Datasheet
Kaija Saariaho, compositora convidada del Palau de la Música durant la temporada 2021/2022, ens introdueix a la cèlebre pel·lícula de Bergman per la influència que la llum i el color han exercit en les seves composicions, sempre connectades amb la naturalesa i la fredor escandinava.
L’escrutini del rostre que revela l’ànima, la potència del primer pla, dels silencis i els crits, la persona, ara en majúscula. Tota una iconografia bergmaniana al servei de la més desesperada de les sensacions: la de la mort propera.
El film més popular de Bergman —quant a l’èxit de públic— va merèixer nominacions a l’Oscar a la millor pel·lícula, director, guió, vestuari i fotografia. Només Sven Nykvist va guanyar-lo en l’últim apartat.
“El vermell resultava un factor determinant en la història. En el guió simbolitzava l’interior de l’ànima. Era tan inesperat com excitant. Per regla general s’associa el color vermell amb la vida i la sang […]. La il·luminació era singularment complicada a causa del joc de colors i perquè, com de costum, no podíem utilitzar llum artificial. Tota la llum havia de ser autèntica. Facilitava el treball la circumstància que Ingmar gairebé sempre rodava els films a la tardor, quan desapareixen els contrastos violents de sol. No hi ha cap altra estació que tingui una llum tan atenuada i bonica” (Sven Nykvist).
Amb la col·laboració de:
