The Man who shot Liberty Valance

The Man who Shot Liberty Valance és una peça didàctica cinematogràfica. Però també és un poema: el film es desenvolupa amb la simplicitat i concreció d'una balada, amb l'objectivitat i el sentit històric d'un poema èpic. I també un relat.

El contrast, el conflicte i les relacions entre Tom i Rance, l'home del passat i l'home del futur, l'home d'acció i l'home d'idees, conformen la substància de la peça didàctica. Primer és Tom qui pren avantatge: ell és qui rescata a Rance, qui generosament troba qui el cuidi, qui li doni lliçons de sentit comú i el protegeix de l'atroç violència de Liberty Valance. Al principi, Rance es nega puritanament i estúpidament a acceptar la realitat de la situació. Treballa com a cambrer en el restaurant per pagar la seva manutenció, i duu davantal. (Les bromes de Tom a la seva costa són, no obstant això, afectuoses, i mostren cert respecte: el crida «Pelegrí»). De mica en mica comença a adquirir dignitat. Tom deixa el poble durant tres setmanes per assumptes de negocis, i Rance comença a posar en pràctica els seus principis.

La calidesa del seu sentit del passat i el seu poderós sentiment d'amargor fan que pensar en The Man who Shot Liberty Valance com en una elegia a la simplicitat heroica dels pioners de l'oest resulti temptador. Tom Doniphon resulta l'encarnació mítica —especialment en la persona de John Wayne— de l'heroi de l'oest: honrat i lacònic, generós i sagaç, destre en la forma en la qual cal desembolicar-se en aquest món. Equitare, arcum tendere, veritatem dicere (cavalcar, disparar i dir la veritat): vet aquí l'antiga llei de la noblesa. El retrat d'aquest home i del seu món posseeix una extraordinària calidesa nostàlgica, present en la familiar companyonia que es respira en el «Peter's Restaurant», en el saloon, a la presó on només dorm el xèrif, en Andy Devine, en John Qualen, en Woody Strode, en la histriònica retòrica actoral d'Edmund O'Brien en el paper de Peabody i en aquest fals gentleman que advoca per la causa dels ramaders interpretat per John Carradine.

Fins i tot Liberty Valance i els seus dos acòlits formen part del mite. I la rosa de cactus que creix en el desert. Al principi, Rance Stoddard i els seus ideals semblen, comparativament amb tot això, ingenus i merament teorètics. (Encara que James Stewart realitza una actuació excel·lent, sense rastre d'amanerament ni d'adornaments innecessaris, té el desavantatge d'interpretar, durant gran part de la pel·lícula, a un personatge uns trenta anys més jove que ell, hàndicap més difícil de superar per a Stewart, que interpreta l’immadur Rance, que per a Wayne, que interpreta l'intemporal Tom Doniphon).

Anderson, Lindsay. Sobre John Ford: escritos y conversaciones. Barcelona: Paidós, cop. 2001.

Tota la documentació citada està disponible a la Biblioteca del Cinema

• Amengual, Barthélémy. La structure de l'églantine. “Positif”, núm. 243 (jun. 1981), pàg. 60-63.
• Anderson, Lindsay. Sobre John Ford: escritos y conversaciones. Barcelona: Paidós, cop. 2001.
• Bernal, Jordi. El hombre que mató a Liberty Valance: el bistec de la discordia. “Dirigido por”, núm. 336 (jul.-agosto 2004), pàg. 81.
• Bourget, Jean-Loup. L'homme qui tua Liberty Valance. Manuscrit trouvé à Shinbone. “Positif”, núm. 389-390 (jul.-agosto 1993), pàg. 109-111.
• Boyero, Carlos. El hombre que mato a Liberty Valance. “Casablanca”, núm. 25 (enero 1983), pàg. 47.
• Collet, Jean. John Ford: la violence et la loi. Paris: Michalon, 2004.
• Coursen, D F. John Ford's wilderness - The man who shot Liberty Valance. “Sight & Sound”, vol. 47, núm. 4 (Autumn 1978), pàg. 237-241.
• Coyne, Michael. The Crowded prairie: american national identity in the Hollywood western. London ; New York: I.B. Tauris, 1997.
• Darby, W. Musical links in Young Mr. Lincoln, My darling Clementine, and The man who shot Liberty Valance. “Cinema Journal”, vol. 31, núm. 1 (Fall 1991), pàg. 22-36.
• Eyman, Scott. John Ford: print the legend. Madrid: T&B, 2006.
• Freedman, Carl. Versions of the American imperium in three westerns by John Ford. “Film International”, núm. 18 (2005), pàg. 14-25.
• Garci, José Luis. Las 7 maravillas del cine. Madrid: Notorius, DL 2015.
• El Hombre que mató a Liberty Valance (The Man who Shot Liberty Valance)(DVD). Madrid: Paramount, DL 2012.
• Ingrassia, Catherine.'I'm not kicking, I'm talking': discursive economies in the western. “Film Criticism”, vol. 20, núm. 3 (Spring, 1996), pàg. 4-14.
• John Ford. "Nickel Odeon", núm. 26 (primavera 2002).
• Langford, Barry. Revisiting the 'revisionist' western. “Film & History”, vol. 33, núm. 2 (2003), pàg. 26-35.
• Lauret, Pierre.La tragédie sous la légende: L'Homme qui tua Liberty Valance. “Positif”, núm. 557-558 (juil.-août 2007), pàg. 152-158.
• Marzabal, Iñigo. Deliberaciones poéticas: cine y ética narrativa. Bilbao : Universidad del País Vasco, DL 2004.
• McBride, Joseph. Tras la pista de John Ford : searching for John Ford: a life. Madrid: T&B, 2004.
• Metz, Walter. Have you written a Ford, lately?: gender, genre, and the film adaptations of Dorothy Johnson's western literature. “Literature/Film Quarterly”, vol. 31, núm. 3 (2003), pàg. 209-220.
• Monterde, José Enrique. El hombre que mato a Liberty Valance. “Dirigido por”, núm. 313 (jun. 2002), pàg. 43-44.
• Place, Janey Ann. The Western films of John Ford. Secaucus, N.J: Citadel Press, cop. 1974.
• Rauger, Jean-François. L'homme qui tua Liberty Valance: John Ford. “Cahiers du Cinéma Special” (1993), pàg. 69.
• Redding, Arthur. Frontier mythographies: savagery and civilization in Frederick Jackson Turner and John Ford. “Literature/Film Quarterly”, vol. 35, núm. 4 (2007), pàg. 313-322.
• Urkijo, Francisco Javier. John Ford. Madrid: Cátedra, 2009.