Programme

El cinema és fantàstic: 50 anys del Sitges-Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya

Evil Dead (Sam Raimi, 1982)
The Exorcist - Director's Cut (William Friedkin, 1973)
Memento (Christopher Nolan, 2000)

22/06/2017 - 15/10/2017

calendario

El Sitges-Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya fa cinquanta anys i ho celebrem amb una retrospectiva nodrida de títols representatius de la seva història i una exposició antològica de les diferents edicions. La mostra arrencarà a la Filmoteca de Catalunya per viatjar després a Sitges, coincidint amb una nova edició del festival, que tindrà lloc el proper mes d’octubre.

L’exposició, coproduïda pel mateix festival i la Filmoteca de Catalunya, recorre la història del certamen, les pel·lícules que s’hi han exhibit i els convidats que les han presentat. Aquest recorregut des dels orígens fins a l’actualitat del festival va paral·lel a l’evolució del gènere, que ha guanyat en pressupost, tecnologia i espectacularitat per convertir-se en el més popular de la cartellera.

La història del festival es divideix en quatre períodes marcats per l’empremta dels equips que l’han dirigit. Pere Serramalera i Antonio Ráfales estan al capdavant de les primeres edicions (1968-1982). Són anys de precarietat i vacil·lacions sobre la identitat del festival. Entre 1983 i 1993, quan el festival rep el suport institucional necessari que n’assegura la supervivència i multiplica el poder d’atracció de Sitges, obrint-lo a nous valors emergents del gènere, comença una nova etapa sota la direcció de Joan Lluís Goas i Xavier Catafal. En aquesta mateixa línia i amb Àlex Gorina, primer, i amb Roc Villas, després (1994-2000), el certamen esdevé l’aparador del fantàstic produït a la península. És en el darrer període (2001-2017) quan el festival creix, es creen noves seccions, es refermen els contactes amb les grans companyies de cine, es potencia la presència asiàtica, el cinema d’animació i l’interès per les noves tecnologies. La capacitat d’atracció de Sitges fa que, popularment, es conegui el festival com El Cannes del fantàstic. Àngel Sala és el director d'aquesta darrera etapa.

Aquesta mostra vol ser com un àlbum de família ple de records, en què trobar referències específiques a algunes de les icones més emblemàtiques i pertorbadores del fantàstic.

 

