Maria de Medeiros · 2006 · 82'
És rar el cineasta que no recorda, com si fos una marca a la pell, una petita frase –sobretot, si és una sentència quasi mortuòria– pronunciada o escrita per un crític sobre un dels seus films. Però una crítica també pot ser positiva i generar en el cineasta la sensació que ha estat comprès, estimat, quasi psicoanalitzat. D’aquesta manera, en la relació sempre pública entre un cineasta i el seu crític també hi ha quelcom d’íntim. Es respira passió...