El seu primer llargmetratge, Paris nous appartient (1961), ja contenia molts dels temes que Rivette desenvoluparia posteriorment: l’argument del complot, que permetia l’ús d’estructures narratives molt flexibles; la simbiosi entre vida i teatre; el factor de la improvisació, gràcies al qual també convertia els intèrprets en autors, i la barreja entre ficció i documental.
L’ànim experimental i la llarga durada de la majoria dels seus films han allunyat l’obra de Rivette del gran públic tot i que, impulsat per la censura i la polèmica, va recollir grans èxits amb La religieuse i La belle noiseuse, dues obres mestres d’un llegat fílmic excepcional que ja ens pertany.
Aquest homenatge, malauradament incomplet però representatiu, continua al maig amb Va savoir, Céline et Julie vont en bateau i Secret défense.
Amb la col·laboració de
Programa