Amb la col·laboració de

Sitges-Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya

Programme

Mulholland Drive
DAVID LYNCH, 2001
Evil Dead, amb presentació a càrrec d'Àngel Sala el dijous 22
Àngel Sala, actual director del certamen, presenta la inauguració del cicle amb què engegem el nostre particular recorregut pel festival de Sitges, justament amb un dels films icònics del festival.
The Exorcist - Director's Cut
El exorcista - Director's Cut
Més de 40 anys després de la seva estrena, 'The Exorcist' manté intacta la seva capacitat per avivar els terrors atàvics més profunds del públic.
Memento
Un investigador que perd la memòria més recent vol trobar l'home que ha violat i assassinat la seva dona.
No profanar el sueño de los muertos
Un film que beu directament de 'Night of the Living Dead' i que, per a alguns, és l’hereu més respectable de l’univers zombi creat per George A. Romero.
Hellraiser
Hellraiser, los que traen el infierno
El desig de noves experiències porta un home als dominis dels cenobites, uns éssers demoníacs que experimenten amb el plaer i el dolor.
71 Fragmente einer Chronologie des Zufalls
71 fragments d'una cronologia de l'atzar
Amb El setè continent i El vídeo de Benny, aquest film conforma l’anomenada “trilogia de la glaciació emocional”.
Day of the Woman
La violència del sexe
Una jove escriptora que només busca un lloc tranquil per inspirar-se és violada salvatgement per quatre homes. Després de sobreviure, planifica una venjança cruel.
'Ringu' i taula rodona 'El culte instantani al cinema fantàstic' el dijous 20 de juliol
Hi ha pel·lícules que, al marge de la seva sort a taquilla, activen ressorts secrets en l'espectador i es converteixen en el que anomenem clàssics de culte instantani. Però, és possible un culte instantani o en realitat “culte” i “instantani són termes incompatibles? I encara més: En què consisteix el culte? Com aconsegueix aquest estatus una pel·lícula? Com ha canviat en les últimes dècades el concepte de culte?
Sien nui yau wan
Una historia china de fantasmas
Un cobrador de morosos esvalotat s’enamora d’una donzella bellíssima que en realitat és un fantasma. Per salvar-la d'un destí pitjor que la mort, el cobrador s’aventura al més-enllà.
Streets of Fire
Carrers de foc
“Pel seu disseny, 'Streets of Fire' és un còmic en la seva orientació, una èpica en la seva estructura, una pel·lícula heroica en el seu estil interpretatiu, un film d’acció en les seves imatges i un western en el seu diàleg" (Walter Hill).
Near Dark
Los viajeros de la noche
Un jove cowboy, seduït per una noia de ciutat, descobreix que ha estat mossegat per un vampir. Lentament es converteix en una criatura de la nit que s’alimenta de la sang de les seves víctimes.
Els sense nom
Un electritzant film de terror en el qual una dona rep missatges misteriosos de la seva filla, assassinada sis anys abans.
The Abominable Dr. Phibes
El abominable doctor Phibes
El doctor Phibes prepara la seva venjança contra un grup de metges que no han aconseguit salvar la vida de la seva esposa.
Psycho III
Psicosis III
Després de recuperar el seu motel, Norman Bates comença a establir una relació amb una monja en crisi espiritual.
The Pillow Book
“Aquesta recerca metafòrica de la literatura i la pintura a flor de pell, del cos humà com a pàgina en blanc, permet a l’exquisit Greenaway desplegar tota la seva erudició sobre l’Orient, l’art, l’abstracció, la representació gràfica, els estats d’ànim, l’estètica del negre sobre el blanc i de la tinta sobre la pell, i la relació mística entre l’essència sexual i la visual” (E. Rodríguez Marchante).
Le dernier combat
L'últim combat
Una història violenta i apocalíptica ambientada en un futur postnuclear en el qual una atmosfera contaminada impedeix a la població parlar.
Grindhouse: Planet Terror
Una epidèmia converteix la gent d’un poble en zombis. Un petit grup de supervivents buscarà refugi. 'Planet Terror' és la primera entrega de 'Grindhouse', l’homenatge de Rodriguez i Tarantino als vells programes dobles de produccions de terror de sèrie B.
Grindhouse: Death Proof
Tres noies es reuneixen per passar la nit fins que el cos aguanti. Entre els nois que coneixen n’hi ha un que ha sortit amb el cotxe a matar noies.
The Thing
La cosa
Remake de 'The Thing from Another World', realitzada el 1951, per al qual l’especialista en maquillatge Rob Bottin va crear una criatura extraterrestre especialment truculenta.
Donnie Darko
RICHARD KELLY, 2001.
Dracula: Pages from a Virgin's Diary
Només Guy Maddin podia dur a la gran pantalla l’adaptació de Mark Godden sobre el mite de Dràcula per al Royal Winnipeg Ballet.
Re-Animator
Un científic estudia els principis de la vida. Els sorprenents descobriments que fa serveixen per mostrar-nos tot un recital de vísceres, mucositats i sang, això sí, amb un cert humor.
Vidocq
Avançant-se fins i tot a George Lucas, Pitof, el mag francès dels efectes especials, va rodar el primer film realitzat totalment amb càmeres de vídeo d’alta definició.
The Secret Adventures of Tom Thumb
Les aventures secretes de Tom Thumb
Un nen petit que té la mida d’un ninot des que va néixer és segrestat per un laboratori genètic i ha de trobar el camí per tornar amb el seu pare. Durant el trajecte coneix un seguit de criatures estranyes i, finalment, descobreix una raça d’humans tan minúsculs com ell.
Shivers
Vinieron de dentro de...
El primer dels molts reconeixements en la carrera de David Cronenberg li va arribar des del festival de Sitges, que el va premiar com el millor director de l’edició del 1975 per aquest film en què un mad doctor crea un llimac paràsit amb potents efectes afrodisíacs.
Aliens
Aliens
La continuació de l''Alien' de Ridley Scottva causar un gran impacte quan es va projectar al festival de Sitges del 1986.
RoboCop
Paul Verhoeven en el país de les meravelles o com un holandès arriba als Estats Units, crea un robot policia i, sense perdre part de les senyes d’identitat cinematogràfiques pròpies, realitza un film, entre el còmic i la ciència-ficció, que sorprèn tothom.
Dracula, Prince of Darkness
L’edició número 50 del Sitges-Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya està dedicada a Dràcula, a qui Christopher Lee —que va visitar el certamen el 1986- presta el rostre més icònic.
Hostel
Dos estudiants americans arriben a Bratislava, juntament amb un noi islandès que han conegut a París, per donar curs als seus desigs sexuals.
Jodorowsky's Dune
La difícil relació entre l'artista i els diners queda reflectit en l'atzarosa història d'un projecte -adaptar 'Dune' al cinema- que havia de dirigir Jodorowsky mateix. Malauradament, la malfiança dels socis americans ho va fer impossible, i finalment va ser David Lynch qui va assumir el projecte.
The Blair Witch Project
Aquest film es va convertir en tot un fenomen social gràcies al seu màrqueting revolucionari mitjançant Internet.
Més enllà de la passió
Una cantant de pop perd la veu abans d’un concert i després desapareix. La seva cerca ens transporta a un món on la raó conviu amb el deliri.
Encarnação do Demônio
José Mojica Marins és el creador i l’intèrpret del personatge més important del cinema de terror brasiler: l’enterrador psicòpata d’ungles llarguíssimes Zé do Caixão.
El orfanato
Una dona torna amb la família a l’orfenat on va créixer per obrir un centre per a nens discapacitats.
Oldeuboi
Oldboy
El tema de la venjança és el motor que fa girar 'Oldboy', una pel·lícula inspirada en un manga que va causar furor als festivals de Cannes (Gran Premi del Jurat) i Sitges (premi a la millor pel·lícula i premi de la crítica).
The Neon Demon
Guardonada amb el premi de la crítica del festival de Sitges -certamen que ja va reconèixer la trajectòria de Winding Refn amb el premi La Màquina del Temps-, és un devessall hipnòtic d’imatges i sons amb el segell inconfusible del seu director.
Reservoir Dogs
La carta de presentació de Tarantino a Europa va tenir lloc al festival de Sitges i és un dels debuts més destacats del cinema nord-americà modern. El film és com una peça de música de cambra excepcional: sis delinqüents amb pseudònims, desconeguts entre si, són contractats per dur a terme un robatori.