Kira Muràtova · 1989 · 153'
L’últim film de Muràtova en l’era soviètica és un retrat vertiginós d’un país en plena decadència. L’única pel·lícula prohibida per la perestroika va ser, per molts, la que millor va captar l’esperit de l'època tot plasmant l’estat de Rússia i de l'Europa de l’Est en imatges pròpies d’un període ple d’agressivitat i apatia.
Va guanyar el Premi Especial del Jurat del Festival de Berlín.
“El seu nerviosisme, el seu to urgent i seriós, prové sobretot de la gravetat dels fenòmens que mostra la pel·lícula. Tanmateix, fins i tot quan apunta directament a una ferida oberta, la mirada de Muràtova sacseja la pantalla amb la pura fascinació audiovisual que va marcar les seves obres anteriors i mitjançant la qual aconsegueix aquí desvelar la poesia de la putrefacció i la degeneració” (Brenda Bollag).