Avui la frontera protegeix els qui no tenen res. El seu únic actiu és un territori ben delimitat. Els depredadors, la jet-set, els evasors fiscals, els futbolistes d’elit i els ciutadans del món no volen fronteres, no les coneixen. El sensefronterisme disfressa les multinacionals de fraternitat, parla de “menys Estat” però vol dir “més màfia”. Avui l’imperi no vol límits: quan els EUA empaiten terroristes, ho fan en nom d’una “justícia sense límits”, però el primer que necessiten dos pobles que volen viure en pau és disposar d’uns límits fronterers clars. La frontera és com un medicament: qüestió de dosi. La frontera regula la circulació, el mur la prohibeix. I és això el que mostren els films que hem escollit per a aquest cicle.
Amb la col·laboració de
