La irrupció de Pepi, Lucy, Bom y otras chicas del montón a principis dels 80 es va interpretar com l’expressió cinematogràfica de la “movida madrileña”. Des de l’estranger, el seu univers poblat de personatges gens habituals en les tradicions hispàniques es va associar a una nova Espanya postfranquista que substituïa la que, fins llavors, havien satiritzat Buñuel o Saura.
Trenta anys després d’aquell debut, Almodóvar és avui un autor universal, premiat internacionalment i dotat d’un món propi emparentat amb els melodrames de Sirk i de Fassbinder, amb les comèdies de Doris Day o el cinema fantàstic de la Universal. Un repàs sistemàtic de la seva filmografia permet, ara, rastrejar totes aquestes empremtes en una filmografia celebrada títol per títol, però que també mereix una visió de conjunt i en perspectiva.
