Europa

Segona Guerra Mundial, mort, espionatge, col·laboracionisme/traïció, Lars von Trier, Blanc i negre, Veu en off, filosofia

Inspirada, tal vez por la ominosa resurrección del nazismo en Alemania, su héroe es un joven americano de origen alemán que regresa en 1945 a su país natal para descubrirlo lleno de culpa y de sospechas. Convertido irónicamente en reviso de tren por una cortesía de su tío, guiado por una voz misteriosa que podría ser la de Dios, emprende un extraño accidentado, casi aterrador viaje mitológico durante cuyo transcurso tropieza con herederas enamoradas, magnates, cínicos militares americanos y nazis licántropos. El resultado es un nuevo “thriller” fantástico y esotérico, a la vez fascinante e irritante, que parece la versión en cine de una de aquellas novelas cosmopolitas de ferrocarriles centroeuropeos que tan populares fueron en los años 20- “La madonna de los coches cama”, de Maurice Dekroba, por ejemplo – escrita por Jorge Luis Borges y Thea von Harbou, filmada por Fritz Lang y Alfred Hitchock.

Es también un alarde técnico deslumbrante – en la gran tradición manipuladora de imágenes, ilusionista, de Orson Welles – gracias a un empleo desconcertante de la sobreimpresión e inyecciones surreales de color en sombrías imágenes en blanco y negro. La majestuosa voz de Max von Sydow –que no aparece en la pantalla- convierte literalmente la película en una experiencia hipnótica.

“Un viaje hipnótico” La Vanguardia, 5 de noviembre 1991

Batxillerat/CF

Aquest dossier didàctic està elaborat en col·laboració amb l’Olimpíada de Filosofia de Catalunya. És per això que trobareu una primera part amb propostes per a treballar diferents aspectes cinematogràfics del film elaborada per la Filmoteca de Catalunya, i una segona part per a treballar la pel·lícula des d’un punt de vista filosòfic elaborada per Damián Cerezuela Frías, professor de filosofia de secundària.

Cinema

• Lars von Trier té una identitat molt marcada en les seves creacions. Cerqueu informació sobre el seu estil personal al llarg del temps i compareu la teoria de Dogma 95 enfront a les peripècies d’Europa.

• La inadaptació temporal és present al film a través de les passions dels personatges i també amb l’abundant joc formal. Esmenta algunes estratègies que t’hagin sobtat (canvis de color, pla seqüència, muntatges paral·lels, transicions, preludi musical per a l’ administració de la tensió dramàtica...). Reflexioneu sobre aquestes i compareu si la presència d’aquestes us allunya o us apropa a la ficció.
• Cerqueu informació sobre l’origen dels mites. Penseu alguns mites propers al vostre context. Quins elements trobeu en comú?
• El concepte de mite té incorporat una certa temporalitat per a la seva gestació. Com podries relacionar aquesta realitat envers al temps amb l’elecció cromàtica de la pel·lícula?
• Quin paral·lelisme trobes entre el viatge que proposa el director – amb veu en off com a intermediària- i el viatge a dins del Zentropa? I entre el Zentropa i la maqueta del tren?
• Les finestres estan presents en gran part del film. Al llarg del cinema, quin ús simbòlic de la finestra es tendeix a fer? Pensa altres elements/objectes que podrien parlar del mateix.

