Ciclo
És famosa la frase de Godard en què li retreu (?) el fet de ser “l’home més intel·ligent del cinema contemporani”, característica que, a l’hora de fer The Quiet American, va en contra del film perquè “Mankiewicz, sens dubte, s’ho va passar tan bé escrivint el guió que no li van quedar prou ganes per rodar-lo amb entusiasme”.
Darrere d’aquest retret, una idea clàssica de la Nouvelle Vague: la posada en escena, la direcció, no pot supeditar-se al guió. La veritat és que amb un molt bon guió rarament es fa una mala pel·lícula però, en canvi, d’un mal guió és quasi un miracle que en surti un bon film. És per això que comencem ara una secció sota la fórmula Cinema ben escrit. Volem reivindicar, de manera intermitent però regular, la figura del guionista. Comencem amb Mankiewicz, que escrivia el que dirigia, però després vindran autors que no es van posar mai darrere la càmera, però que ens han deixat un reguitzell de bones pel·lícules.