Dossier Film (INCLUDED AT SO BRITISH!)

Room at the top

Un lugar en la cumbre

Fitxa tècnica

Direcció Jack Clayton
Guió Neil Paterson (Novel·la: John Braine)
Música Mario Nascimbene
Fotografia Freddie Francis
Interpretació Simone Signoret, Laurence Harvey, Heather Sears, Hermione Baddeley, Donal Wolfit, Ambrosine Phillpotts, Donald Huston
Producció Gran Bretanya
Any 1959

Bibliografia

 

Aldgate, Tony. Room at the top. En The Cinema of Britain and Ireland. Brian McFarlane (ed.). London ; New York: Wallflower, 2005. Pàg. 104-111.

- Cluny, Claude Michel. Les chemins de la haute ville. “Cinéma”, núm. 286 (oct. 1982), pàg. 102-103.

- Gregory, C.T. There'll always be Room at the top for Nothing but the best. “Journal of Popular Film and Television”, vol. 2, núm. 1 (Winter 1973), pàg. 59-73.

- Lefèvre, Raymond. Les chemins de la haute ville. “Image et Son”, núm. 377 (nov. 1982), pàg. 72-74.

- Philbert, B. Les chemins de la haute ville. “Cinématographe”, núm. 81 (sept. 1982), pàg. 45.

- Room at the top. En Mayer, Geoff. Guide to british cinema. Wesport, Connecticut ; London: Greenwood, 2003. Pàg. 325-326.

- Room at the top. En Vermilye, Jerry. The Great British films. Secacus: Citadel, 1978. Pàg. 178-280.

- Sinyard, Neil. Sex, realism and Yorkshire pudding: some reflections on the critical response in England to Room at the top. “Literature/Film Quarterly”, vol. 30, núm. 2 (2002), pàg. 86-91.

- Viviani, Christian. Les chemins de la haute ville de Jack Clayton. “Positif”, núm. 575 (janv. 2009), pàg. 78.

 

Tota la documentació citada està disponible a la Biblioteca del Cinema

 

Al gener de 1959, quan l’estrena de Room at the top va suposar la irrupció en el cinema anglès de l’accent i de les modalitats de parlar pròpies de les classes treballadores de les regions industrials del nord del país (amb errors de pronunciament inclosos). I amb l’accent de la classe obrera, va irrompre també la imatge del seu entorn. El paisatge industrial apareix ja al primer pla de la pel·lícula, mitjançant la finestreta del tren, i adquireix particular relleu en la visita de Joe Lampton a la seva antiga casa bombardejada i en l’escena de la parada de l’autobús. Aquest paisatge no és només mostrat –cosa no gaire freqüent amb el cinema britànic de l’època- sinó que la seva presència es subratllada pels diàlegs (el comentari sobre les xemeneies que produeixen diners). A la pel·lícula el fons envolta i adjectiva la figura, tret que apareix en gairebé tots els títols posteriors del cinema lliure.

 

 

A Room at the top la noció de jerarquia és omnipresent, les localitzacions adquireixen també un valor simbòlic, associat a la dicotomia residencial alt-baix així com una clara delimitació topològica entre el centre urbà, els barris obrers i la zona residencial suburbana de la gran burgesia.

Joe Lampton (Laurence Harvey) és un arribista que expressa aquesta situació a través de les seves contradiccions i de les seves declaracions. Quan els membres del grup de teatre aficionat es riuen del seu error de pronunciació –brazier enlloc de brassière-, Lampton crida desafiant Sóc un obrer i n’estic orgullós; però quan visita els seus oncles els hi diu que Això de les classes ja està antiquat.  Les barreres de classe –que suposadament haurien desaparegut- són omnipresents a la pel·lícula de Clayton: la jerarquització del sistema urbà entre la gran ciutat i les ciutat del cinturó industrial; la reproducció de la divisió de classes a la graduació militar; el llenguatge com a distintiu de classe; o algunes modalitats de conversa mundana com a mecanisme d’exclusió. El fil conductor del relat és l’adquisició dels valors –i les propietats- de la classe dominant, no el seu refús.

 

En torno al Free Cinema. Carlos F. Heredero, José Enrique Monterde (ed.). Gijón: Festival de Cine de Gijón: CGAI: Institut Valencià de Cinematografia, 2001.