Programme

Aula de Cinema 2017-2018

Aula de Cinema 2017-2018

04/07/2017 - 31/05/2018

calendario

Horari sessions:

Dimecres a les 17 h, d'octubre a maig.

Preus:

Entrada individual per sessió:  4 €  (3 € reduïda)
Carnet Aula de Cinema (30 sessions, nominal): 45 €

Matriculació:

A partir del 14 de setembre a la Filmoteca (de 10 h a 15 h de dimarts a divendres i de 16 h a 21.30 h, de dimarts a diumenge).

Amb la col·laboració de:

UB - Universitat de Barcelona
UAB - Universitat Autònoma de Barcelona
UPF - Universitat Pompeu Fabra
UIC - Universitat Internacional de Catalunya
URL - Universitat Ramon Llull-Blanquerna
Universitat de Vic
ECIB - Escola de Cinema de Barcelona
ELISAVA- Escola Universitària de Barcelona
Bande à Part -Escuela de Cine
FX Cinema - Barcelona Film School
La Casa del Cine

Programme

I es va fer la llum!: Lumière! L'aventure commence (Thierry Frémaux, 2016)
El director de l'Institut Lumière i del Festival de Cannes, Thierry Frémaux, escull i comenta
Orígens del Cinema a Catalunya
Una sessió dedicada als primers films de la història, amb pel·lícules preservades al nostre Centre
El cinema d'episodis: 'Les Vampires' (Louis Feuillade, 1915)
En els seus primers anys de vida, el cinema era sobretot un entreteniment popular que recollia, d'
Deu dies que van fer trontollar el món: 'Oktyabr' (Sergei M. Eisensestein, 1927)
El triomf de la Revolució russa també es va reflectir en el cinema. Tota una sèrie de cineastes van
De l'slapstick a la comèdia: Chaplin, Keaton i Lloyd: 'Harold Lloyd's World of Comedy' (Harold Lloyd, 1962)
L’índex de la màxima vitalitat artística del cinema mut americà procedeix de la seva brillant
Dance, Girl, Dance
Balla, noia, balla
Dirigida per la única dona cineasta del Hollywood dels anys trenta és, amb paraules de la mateixa
Del film d'art al melodrama: 'Violettes imperiales' (Henry Roussell, 1923)
Del moviment cinematogràfic sorgit a França a finals de la primera dècada del segle XX, un moviment
L'expressionisme alemany: 'Nosferatu, Eine Symphonie des Grauens' (F.W. Murnau, 1921)
El cinema expressionista alemany forma part d'un moviment cultural més ampli que es va produir en
La implantació del so: 'Applause' (Rouben Mamoulian, 1929)
L'arribada del sonor al cinema va suposar tota una revolució. Avui passem un dels films mítics d'
Cultura popular i surrealisme: 'Duck Soap' (Leo McCarey, 1933)
Tot i que són pocs els que recorden el seu nom, Leo McCarey va ser un dels directors més populars
El cinema oriental es fa visible: 'Naniwa erejî' (Kenji Mizoguchi, 1936)
A partir dels anys 50, Ozu, Kurosawa i Mizoguchi van dominar la denominada “Edat d'Or” del cinema
Cinema i realisme(s). Dues imatges de la dona: 'Dance, Girl, Dance' (Dorothy Arzner, 1940).
Sorgit a partir de la dècada dels 30, el realisme europeu també va tenir una vessant americana. Un
Cinema i realisme(s). Les dones i la Segona Guerra Mundial: 'Tender Comrade' (Edward Dmytryk, 1943)
Durant la Segona Guerra Mundial, el cinema es va posar al servei de l'aparell de guerra i va bastir
Més enllà de la realitat: un conte de fades: 'La Belle et la Bête' (Jean Cocteau, 1946)
El cinema també pot ser, no ho oblidem, un mecanisme d'evasió de la realitat més mundana, un giny
El neorealisme italià: 'Ladri di biciclette' (Vittorio De Sica, 1948)
Si hi ha un corrent cinematogràfic que difícilment decep, aquest és el neorealisme italià. El nom
El so, la música i el color: 'Singin' in the Rain' (Gene Kelly, Stanley Donen, 1952)
La idea d'afegir so al cinema és gairebé contemporània al naixement dels setè art. Quant al color,
Del còmic a la comèdia: 'Artists and Models' (Frank Tashlin, 1955)
Segurament, la comèdia és el gènere cinematogràfic més antic de tots, i un dels més populars. Des
La subversió de la mirada: 'La vida criminal de Archibaldo de la Cruz' (Luis Buñuel, 1955)
Les coses sovint no són el semblen. 'La vida criminal de Archibaldo de la Cruz', també coneguda com
L'observació distant: 'Pather Panchali' (Satuajit Ray, 1955)
Sovint, quan parlem d'Història del cinema' ens referim sobretot a les pel·lícules produïdes a
El crepuscle de Hollywood: 'Imitation of Life' (Douglkas Sirk, 1959)
Amb aquest títol, Sirk s'acomiadava del setè art. És una de les seves millors pel·lícules i un punt
La Nouvelle Vague va començar a la Gran Bretanya?: 'Look Back in Anger' (Tony Richardson, 1959)
Són molts els afeccionats al cinema que saben què va ser -i què va representar- la Nouvelle Vague.
El pèplum i la caça de bruixes: 'Spartacus' (Stanley Kubrick, 1960)
'Spartacus' combina a la perfecció l'atracció per l'Antiguitat -com feien els pèplums- i l'
La vida i el cinema, al minut: 'Cléo de 5 à 7' (Agnès Varda, 1961)
De quan el cinema era la vida, i el metratge d'un film transcorria en paral·lel als fets que s'hi
Les històries d'amor ja no són el que eren: 'Eve' (Joseph Losey, 1962)
Anys 60. El cinema ha canviat definitivament. De costat amb les produccions de Hollywood, arreu han
El "cinematògraf" i la modernitat: 'Au hasard Balthazar' (Robert Bresson, 1966)
Com va escriure A. Bergala, "amb la modernitat, el cinema ha pres consciència, per primera vegada,
L'Escola de Nova York: 'Faces' (John Cassavetes, 1968)
Entre 1965 i 1980, la indústria cinematogràfica americana va patir més canvis que en qualsevol
La postmodernitat: 'Chinatown' (Roman Polanski, 1974)
Els anys 70 i 80, un grup de joves cineastes molt talentosos van adaptar les convencions clàssiques
El sexe i la mort: 'Ai no korîda' (Nagisa Ôshima, 1976)
Va ser Peter Greenaway qui va afimar que "el sexe i la mort" són els dos únics temes possibles del
El minimalisme: "Down by Law' (Jim Jarmusch, 1986)
El minimalisme cinematogràfic no és només propi del continent europeu. En un clar diàleg amb els
El cinema com a premonició: abans la nit: 'Werckmeister Harmóniak' (Béla Tarr, 2000)
De vegades, alguns films semblen tenir un caràcter premonitori, talment com si fossin somnis
Una simfonia apocalíptica: 'Melancholia' (Lars von Trier, 2011)
El cinema també ha pensat, o anticipat, el futur, la mort, l'Apocalipsi. I hi ha finals i finals:
Singin' in the Rain
Cantant sota la pluja
GENE KELLY, STANLEY DONEN, 1952.