- Cinema dels orígens - París - Méliès - Màgia - Trucatges

- Autòmat - Infantesa - Orfe - Adaptació literària

Considerablement devaluat per la crítica, Robert Zemeckis iniciava el seu esplèndid Cuento de Navidad amb un virtuós pla seqüència digital que sobrevolava el Londres de l'època, transitava els seus espais senyorials, baixava als carrers més humils, sortejava mars de criatures i es detenia en la tenda de Mr. Scrooge. Més apreciat, Martin Scorsese fa una filigrana exactament igual en l’encisador pla d'obertura de La invención de Hugo. Ara la càmera recorre el París dels anys trenta del segle passat, es dirigeix a l'estació de Montparnasse, creua andanes i vestíbuls i es planta en el rostre d'un nen ocult en un enorme rellotge. Basten aquests veloços segons per intuir que hem emprès un viatge al centre de la màgia i que allà és on hi viurem, sorpresos, extasiats, dues hores d'ininterromput plaure.

El protagonista és un orfe de caire dickensià, fascinat pels mecanismes de rellotgeria i els autòmats, que viu furtivament en l'estació i l'agitada aventura que li portarà a descobrir la veritable identitat d'un ancià venedor de joguines, gens menys que Georges Méliès. El cinema és la matèria primera amb la que està forjada La invención de Hugo. Inspirant-se en un relat il•lustrat de Brian Selznick, Scorsese traça un pont entre l'insigne pioner del cinema i la seva pròpia pel•lícula, demostrant que el poder taumatúrgic del setè art, el sense of wonder, roman immaculat un segle i escaig després. El prodigi digital i la millor ocupació fins avui del 3D no són una altra cosa que l'equivalent a aquests fotogrames amorosament acolorits a mà per Méliès. Al mateix temps que una lliçó de cinema, la pel•lícula és una petita lliçó d'història del cinema, amb les seves legítimes llicències en honor de la fantasia.

Però Méliès no està solament en aquesta festa, també s'al•ludeix als Lumière. I per certificar que la realitat i la ficció habiten un mateix univers, Scorsese fa rimar la famosa primera projecció de l'arribada del tren a la Ciotat amb la recreació d'un cèlebre accident ferroviari esdevingut en l'estació de Montparnasse, que aquí no està datat però va ocórrer a l'octubre de 1895, just dos mesos abans de la històrica sessió. Hi ha centenars d'idees, de notacions, ressons i suggeriments en aquest inesgotable, bellíssim, enlluernador cant d'amor al cinema, una obra extraordinària capaç de generar en el més comú dels mortals una inesperada síndrome de Stendhal.

Batlle Caminal, Jordi. La invención de Hugo: la grandeza del cine. “La Vanguardia” 24/2/2012.
 

 ESO i Batxillerat/CF

• Hugo (La invención de Hugo) es planteja com un homenatge a la màgia del cinema.  Un dels personatges centrals de la pel.lícula és una figura cabdal dels orígens d’aquest art: Georges Méliès, el primer a explicar històries a través del cinema. Busqueu informació sobre ell. Per què va revolucionar el món del cinema? Quines són les seves pel•lícules més famoses? Aquest personatge, però, no és el protagonista del film i tampoc no se’l presenta en la seva millor època. Per què creieu que el director d’Hugo, Martin Scorsese, no va situar aquest personatge com a centre de la pel•lícula? Quin moment de la vida de Méliès representa la pel•lícula? Busqueu informació sobre la seva vida i poseu-la en relació amb el film. Creieu que reprodueix fidelment la realitat?

•  La pel•lícula es basa en l’obra literària La invenció d’Hugo Cabret, de Brian Selznik (2007) . Com creieu que s’adapta una novel•la al cinema? Coneixeu altres exemples de llibres adaptats a pel•lícules? Quines són les dificultats a què fa front un director a l’hora de dur-ho a terme?

• Llegiu aquest fragment de l’obra de Selznik i adapteu-lo a una obra cinematogràfica: Com l’ambientaríeu? Reproduiríeu el diàleg tal com està al llibre o en canviaries alguna cosa? Trobem aquesta escena a la pel•lícula?

• Martin Scorsese és un director de cinema reconegut i amb una llarga trajectòria. Busqueu informació sobre el director i les seves obres.

• La pel·lícula s’obre amb un llarg pla-seqüència pensat sobretot per ser vist en 3D. Què és un pla-seqüència? Creieu que és fàcil de rodar? Quines tècniques penseu que s’han utilitzat per dur-lo a terme. Seria possible haver fet un pla-seqüència com aquest sense la intervenció de l’ordinador? Mireu aquest pla-seqüència d’Orson Welles que obre la pel.lícula Touch of Evil (Sed de mal. Orson Welles. EUA, 1958). https://www.youtube.com/watch?v=3X28nbTP63I  Com creieu que es va filmar? Reflexioneu sobre la dificultat de dur a terme un pla-seqüència d’aquestes característiques: què implica a nivell de sincronització dels personatges, moviments de càmera, etc? Compareu-lo amb el d’Hugo. S’hi han utilitzat els mateixos mitjans?

