreja amb el teatre, i ara, també, amb el cinema. El truc cinematogràfic permet a Wim Wenders aprofundir en la màgia d’algunes coreografies. Mitjançant el muntatge, el cineasta juga amb les edats dels ballarins en un dels números; amb una càmera frontal deixa que una dona ensenyi uns braços musculosos per finalment descobrir que aquestes extremitats  grans són, en realitat, del ballarí que hi ha darrera d’ella i que amb els seus braços ha creat una estranya figura, de nou, propera al gènere fantàstic.

En un intent de mostrar-se respectuós, Wenders insisteix en mostrar a tots i cadascun dels ballarins de Bausch. El poder de les imatges acaba per perdre’s en la sensació de que el cineasta no ha sabut ni ha volgut restar protagonisme als membres de la companyia. De la mà de la llibertat i de l’excés, la pel·lícula s’instal·la en el suggeriment, en un banquet visual. L’intent de concretar-se en un relat encotilla una pel·lícula que es mou millor quan fuig dels llocs comuns del documental per apropar-se a l’experimentació de la dansa i a l’ús d’unes tres dimensions que, per fi, semblen tenir raons de ser.

Kovacsics, Violeta. La dignificación del 3D. “Cahiers du cinéma España”, núm. 48 (sept. 2011), pàg. 41.

- Bergery, Benjamin. Immersive dance. “American Cinematographer”, vol. 92, núm. 9 (Sept. 2011), pàg. 44.55.

- Brunetta, Paola. Farsi da parte: e lasciar parlare la vita. “Cineforum”, vol. 51, núm. 509 (nov. 2011), pàg. 18-20.

- Cappabianca, Alessandro. (Dis)Articolazioni e vocalizzi in 3d. “Filmcritica”, vol. 61, núm. 620 (dic. 2011), pàg. 535-537.

- Cappabianca, Alessandro. Visioni/Pina. “Filmcritica”, vol. 61, núm. 619 (nov. 2011), pàg. 493-494.

- Ciment, Michel. Entretien avec Wim Wenders. “Positif”, núm. 602 (avr. 2011), pàg. 29-33.

- D'Aloia, Adriano. Pina. “Segnocinema”, vol. 32, núm. 173 (genn.-febbr. 2012), pàg. 54-55.

- Fernández Labayen, Miguel. [et al.]. El Documental en el entorno digital. Barcelona: UOC, 2013. Pàg. 45-48.

- Gombeaud, Adrien. Pina: Pina's movie. “Positif”, núm. 602 (avr. 2011), pàg. 27-28.

- James, Nick. Motion pictures. “Sight & Sound”, vol. 21, núm. 5 (May 2011), pàg. 20-24.

- Jowitt, Deborah. The center of the world. “Film Comment”, vol. 47, núm. 6 (Nov.-Dec. 2011), pàg. 28-31.

- Kovacsics, Violeta. La dignificación del 3D. “Cahiers du cinéma España”, núm. 48 (sept. 2011), pàg. 41.

- Mayer, Sophie. Pina. “Sight & Sound”, vol. 21, núm. 5 (May 2011), pàg. 67-68.

- Navarro, Antonio José. Pina: un film-ensayo. “Dirigido por”, núm. 415 (oct. 2011), pàg. 17.

- Pina (BR). [Madrid]: Avalon ; [Barcelona]: Cameo Media, cop. 2012.

Tota la documentació citada està disponible a la Biblioteca del Cinema