La iconoclasta obra cinematogràfica d’Esteva, en canvi, va ser una flamarada en un context molt més ampli que també incloïa la pintura, l’arquitectura, la poesia o, fins i tot, els safaris. Ara és el moment de reivindicar aquest creador polifacètic amb una retrospectiva completa dels seus films, evidentment, però també amb una exposició antològica, A l’ombra de l’últim arbre, que convida a seguir-ne els itineraris pel fil de la navalla.
Jacinto Esteva Grewe (1936-1985) pintava amb pinzells massa cars; s’ho podia permetre, i el seu esperit creatiu, cada cop més volcànic, el va impulsar a saltar del cubisme a l’arquitectura d’alguns edificis avantguardistes. En el cinema va trobar-hi un instrument de denúncia política, però com que el franquisme no deixava fer Victor Hugo, es va decantar per Mallarmé en el si de l’Escola de Barcelona. Des del realisme de Notes sur l’émigration i, fins i tot, de Lejos de los árboles, va saltar a la poètica de Dante no es únicamente severo, Después del diluvio o Metamorfosis. Però el cinema, com l’arquitectura, li quedava petit i encarcarat. A l’Àfrica, en canvi, va descobrir els paisatges infinits, el risc de la caça major o la llibertat en el seu estat més pur.
Us oferim una retrospectiva completa que inclou peces procedents del nostre Centre de Conservació i l’exhibició de diverses filmacions inèdites.
Agraïments: Daria Esteva, Films 59.
Programme
