- Plantejament de la fe - La mort - L'espiritualitat  - Les convencions socials

- La introspecció personal - El sentit de la vida - El bé i el mal

És un film immens no per allò que passa, sinó per allò que et fa sentir.

Allunyant-se completament de la narrativa convencional, Malick esbossa una pel·lícula de sensacions, de textures, de sons, de colors, armada per ser degustada amb la ment i el cos, amb els budells, potser amb l'ànima; una pel·lícula immensa no pel que passa en ella, sinó pel que et fa sentir a través del llenguatge cinematogràfic, dels seus enquadraments, del moviment continu de l’steadycam, lentament, a tota velocitat, mai quieta, de la combinació de plans, dels seus inserts, dels seus grans angulars per produir sensació de somni, de malson. En la seva primera mitja hora Malick uneix l'origen del món i l'origen de la vida. L'espai, els astres que canten a l'uníson, l'aurora del matí, el fons de l'oceà, el regne de les ombres, el si matern, les portes del mar, el cordó umbilical. Tot això ja hi és al capítol 38 del Llibre de Job. I, en aquest llarguíssim pròleg no es comença a parlar tant sols de l'existència en general, sinó d'una vida en particular: la del nen Jack O'Brien (en inicials: Job), martellejat pel braç custodi, repressor-executor, del seu pare, del Pare, del totpoderós, del Totpoderós, al que no es discuteix, al que no es replica, com aquest dinosaure que planta el peu amb duresa en el cap de la seva cria en una altra de les imatges de la pel·lícula.

Més tard, el nucli central, al voltant d'una hora i mitja, conté això que diuen que marca el nostre futur: la infància, la companyia dels teus germans, dels teus amics, dels teus progenitors. I, com a contrapartida, la labor del pare. Malick ho narra intensificant el ja apuntat en Badlands (1973), Days of Heaven (1978), The Thin Red Line (1998) i The New World (2005), amb poquíssims diàlegs, molta veu en off i un gran suport musical. Mahler, Bach, Couperin, Smetana, Brahms, Respighi, Mozart, Berlioz, fins i tot Preisner. Gairebé res. També Alexandre Desplat, el millor compositor cinematogràfic del moment. I aquí la vida flueix.

Ocaña, Javier. Palabra de Terrence Malick. "El País, Cultura", núm. 12.503 (septiembre 2011)

2on d'ESO i Batxillerat/CF

• La pel·lícula no transcorre de forma lineal en el temps. Quines son les tècniques pròpies del llenguatge cinematogràfic que utilitza el director per donar sentit al fil de la història?

• En aquesta pel·lícula el diàleg és escàs, el director busca transmetre el missatge amb imatges que volen ser metàfores. Explica què creus que vol evocar Malick amb aquestes dues escenes:

Jack surt nedant d’una casa submergida amb el seu osset de peluix a la mà.

Escena final de la platja on es retroben tots els personatges.

• Llegeix aquest text sobre la personalitat del director. Creus que és habitual aquesta manera de comportar-se davant dels flaixos i la fama al món de l’star system? Com consideres que influeix aquesta manera de ser en les seves obres?

http://www.bbc.com/mundo/noticias/2011/05/110523_terrence_malick_cannes_misterioso

• L'arbre de la vida va ser guardonada amb la Palma d’Or de Cannes (any 2011). Quin pes creus que té aquest premi per a la trajectòria d’un cineasta? Cerca altres pel·lícules recents que hagin estat guardonades amb aquest premi i assenyala si tenen alguna cosa en comú.

• Terrence Malick va demanar al compositor de la banda sonora de L'arbre de la vida, Alexandre Desplat, que “la música fos com un riu que flueix al llarg de la pel·lícula”. Ho aconsegueix? Quina funció creus que juga la música a la pel·lícula?

• Fixem-nos en la idea de Déu a la pel·lícula. Creus que el cineasta creu en l’existència de Déu? Com hi surt representat? Creus que dóna una resposta sobre aquesta qüestió o és més aviat un interrogant? Explica-ho a partir de aquesta frase que en Jack dirigeix a Déu: “Has fet que un nen mori, series capaç de tot. Perquè jo haig de ser bo si tu no ho ets?

• Les pel·lícules de Malick són sovint comparades amb l’obra literària de J. D. Salinger. Per què creus que s’estableix aquest paral·lelisme?

Tota la documentació citada està disponible a la Biblioteca del Cinema

• El árbol de la vida (The Tree of Life)(DVD). Madrid: Tripictures, DL 2011.
• Casas, Quim. Terrence Malick: otras voces, otros ámbitos. “Dirigido por”, núm. 414 (sept. 2011), pàg. 30-40.
• Dewaële, Larry. Renaissance américaine: The tree of life. “Positif”, núm. 609 (nov. 2011), pàg. 76-81.
• Fernández Valentí, Tomás. El árbol de la vida: historia de una familia. “Imágenes de actualidad”, núm. 316 (sept. 2011), pàg. 50-53.
• Gran angular: El árbol de la vida. “Cahiers du cinema España”, núm. 48 (sept. 2011), pàg. 6-27.
• James, Nick. Daze of heaven. “Sight & Sound”, vol. 21, núm. 7 (July 2011), pàg. 18-21.
• Roig, Marc. El árbol de la vida: drama autobiográfico. “Imágenes de actualidad”, núm. 317 (oct. 2011), pàg. 119.
• Sánchez, Sergi. El árbol de la vida. “Fotogramas”, núm. 2015 (sept. 2011), pàg. 14.
• Yáñez Murillo, Manu. El enigma Malick. “Fotogramas”, núm. 2015 (sept. 2011), pàg. 104-107.