• Tot i que sembli una innovació recent, el primer llargmetratge en 3D data de 1922. De quina pel·lícula es tracta? Va tenir èxit?  Busqueu informació sobre el desenvolupament d’aquesta tècnica. Què ha implicat la incorporació de la informàtica en el seu desenvolupament?

• Al film apareixen més referències a personatges centrals de la història del cinema com els germans Lumière o Harold Lloyd. Qui són? Quins altres personatges del cinema mut hi apareixen? A quina pel·lícula de Lloyd fa referència aquesta imatge que surt al film?

• En un moment de la pel·lícula Méliès mira un flipbook (primera escena d’aquest clip):  Un flipbook o foliscopi és un dels objectes que es considera com a precedent immediat del cinema, ja que anima una sèrie d’imatges fixes creant la il·lusió de moviment. A quantes imatges per segon s’ha establert l’estàndard per passar les imatges fixes (fotogrames) i crear la il·lusió de moviment al cinema?

• Als orígens del cinema, la velocitat estàndard per crear la sensació de moviment era de 16 imatges per segon. És per això que en l’actualitat sovint es veuen erròniament pel·lícules pensades en 16 i/ps a una velocitat superior, ja que es passen a la velocitat estàndard actual: 24fps, de manera que sovint les imatges apareixen accelerades. Al següent film podeu veure un exemple d’un film passat a la seva velocitat i qualitat correctes i el mateix a una velocitat i qualitat incorrectes:

https://www.youtube.com/watch?v=_FrdVdKlxUk&t=81s

https://www.youtube.com/watch?v=dxB2x9QzXb0

• En aquesta escena de la pel·lícula apareixen dibuixos que fan referència a diferents pel·lícules de Méliès.  Els trucatges i la màgia van ser un dels primers elements d’inspiració del cinema dels orígens, no només de Méliès, sinó de molts altres cineastes.

• Al nostre país, Segundo de Chomón (Terol, 1871 - París, 1929) va destacar especialment en aquest camp i va ser contractat per les productores més importants del moment a Barcelona, París i Torí.

La Filmoteca de Catalunya té un dels fons més importants d’aquest cineasta i una de les seves sales de cinema porta el seu nom. Busqueu informació sobre Segundo de Chomón i mireu alguna de les seves produccions. A la Biblioteca del Cinema hi podeu trobar un DVD amb un recull.

• Com creieu que feia els trucs? Seleccioneu els curtmetratges que més us agradin i parleu sobre com els duríeu a terme. Reflexioneu sobre la dificultat d’una producció d’aquestes característiques a l’època.

• Al final de la pel·lícula Hugo es projecta el Viatge a la lluna (Le Voyage dans la Lune. Georges Méliès. França, 1902) una de les pel·lícules de Méliès més conegudes. Fixeu-vos en el projector: cal accionar-lo manualment. Al principi tant les càmeres com els projectors funcionaven d’aquesta manera. Amb les innovacions tècniques hem arribat als projectors en 35mm i digitals que trobem als cinemes a l’actualitat. https://www.youtube.com/watch?v=AvtuE4lU6lU

• Viatge a la lluna també és una adaptació de dues obres literàries: De la Terra a la Lluna de Jules Verne (1865) i El primer home a la Lluna de H.G. Wells (1901). És considerada la primera pel·lícula de ciència ficció, i incorpora tècniques d’animació molt novedoses. Visioneu la pel·lícula i investigueu sobre ella. Quines altres innovacions va introduir? Una de les imatges d’aquesta pel·lícula és icònica i actua coma  fil conductor a l’obra. De quina es tracta? Segundo de Chomón va realitzar una versió d’aquesta pel·lícula 6 anys després. Busqueu-la i compareu les dues versions.

Referències:

http://www.trimatge.org/cinescola/wp-content/uploads/2015/12/Invencio.pdf

http://catalegclassicbeg.cultura.gencat.cat/search~S70*cat?/Xchom{u00F3}n&searchscope=70&SORT=D/Xchom{u00F3}n&searchscope=70&SORT=D&SUBKEY=chom%C3%B3n/1%2C128%2C128%2CB/frameset&FF=Xchom{u00F3}n&searchscope=70&SORT=D&4%2C4%2C

Selznick, B. (2007) La invenció de l’Hugo Cabret. Barcelona: Cruïlla.

Tota la documentació citada està disponible a la Biblioteca del Cinema

• La invención de Hugo (Hugo)(BR). Madrid: Paramount Spain DL 2012.
• Lerman, Gabriel. Martin Scorsese. “Dirigido por”, núm. 419 (feb. 2012), pàg. 20-23.
• Navarro, Antonio José. Por amor al cine. “Dirigido por”, núm. 419 (feb. 2012), pàg. 18-19.
• Parera, Josep. La invención de Hugo: un mágico viaje a los orígenes del cine. “Imágenes de actualidad”, núm. 321 (feb. 2012), pàg. 84-89.
• Sala, Ángel. La invención de Hugo: el cine como renacimiento. “Imágenes de actualidad”, núm. 322 (marzo 2012), pàg. 120.
• Sánchez, Sergi. La invención de Hugo. “Fotogramas”, núm. 2020 (feb. 2012), pàg. 11.
• Sánchez, Sergi. La reinvención de Scorsese. “Fotogramas”, núm. 2020 (feb. 2012), pàg. 108-111.