Coma es va interessar pel còmic, pel western, pel jazz i pel cinema negre. I sí, és clar, també pel cinema d’aventures, l'anomenada “caça de bruixes” o la relació entre cinema i literatura.
Creia en la cultura de masses, no perquè fos necessàriament bona, sinó perquè es malfiava dels mandarins que decideixen el que és bo i el que és dolent, el que és “alta cultura” i el que és “cultura popular”. Detestava la nostàlgia que embelleix el passat, però no pensava que el futur hagués de ser necessàriament millor. El trobem a faltar.
