Datasheet
En una pantalla permanentment blava, Derek Jarman hi bolca un text poètic en el qual, a la manera d’un diari, documenta les seves experiències amb la sida durant la fase terminal de la malaltia, quan ja s’havia quedat parcialment cec i la seva visió era interrompuda per la llum blava.
El film va ser completat poc abans de la seva mort, i la veu en off és la del mateix Jarman, juntament amb la dels seus col·laboradors Tilda Swinton, Nigel Terry i John Quentin. El text es complementa amb la música i el so de Simon Fisher-Turner (compositor habitual del cineasta), de Coil, Momus, Karol Szymanowski i Erik Satie.
“El monocrom és una alquímia, un alliberament efectiu de la personalitat. Articula silenci. És un fragment d'una obra immensa sense límit. El blau del paisatge de la llibertat" (Derek Jarman).
Constel·lació Chomón estableix un diàleg cinematogràfic entre pel·lícules de Segundo de Chomón i d'altres cineastes.
Prèviament, i sota el nexe comú del COLOR, també es projectarà el film:
Les tulipes
SEGUNDO DE CHOMÓN, 1907. França. Muda. 3'. DCP.
Un exemple fascinant del cinema d’atraccions, hereu dels espectacles populars del segle xix, que busca sorprendre i meravellar el públic a partir d’un seguit de trucs visuals: transformacions, sobreimpressions, substitucions o moviments invertits, entre d’altres.
Lemon Llimona
HOLLIS FRAMPTON, 1969. EUA. SD. 7'. 16mm.
Un pla estàtic, silenciós i sense editar d’una llimona que es revela a poc a poc des de la penombra per tornar a desaparèixer fins a esdevenir una silueta. Un film que fa palesa la importància de la il·luminació.