Rèquiem pel cinema mut

L'arribada del so al cinema és perfectament delimitada pels començaments del cinema sincronitzat gràcies a un procediment tècnic patentat en 1926 amb el nom de Vitaphone, malgrat que —entre 1923 i 1926— ja s'havien rodat gairebé un miler de pel·lícules «sonores» (Phonofilms) amb la patent inventada per Lee De Forest. Com si d'una premonició es tractés, una de les últimes pel·lícules del període mut, A Kiss for Cinderella (1926), dirigida per Herbert Brenon per la Paramount i basada en una obra teatral de James M. Barrie, es convertia en el paradigma del luxe visual i marcava el clímax d'una època que paradoxalment començarà a agonitzar —malgrat la seva plenitud artística— aquest mateix any, amb l'aparició de Don Juan (1926), d’Old San Francisco i, posteriorment, amb la de més renom The Jazz Singer (1927). Totes tres pel·lícules d'Alan Crosland, que inauguraven una època de transició en la qual el luxe visual desapareixeria per deixar pas a l’encartonament teatral.

L'arribada del cinema sonor va ser un espectacle més enllà de la pel·lícula

Tres pel·lícules mítiques que faran figurar a l’artesà de segona fila Crosland, al costat del seu protagonista Al Jolson i als audaços germans Warner en els anals de la història del cinema. No resulta tan fàcil, no obstant això, delimitar quan queda culminada la transició entre el mut i el sonor. Quan desapareix definitivament el cinema «parlat» i la seva dependència gairebé mimètica del teatre de Broadway i quan podem parlar amb autèntica propietat de cinema sonor? En quin moment de la història del cinema la pirotècnia sonora exigida per l'àvid espectador dels primers temps del nou invent es converteix en una subtil utilització del so i en el descobriment del «silenci»? Quin és el període històric concret en el qual el cinema queda «reinventat»; o quan es retorna definitivament al cinema el meravellós ritme del mut que havia quedat trencat per les dificultats tècniques del primer moment? Preguntes de difícil resposta i que exigeixen molts matisos, però que resulten evidentment importants en un capítol com el qual ens ocupa i que pretén analitzar precisament els començaments del cinema sonor i els seus pioners a Estats Units. Es fa necessari, llavors, abans de continuar, delimitar amb major o menor detall, i procurant sortejar les dificultats descrites, el període que podríem denominar com el dels «pioners» del sonor: aquells directors que, combinant audàcia amb ingenuïtat, van aconseguir vèncer els inconvenients tècnics de la primera època i van reinventar el cinema; els que, amb el seu talent, van aconseguir esmunyir-se de la dictadura dels enginyers de so i van tornar a atorgar a la càmera la llibertat que posseïa durant el mut i que havia perdut en el seu difícil adaptació al so.

Amb aquest plantejament, obviarem l'estudi dels molts llargmetratges «sonors» (muts resonorizats, sonors amb versions mudes per a cinemes no adaptats o films muts amb efectes musicals sincronitzats) que es van realitzar a Estats Units en 1927, 1928 i començaments de 1929 i que conformen el període d'adaptació dels diferents sistemes patentats (el pas del Vitaphone al Movietone), per començar la nostra anàlisi a mitjan 1929, poc després que l'Acadèmia de Hollywood (Academy of Motion Picture Arts and Sciencies), que s'havia fundat al maig de 1927, lliuri durant la primera cerimònia dels seus premis un simbòlic guardó a la Warner Bros., per la seva aportació al cinema amb la invenció del sonor. Si fa no fa, en la primavera de 1929, quan s'estrena On With the Show (1929), la primera pel·lícula cent per cent sonora del ja famós Alan Crosland, que conté una arrencada veritablement espectacular per a una pel·lícula «no muda»: un llarg pla seqüència que, des del carrer, ens situa en el vestíbul d'un teatre, on la càmera acompanya a dues persones que mantenen un diàleg. I ho donarem per conclòs en una altra data també imprecisa, però important: entre finals de 1932 i principis de 1933. Una època en la qual Franklin Delano Roosevelt acaba d'arribar al poder i s'instaura a Estats Units la cultura del «New Deal», del reformisme econòmic i de l'autocrítica social. És a finals de 1929 quan la càmera i tot l'escandalós aparell tècnic de so que ara l’acompanya s'atreveix a sortir tímidament a l'exterior i abandonar la tranquil•litat dels recentment encartonats escenaris.

La Transición del mudo al sonoro. Manuel Palacio, Pedro Santos (ed.). Madrid: Cátedra, cop. 1995.

