Datasheet
Ricardo Perea i Julio Lamaña presenten la seva sèrie de no-ficció, dividida fins ara en cinc moviments, que, a través del joc de muntatge de so enfront d’imatge, proposen un apropament interpretatiu a diversos espais de Bogotà i a com pensen els seus habitants.
Els films busquen, en els espais de la ciutat, veritats humanes que construeixen realitats. La no-ficció es considera aquí l’opció més adient per constatar que la realitat no existeix com a tal, només existeixen les persones i els seus punts de vista. La dissociació entre imatge i so no busca altra cosa que permetre a l’espectador colar-se en els intersticis de la narració perquè pugui contraposar-hi, a la vegada, el seu punt de vista.
La interacció amb el públic és fonamental a l’hora de concebre cada un dels moviments. Julio Lamaña, format com a cineclubista i vinculat al moviment des dels anys noranta, posa en relleu la seva experiència en la formació de públics com una de les motivacions de la seva faceta com a realitzador.
Movimientos de NoFicción “Sin título”
JULIO LAMAÑA, RICARDO PEREA 2015-2020. Colòmbia. VE. 93’. Arxiu digital.
Sin título (2015. 20’): la muntanya de Montserrate a Bogotà és un lloc de pelegrinatge catòlic i civil. Les històries que s’hi troben configuren realitats a través de tòpics i de discursos aliens. Poc importa que siguin certes o no.
Sin título. Segundo movimiento (2016. 18’): Rodada al Cementerio Central de Bogotà, és un apropament a l’oralitat dels vius per recordar els morts.
Sin título. Tercer movimiento (2016. 14’): rodada al mercat Rumichaca de Bogotà, és una mirada a les plantes en la seva relació envers el cosmos i la pagesia colombiana.
Sin título. Cuarto movimiento (2018. 22’): rodada al parc d’atraccions Mundo Aventura de Bogotà, mostra com els ecos del conflicte i la violència nien en l’inconscient col·lectiu del poble colombià.
Sin título. Quinto movimiento (2020. 19’): rodada durant la quarantena causada per la Covid; els carrers buits d’una Bogotà mai abans imaginada acompanyen els relats de persones que viuen el confinament i es projecten en un futur de vegades utòpic, trist, esperançat o apocalíptic.
Amb la col·laboració de:
