Al seu torn, Moreau destacava de si mateixa “la capacitat d’anar canviant a mesura que el món ha anat canviant”. I, efectivament, després d’iniciar-se amb una formació clàssica en el teatre i el cinema es va erigir, de sobte, en el rostre icònic de la nova dona europea sorgida a principis dels seixanta.
Louis Malle, amb Ascenseur pour l’échafaud i Les amants, va ser el primer a explotar la sensualitat intel·lectual de l’actriu, i Truffaut la va consagrar com a musa de la Nouvelle Vague amb la història d’amor triangular de Jules et Jim, en què va oferir una interpretació tan insòlita com fresca de la dona alliberada. Aquesta imatge de modernitat també la van potenciar Antonioni, Brook, Losey, Demy, Buñuel, Kazan, Welles i Fassbinder, els quals es van sentir captivats per la veu greu, la manera de caminar, de cantar i de ballar d’una actriu conscient que al seu interior portava “el secret del moviment lunar, la feminitat del món”.
Programme
