Dossier Film (INCLUDED AT Terrence Malick)
Badlands és un híbrid entre un text rebel de joventut, una road movie i un western, utilitzant i qüestionant aquestes formes tradicionals per a construir un ambigu i provocatiu film que es resisteix a solucions confortants o conclusions morals. Servint-se deliberadament d’aquests gèneres americans, l’estructura dels diàlegs del film convida a l’audiència a experimentar i examinar els, sovint contradictoris, valors assumits que constitueixen els mítics territoris del salvatge oest, la joventut i la carretera. Per tant, aquesta mobilitat i immobilitat, interior i exterior, joventut i vellesa, feina i aventura, individual i social, i diverses altres oposicions van lligades i són explorades durant el transcurs de la pel·lícula.
Pel que fa a aquests arquetips, el film examina conscientment les idees d’identitat, gènere i poder que són fonamentals per entendre la manera amb la qual aquests gèneres han servit per a la construcció de l’imaginari nacional americà. Per exemple, Badlands representa d’alguna manera re-experimentar el somni del salvatge oest des dels ulls d’un desconnectat i aliè jovent del 1959, representant la mítica definició de Frederick Jackson Turner: “Un nou camp d’oportunitats, una porta de fugida del captiveri del passat; frescor i seguretat, depreci a la societat antiga, impaciència davant les restriccions i les idees i indiferència davant les lliçons” (Milner 1989: 21).
Dins d’aquests mites de l’Oest, hi trobem el desig incansable de joventut d’usurpar el passat i rejovenir el futur com a característica essencial de la formació d’identitat americana, suggerit pel comentari de David Lowenthal en el qual argumenta que “la saviesa inherent hauria de ser transformada i assimilada, no només repetida i venerada”. Tot i així, el cor de Badlands és un cicle de repeticions que ens força a qüestionar la validesa de les nocions rebudes de rebel·lia juvenil, regeneració, i l’inevitable progrés inherent en aquests temes mítics americans de transformació. Ens fa revisar aquestes creences, fent-nos formular preguntes diferents, complexes, existencials, que desestabilitzen les suposicions i valors implícits del gènere en aquests tòpics americans.
Per últim, la sospita d’aquests mites indica que el film de Malick és una resposta als dubtes que li genera la societat a nivell cultural, la viabilitat de la contracultura, la implicació a Vietnam, les expectatives a llarg termini del “Nou Oest”, anunciades per Kennedy el 1960, així com un comentari a la industria cinematogràfica respecte la pròpia reproducció de idees determinades de les maneres més populars. En l’anàlisi final, la idea de la rebel·lia juvenil i el qüestionar-se la saviesa inherent en aquest fosc i inquietant film porten al no res, perquè la seva circularitat esborra el canvi i transforma el somni de fugida amb conformitat, captivitat i fama.
The Cinema of Terrence Malick: poetic visions of America. Hannah Patterson (ed.). London; New York: Wallflower, 2003.
Tota la documentació citada està disponible a la Biblioteca del Cinema