Filosofia

• A Europa s’afirma que el revisor d’un tren Zentropa té una “funció mitològica” i es considera molt poderosa. El revisor ha de dir “Sota la meva responsabilitat, senyor, jo m’encarrego de tot. Dormi vostè tranquil.” Per què creus que es relaciona la responsabilitat i el poder que pot tenir el revisor amb la funció mitològica? 
• Zentropa, segons un inspector de l’empresa, és una companyia alemanya de trens poderosa, que no para de rodar en una missió transcendent: proporcionar un desplaçament on no deuen existir les fronteres. L’inspector magnifica Zentropa de manera que la converteix en una mena de model ideal, un mite que dóna sentit a tots els esforços per mantenir el projecte viu. No obstant això, sembla que Zentropa, a pesar de representar un prototip d’empresa luxosa i eficient, té una genealogia (seguim la sospita nietzscheana) poc digna d’orgull. Per què? Creus que es pot mitificar Zentropa o qualsevol altre persona o cosa sense renunciar al pensament crític? Justifica la teva resposta.
• A la pel·lícula s’afirma que “Els capellans són un destorb necessari”. El pecat més gran per al capellà és no posicionar-se, no creure, no prendre partit per res. El capellà cita l’Apocalipsi: “perquè tu estàs tebi, ni fred ni calent, t’escopiré de la meva boca”. Creus que els mites (com ara els que es troben en qualsevol religió) són necessaris per a la cohesió social, per a religare?
• Katherina representa un arquetip de dona, com a temptació i pecat, com qui incita l’amor romàntic que sent el protagonista per ella. Podries especificar com s’exerceix el poder del mite de l’amor romàntic en la relació?
• El poder de l’amor romàntic es fa evident quan el protagonista es planteja com a dilema si ha de salvar a la seva parella o els seus valors, o fins i tot la feina per la què tant s’ha preparat i sacrificat. Albert Pla té una cançó polèmica amb un to diferent i més desenfadat que ens recorda aquest dilema: “Mi novia es una terrorista”. Quines opcions hi ha? Quins arguments a favor i en contra hi ha en cada opció? Quins valors estan en joc i quines conseqüències es deriven de cada decisió? Què faries tu?
• Freud parla del poder de la hipnosi – comparable a la veu en off que dirigeix la pel·lícula com si fos una divinitat - i el compara amb el poder de l’enamorament per anul·lar-nos com a individus i convertir-nos en massa. 

Aquest poder de l’amor ha passat a ser part de la mitologia d’Occident. Llegeix el text següent i contesta les preguntes:

De l'enamorament a la hipnosi no hi ha gran distància, sent evidents les seves coincidències. El hipnotitzat dóna, pel que fa a l'hipnotitzador, les mateixes proves d'humil submissió, docilitat i absència de crítica, que l'enamorat pel que fa a l'objecte del seu amor. Comproveu així mateix, en tots dos, el mateix renunciament a tota iniciativa personal. És indubtable que l'hipnotitzador s'ha situat en el lloc de l'ideal de el Jo. L'única diferència és que en la hipnosi, se'ns mostren totes aquestes particularitats amb més claredat i relleu, de manera que semblarà més indicat explicar l'enamorament per la hipnosi i no aquesta per aquell. El hipnotitzador és per al hipnotitzat l'únic objecte digne d'atenció; tota la resta s'esborra davant seu. El fet que el Jo experimenti com en un somni tot el que l'hipnotitzador exigeix ​​i afirma, ens adverteix que hem omès esmentar, entre les funcions de l'ideal de el Jo, l'exercici de la prova de la realitat. No és d'estranyar que el Jo consideri com a real una percepció quan la instància psíquica encarregada de la prova de la realitat es pronuncia per la realitat de la mateixa. La total absència de tendències amb fins sexuals no coartats, contribueix a garantir l'extrema puresa dels fenòmens. La relació hipnòtica és un abandonament amorós total amb exclusió de tota satisfacció sexual, mentre que en l'enamorament, aquesta satisfacció no es troba sinó temporalment exclosa i perdura en segon terme, a títol de possible fi ulterior.

S.Freud, Psicologia de les masses i anàlisi del jo (1921)

a) Expliqueu breument les idees principals del text i com hi apareixen relacionades

b) Expliqueu breument (entre cinc i vint paraules en cada cas) el significat que tenen en el text les expressions següents

     i. "idea del Jo"

     ii. "prova de la realitat"

c) Compara la hipnosi amb l’enamorament segons el text.

d) Compara la concepció de la hipnosi i de l’enamorament del text amb la concepció de la hipnosi que exerceix la veu en off a la pel·lícula i l’enamorament del protagonista.

e) Digues si estàs d’acord amb la següent afirmació del text: El hipnotitzat dóna, pel que fa a l'hipnotitzador, les mateixes proves d'humil submissió, docilitat i absència de crítica, que l'enamorat pel que fa a l'objecte del seu amor.