Ossessione

Poques òperes primes desprenen la intensitat, la força, d’aquella adaptació de James M. Cain trasplantada a terres italianes que Luchino Visconti va donar forma, amb l’ajuda en el guió de Giuseppe de Santis, Mario Alicata i Gianni Puccini, en aquells dies redactors de la revista «Cinema», a Obsessió (Ossessione, 1943). I poques seqüències d’obertura resumeixen, amb una precisió tan mil·limètrica, no només les tortuositats per les quals ha de discórrer la trama, sinó també l’atreviment i les ganes de trencar amb els dogmes establerts amb el que ho farà.

Després dels plans inicials, que situen a l’espectador en la Itàlia profunda de l’època mussoliniana, la càmera de Visconti abandona els personatges secundaris amb els quals s’ha iniciat l’acció i segueix a l’autèntic protagonista, Gino (Massimo Giroti), un cop baixa del camió en què ha viatjat clandestinament, de moment sempre d’esquenes. Una primera grua el mostra acostant-se a la trattoria on transcorrerà l’acció, situant espacialment a l’espectador. Un segon moviment de grua, en aquest cas cap avall, el col·loca davant de la porta, mentre busca amb què pagar. A diferència dels tòpics cinematogràfics imposats per la dictadura de Mussolini, on tot era net, impol·lut i irreprotxable, l’entorn és pobre i “cutre”, amb un protagonista mort de gana que no té on caure mort.

Un pla de situació del local antecedeix a un tràveling arran de terra que segueix els peus de l’heroi, calçat amb unes sabates destrossades que simbolitzen el seu ànim viatger, inquiet ‒el qual apunta els seus futurs problemes a l’hora d’arrelar-se‒, i que oloren uns gossos que reforcen l’ambientació depriment del lloc. La càmera es manté a l’esquena de Gino mentre s’acosta a la barra per a demanar menjar, i l’espectador descobreix al mateix temps que ell, quan inclina el cap amb curiositat, una veu femenina que canta dolçament. Una panoràmica el segueix fins a la porta de la cuina, després del qual es produeix un enquadrament fonamental: el protagonista, mostrat d’esquenes ‒el que evidencia encara més la seva necessitat econòmica, ja que s’aprecia millor el pèssim estat de la seva jaqueta‒, s’allunya a poc a poc fins al fons del pla fins que permet veure les cames juganeres i ben tornejades de Giovanna (Clara Calamai, en un paper pensat per a Anna Magnani), agitant-se mentre es pinta els ungles. En una imatge es reuneixen els tres desitjos fonamentals de l’home, que després el mouran a cometre el crim heretat de la novel·la de Cain: una dona atractiva, menjar calent i un lloc on dormir, tres luxes conjunts que no han coincidit en la seva existència fins al moment.

De fet, la relació apassionada, arrabassada, dels dos personatges es defineix en el següent intercanvi de mirades. Primer, Giovanna aixeca el cap en un doble moviment: un desinteressat, mera reacció a les paraules del rodamón, i un altre d’admiració i sorpresa. Després, Visconti ens mostra el perquè del seu entusiasme, amb un tràveling d’acostament que revela, per primer cop, el rostre del protagonista ‒i que no amaga una evident admiració del mateix director cap a la bellesa física de Giroti‒, així com la seva mirada de desig cap a la dona. L’autor no necessita les arrabassades escenes de sexe de la versió de la novel·la realitzada per Bob Rafelson, ni els aparatosos petons amb llengua de Tay Garnett, per transmetre a l’espectador la luxúria dels seus personatges. Li basta (i li sobra) amb la intensa mirada dels actors i el seu aspecte brut, descuidat, molt més animal i sexualitzat del que era moneda habitual en el cinema italià de l’època.

Alarcón, Tonio L. Obsesión: pasión a primera vista. “Dirigido por”, núm. 384 (dic. 2008), pàg. 95.

• Alarcón, Tonio L. Obsesión: pasión a primera vista. “Dirigido por”, núm. 384 (dic. 2008), pàg. 95.
• Amiel, Vincent. Le paysage de ceux qui vot mourir. “Positif”, núm. 259 (sept. 1982), pàg. 10-11.
• Baxter, Brian. Ossessione. “Films & Filming”, núm. 384 (sept. 1986), pàg. 38.
• Brunetta, Gian Piero. Il Cinema italiano di regime: da “La canzone dell’amore” a “Ossessione”: 1929-1945. Roma; Bari: Laterza, 2009.
• Cosulich, Callisto. Accadde domani. “Segnocinema”, vol. XIII, núm. 60 (mar. 1993), pàg. 19-20.
• Deasy, F. Drenched in longing. “Sight & Sound”, vol. V, núm. 5 (May 1995), pàg. 33.
• Forbes, Kill, ed. European cinema: an introduction. New York: Palgrave, 2000.
• Lemarié, Yannick. De la nausée à l’évasion. Le facteur sonne toujours deux fois. “Positif”, núm. 460 (juin 1999), pàg. 81-84.
• Micciechè, Lino. Visconti e il neorealisme: Ossessione, La terre trema, Bellissima. Venezia: Marsilio, 1990.
• Obsesión (Ossessione) (DVD). Barcelona: Tribanda Pictures, 2010.
• Reich, Jacqueline, ed. Re-viewing fascism: Italia cinema, 1922-1943. Bloomington, Indiana: Indiana University Press, 2002.