En aquesta mostra, el jardí es converteix en metàfora d'un món feliç els protagonistes del qual ignoren que és a punt de desaparèixer de manera tràgica (Il giardino dei Finzi-Contini); en l'essència de la decadència de dues dames de l'alta societat novaiorquina (Grey Gardens); en al·legat feminista vehement de la passió de Virginia Woolf i Vita Sackville-West (Orlando); en escenari divertit d'enamoriscaments galants en vers (El perro del hortelano); en materialització laberíntica de l'univers borgesià (Jardín de sueños), i en reivindicació ecologista global (God Save the Green). El jardí dóna cabuda a tot perquè és permeable al món, perquè malgrat els seus alts murs, aquests són transparents. Alhora, el jardí ens permet entendre i explicar els nostres paradisos, perduts i recuperats.
Amb la col·laboració de