Consulteu altres dossiers elaborats per la Biblioteca del Cinema

- Advenimiento del cine hablado. En Sadoul, Georges. Historia del cine mundial. Mexico [etc.]: Siglo XXI de España Editores, 1977. Pàg. 209-218.

- Alsina Thevenet, Homero. Cine sonoro americano y los Oscars de Hollywood. Buenos Aires: Corregidor, 1975.

- El Amanecer del sonido: cómo las películas aprendieron a hablar. En El Cantante de jazz (The Jazz singer)(DVD). [Madrid]: Warner Home Video, cop. 2007.

- Arnoldy, Edouard. Pour une Histoire culturelle de cinéma: au-devant de"scènes filmées", de "films chantants et parlants" et de comédies musicales. Liège: Éditions du Céfal, cop. 2004.

- Audé, Françoise. Le passage du muet au parlant, rupture ou continuité. “Positif”, núm. 340 (juin 1989), pàg. 51-54.

- Barnier, Martin. La voix qui présente. “Cinémas”. Vol. 20, núm. 1 (fall 2009), pàg. 91-111.

- Bordwell, David ; Staiger, Janet ; Thompson, Kristin. El Cine clásico de Hollywood. Barcelona [etc.]: Paidós, 1997. 269-346

- Boschi, Alberto. Del mudo al sonoro. En Historia mundial del cine. Gian Piero Brunetta (ed.). Madrid: Akal, cop. 2011. Pàg. 391-408.

- El Cantante de jazz (The Jazz singer)(DVD). [Madrid]: Warner Home Video, cop. 2007.

- Cormack, Mike. Ideology and cinematography in Hollywood, 1930-39. London: MacMillan, 1994.

- Crafton, Donald. The Talkies: American cinema's transition to sound. New York [etc.]: Charles Scribner's Sons [etc.], cop. 1997.

- Dibbets, Karel. The Introduction of Sound. En The Oxford History of World Cinema. New York: Oxford University Press, cop. 1996. Pàg. 211-219.

- Eyman, Scott. The Speed of sound: Hollywood and the revolution 1926-1930. New York: Simon & Schuster, 1997.

- Geduld, Harry M. The Birth of the talkies: from Edison to Jolson. London: Indiana University, 1975.

- The Hollywood studio Era 1928-1950. En Gomery, Douglas ; Pafort-Overduin, Clara. Movie History: a survey. New York ; London: Routledge, 2011. Pàg. 134-229.

- Icart, Roger. La Révolution du parlant: vue par la presse française. Perpignan: Institut Jean Vigo, 1988.

- La Polla, Franco. Épica y mítica de los años treinta. En Historia mundial del cine. Gian Piero Brunetta (ed.). Madrid: Akal, cop. 2011. Pàg. 409-436.

- Leconte, Jean-Marie. Monstre muet, monstre parlant: la naissance de la parole monstrueuse au cinéma hollywoodien (1928-1932). “CinémAction”, núm. 126 (févr. 2008), pàg. 96-105.

- Lights of New York and sounds of Hollywood. En Geduld, Harry M. The Birth of the talkies: from Edison to Jolson. London: Indiana University, 1975. Pàg. 195-251.

- Masson, Alain. L’Image et la parole: l’avènement du cinéma parlant. Paris: La Différence, 1989.

- Masson, Alain. L'usage de la parole. “Positif”, núm. 313 (mars 1987), pàg. 30-36.

- Mitry, Jean. Histoire du cinéma. Vol. 4 (1930-1940). Paris: Éditions Universitaires, cop. 1980.

- Muscio, Giuliana. La era de Will Hays. En Historia mundial del cine. Gian Piero Brunetta (ed.). Madrid: Akal, cop. 2011. Pàg. 409-460..

- Paolella, Roberto. Storia del cinema muto. Napoli: Giannini, 1956.

- Le Passage du muet au parlant: panorama mondial de la production cinématographique, 1925-1935. Toulouse: Cinémathèque de Toulouse: Milan, 1988.

- La Révolution du parlant. “Cahiers de la cinémathèque”, núm. 13-15, 231 pàg.

- La Transición del mudo al sonoro. Manuel Palacio y Pedro Santos (ed.).Madrid: Cátedra, cop. 1995.

- Transition to Sound: Early Talkies. En Everson, William K. American silent film. New York: Da Capo, 1998, pàg. 334-348.

- Villegas López, Manuel. En el esplendor del cine francés. Madrid: JC, DL 1992.

- Viviani, Christian. Jouer en parlant, parler en jouant. “Positif”, núm. 520 (juin 2004), pàg. 91-94.

Tota la documentació citada està disponible a la Biblioteca del Cinema