Dossier Film (INCLUIDO EN Dossier didàctic)

El Club dels poetes morts

Dead Poets Society

Fitxa tècnica

Direcció Peter Weir
Guió Tom Schulman
Música Maurice Jarre
Fotografia John Seale
Interpretació Robin Williams, Robert Sean Leonard, Ethan Hawke, Josh Charles, Dylan Kussman, Gale Hansen, James Waterston, Allelon Ruggiero, Norman Lloyd, Kurtwood Smith, Melora Walters, Welker White
Producció Estats Units
Any 1989

Temes clau

Educació – Docència – Autoritarisme - Llibertat - Igualtat - Amistat

- Poesia - Ideals  - Literatura - Carpe diem - Lleialtat

La crítica diu

 

El Professor Heroic és un dels grans personatges, i dels grans tòpics, del cinema que ha recorregut totes les variants possibles a la pantalla: des de l’Absolut Ploraner –Adiós Mr. Chips- fins al Definitiu Estoic –Sòcrates de Rossellini. Aquesta pel·lícula ens proposa una elegant variació, que ben bé podríem anomenar el Rebel Il·lustrat, que resultaria perfectament convencional de no estar molt ben escrit –aquest és un guió molt literari que retorna als guions molt literaris el seu bon nom- i esplèndidament interpretat per Robin Williams en una altra superlativa composició, controlada, molt matisada, sense perdre la seva energia i el seu carisma habituals.

Arribat el 1959 com a nou professor d’anglès a una elitista escola de Nova Anglaterra –d’aquelles que imiten les public schools angleses, recolzades en els sacrosants principis d’excel·lència, tradició, honor i disciplina-, el nostre home és un antic alumne de la institució, apareix com un enemic frontal del seu tradicional ethos repressiu i antidemocràtic, com un herald de l'alliberament dionisíac dels anys 60. Els seus alumnes, excitada la seva imaginació per la seva heterodòxia pedagògica, ressusciten el club clandestí fundat per ell mateix -que dóna nom a la pel·lícula- per reunir-se en una cova índia, on toquen el saxo i reciten poesies. En aquestes escenes Weir recobra l’ambient màgic de Picnic en Hanging Rock, el seu primer èxit internacional i la pel·lícula que va posar el cinema australià als mapes. La seva condició d’estranger li permet contemplar aquest conte inquietant i alliçonador però molt local, amb una distància que el fa convincent sense detriment del seu atractiu: la nova, ambigua història de l’aprenent de Bruixot.

 

Guarner, José Luis. El Club de los poetas muertos: la nueva i ambigua historia del Aprendiz de Brujo. “Fotogramas”, núm. 1762 (abr. 1990), pàg. 28.

 


 

Proposta d'activitats

ESO i Batxillerat/CF

 

- El Carpe Diem és un concepte molt remarcat a la pel·lícula. Busqueu el seu significat. D’on prové? Què vol dir? Com és representat en el film?

- El poema “Oh captain! my captain!”  del poeta Walt Whitman, és un dels elements claus al film. Què simbolitza aquest poema? quines idees ens dóna?  Quines conclusions es poden extreure d’aquesta escena?

- L’actor Robin Williams va morir l’agost de 2014. Coneixeu altres pel•lícules en les que hagi participat? Consulteu la seva filmografia i observeu que la majoria dels  seus films són comèdies. El club de los poetas muertos és una excepció. Citeu-ne alguna altra on l’actor representi un paper dramàtic.

 

Completeu el vostre visionat

 

- Carpe diem: antologia del club dels poetes morts. Nona Arola, Magda Rovira, Pep Julià (ed.). Barcelona: Íxia llibres, 1990.

- Castro, Antonio. El Club de los poetas muertos: en defensa de la creatividad. “Dirigido por”, núm. 176 (enero 1990), pàg. 26-29.

- El Club de los poetas muertos (Dead Poets Society)(BluRay). Madrid: Touchstone, DL 2012.

- El Club de los poetas muertos. En Muñoz García, Juan José. Cine y misterio humano. Madrid: Rialp, cop. 2003. Pàg. 39-54.

- El Club de los poetas muertos. En Zubiaur, Nekane E. Peter Weir. Madrid: Cátedra, 2013. Pàg. 303-318.

- Combs, Richard. Dead Poets Society. “Monthly Film Bulletin”, vol. 56, núm. 668 (Sept. 1989), pàg. 272-273.

- Dead Poets and Green Card. En Rayner, Jonathan. The Films of Peter Weir. New York ; London: Continuum, cop. 2003. Pàg. 191-225.

- Dead Poets Society. En Shiach, Don. The Films of Peter Weir: visions of alternative realities. London: Letts, 1993. Pàg. 162-180.

- Guarner, José Luis. El Club de los poetas muertos: la nueva i ambigua historia del Aprendiz de Brujo. “Fotogramas”, núm. 1762 (abr. 1990), pàg. 28.

- Jarre, Maurice. Dead Poets Society (CD). France: Milan, p 1990.

- Raushenbush, B. Dead Poets Society. “Cineaste”, vol. 17, núm. 3 (1990), pàg. 43-44.

 

Tota la documentació citada està disponible a la Biblioteca del Cinema

 

 

 

En una escola privada elitista i estricta de la Nova Anglaterra de finals de la dècada dels cinquanta, un grup d’alumnes descobrirà la poesia i la importància de gaudir de la vida gràcies a un excèntric professor. Un film de gran èxit que va commoure el gran públic amb el seu to emotiu i un missatge clar en defensa de la comprensió, el misteri romàntic i la llibertat d’expressió per sobre dels codis socials i dogmàtics més repressius.
 

 

Dissabte 13 de desembre - 21.30h

Dimecres 17 de desembre - 20.00h