Educació – Docència – Autoritarisme - Llibertat - Igualtat - Amistat

- Poesia - Ideals  - Literatura - Carpe diem - Lleialtat

El Professor Heroic és un dels grans personatges, i dels grans tòpics, del cinema que ha recorregut totes les variants possibles a la pantalla: des de l’Absolut Ploraner –Adiós Mr. Chips- fins al Definitiu Estoic –Sòcrates de Rossellini. Aquesta pel·lícula ens proposa una elegant variació, que ben bé podríem anomenar el Rebel Il·lustrat, que resultaria perfectament convencional de no estar molt ben escrit –aquest és un guió molt literari que retorna als guions molt literaris el seu bon nom- i esplèndidament interpretat per Robin Williams en una altra superlativa composició, controlada, molt matisada, sense perdre la seva energia i el seu carisma habituals.

Arribat el 1959 com a nou professor d’anglès a una elitista escola de Nova Anglaterra –d’aquelles que imiten les public schools angleses, recolzades en els sacrosants principis d’excel·lència, tradició, honor i disciplina-, el nostre home és un antic alumne de la institució, apareix com un enemic frontal del seu tradicional ethos repressiu i antidemocràtic, com un herald de l'alliberament dionisíac dels anys 60. Els seus alumnes, excitada la seva imaginació per la seva heterodòxia pedagògica, ressusciten el club clandestí fundat per ell mateix -que dóna nom a la pel·lícula- per reunir-se en una cova índia, on toquen el saxo i reciten poesies. En aquestes escenes Weir recobra l’ambient màgic de Picnic en Hanging Rock, el seu primer èxit internacional i la pel·lícula que va posar el cinema australià als mapes. La seva condició d’estranger li permet contemplar aquest conte inquietant i alliçonador però molt local, amb una distància que el fa convincent sense detriment del seu atractiu: la nova, ambigua història de l’aprenent de Bruixot.

Guarner, José Luis. El Club de los poetas muertos: la nueva i ambigua historia del Aprendiz de Brujo. “Fotogramas”, núm. 1762 (abr. 1990), pàg. 28.

ESO i Batxillerat/CF

- El Carpe Diem és un concepte molt remarcat a la pel·lícula. Busqueu el seu significat. D’on prové? Què vol dir? Com és representat en el film?

- El poema “Oh captain! my captain!”  del poeta Walt Whitman, és un dels elements claus al film. Què simbolitza aquest poema? quines idees ens dóna?  Quines conclusions es poden extreure d’aquesta escena?

- L’actor Robin Williams va morir l’agost de 2014. Coneixeu altres pel•lícules en les que hagi participat? Consulteu la seva filmografia i observeu que la majoria dels  seus films són comèdies. El club de los poetas muertos és una excepció. Citeu-ne alguna altra on l’actor representi un paper dramàtic.

- Carpe diem: antologia del club dels poetes morts. Nona Arola, Magda Rovira, Pep Julià (ed.). Barcelona: Íxia llibres, 1990.

- Castro, Antonio. El Club de los poetas muertos: en defensa de la creatividad. “Dirigido por”, núm. 176 (enero 1990), pàg. 26-29.

- El Club de los poetas muertos (Dead Poets Society)(BluRay). Madrid: Touchstone, DL 2012.

- El Club de los poetas muertos. En Muñoz García, Juan José. Cine y misterio humano. Madrid: Rialp, cop. 2003. Pàg. 39-54.

- El Club de los poetas muertos. En Zubiaur, Nekane E. Peter Weir. Madrid: Cátedra, 2013. Pàg. 303-318.

- Combs, Richard. Dead Poets Society. “Monthly Film Bulletin”, vol. 56, núm. 668 (Sept. 1989), pàg. 272-273.

- Dead Poets and Green Card. En Rayner, Jonathan. The Films of Peter Weir. New York ; London: Continuum, cop. 2003. Pàg. 191-225.

- Dead Poets Society. En Shiach, Don. The Films of Peter Weir: visions of alternative realities. London: Letts, 1993. Pàg. 162-180.

- Guarner, José Luis. El Club de los poetas muertos: la nueva i ambigua historia del Aprendiz de Brujo. “Fotogramas”, núm. 1762 (abr. 1990), pàg. 28.

- Jarre, Maurice. Dead Poets Society (CD). France: Milan, p 1990.

- Raushenbush, B. Dead Poets Society. “Cineaste”, vol. 17, núm. 3 (1990), pàg. 43-44.

Tota la documentació citada està disponible a la Biblioteca del Cinema