Ciclo
Alain Tanner o la bellesa com a darrer refugi
09/09/2014 - 28/09/2014
Alain Tanner, juntament amb Claude Goretta, va ser l’impulsor de la versió suïssa dels Nous Cinemes que, als anys seixanta, es van estendre per tot el món. Els seus primers llargmetratges, 'Charles mort ou vif' i 'La salamandre', ja delataven un altre país que poc tenia a veure amb el de les postals turístiques i, uns anys després, Jonas qui aura 25 ans en l’an 2000, lluïa les empremtes del maig francès en una nova generació.
Amb els anys, Tanner va recórrer el món: Lisboa (Dans la ville blanche), Irlanda (Light Years Away), el sud d’Espanya (L’homme qui a perdu son ombre) o terres de ningú amb No Man’s Land. El seu inconformisme, tanmateix, s’ha mantingut intacte, fidel a una concepció del cinema que el fa afirmar que la bellesa és el darrer refugi. Resident a Ginebra, a punt de fer 85 anys i inactiu des de Paul s’en va, ha delegat en Renato Berta, el seu prestigiós director de fotografia, la presentació d’aquesta retrospectiva.
Amb la col·laboració de:
Programa
