Programme

El cinema de Weimar: somnis i malsons

Come back
El cinema de Weimar: somnis i malsons
El cinema de Weimar: somnis i malsons
El cinema de Weimar: somnis i malsons

01/10/2013 - 30/11/2013

calendario

Weimar va viure sempre sota l’amenaça d’uns partits que no creien en el parlamentarisme, sota el pes d’un deute que era impossible pagar –l’establert pel Tractat de Versalles–, sota el desordre de la hiperinflació –enviar una carta el gener de 1923 costava 10 marcs; fer-ho el novembre del mateix any, 30 mil milions de marcs– i sota els límits de la seva pròpia constitució i d’un famós article 48 que permetia el cop d’estat legal i feia veritat la tesi del jurista Carl Schmitt per la qual “té la sobirania aquell que decideix l’estat d’excepció”.

Malgrat  el difícil context polític –o potser gràcies a aquest–, Weimar va afavorir l’eclosió de l’expressionisme cinematogràfic, amb la seva irrupció d’allò fantàstic dins la realitat i la confusió entre el somni i la realitat, o de l’anomenada Neue Sachlichkeit (nova objectivitat). Lang i Pabst, Wiene i Siodmak, Murnau i Ruttmann. Al mateix temps es rodaven comèdies musicals, films sobre la cultura jueva i obres dadaistes. Hem triat divuit títols del període, no necessàriament els més coneguts, per fer comprensible l’energia creativa del moment.
 

Amb la col·laboració de

         

Programme

imagen card
Kuhle Wampe oder: Wem gehört die Welt?
Kuhle Wampe
Amb guió de Bertolt Brecht, el film descriu la dramàtica situació de les masses obreres berlineses durant la Gran Depressió econòmica dels anys trenta.
imagen card
Die Büchse der Pandora
La capsa de Pandora
GEORG WILHELM PABST, 1929.
imagen card
Die Drei von der Tankstelle
El trio de la benzina
Tres amics sense diners ni feina, però sempre de bon humor, obren una benzinera i s’enamoren de la mateixa clienta, la filla d’un empresari ric.
imagen card
Sessió doble: "Polizeibericht Überfall" i "Anders als die Andern"
Un programa doble amb dos films que van patir la censura de l'època a Alemanya. De fet, 'Anders als die Andern' va ser un dels films que va provocar la reintroducció de la censura.
imagen card
Algol. Tragödie der Macht
Algol: la tragèdia del poder
Un diabòlic alienígena del planeta Algol dóna a un treballador d’una mina de carbó un artefacte amb el qual pot dominar el món.
imagen card
Asphalt
Asfalt
L’amistat entre un humil policia i una jove lladregota tindrà conseqüències tràgiques. "Asphalt" s’emmarca en el que es podria anomenar film de carrer, i reuneix el mite expressionista de la ciutat Moloch i el mite futurista plantejat per Walter Ruttmann.
imagen card
Mutter Krausens Fahrt ins Glück
El viatge a la felicitat de la mare Krausens
Una velleta veu com la desesperació, la fam i la prostitució entren a la seva llar. El film, que constitueix una de les cimeres del realisme negre alemany, té argument del dibuixant Heinrich Zille, una de les figures més carismàtiques del cinema germànic de l’època.
imagen card
Nerven
Nervis
Amb algunes pinzellades expressionistes, 'Nerven' ofereix una mirada al clima de postguerra de l’Alemanya del 1919, en què la paranoia, la misèria i els nervis estaven a l’ordre del dia.
imagen card
Sessió doble: 'Melodie der Welt' i 'Abschied'
'Melodie der Welt' (1929) i 'Abschied' (1930) són films d’avantguarda però “moderats”. El de Ruttmann es una repetició cosmopolita i menys constructivista de 'Berlín. Die Sinfonie der Grosstadt' i Siodmak trasllada la lògica de l’escola de la “nova objectivitat” que inspirava el seu fals documental 'Menschen am Sonntag', rodat en exteriors i sense actors professionals, a treballar en estudi, en el decorat d’una pensió i amb intèrprets ben coneguts.
imagen card
Berlin Alexanderplatz. Die Geschichte vom Franz Biberkopf
Hampa
Basada en la gran novel·la d'Alfred Döblin –que també va col·laborar en el guió–, aquesta pel·lícula de Phil Jutzi és un drama dels baixos fons que representa la culminació del cinema social alemany de l’època.
imagen card
Von morgens bis Mitternacht
Del matí a la mitjanit
Un clàssic de l’expressionisme alemany ideat sobre l'obra de Georg Kaiser i en què un empleat de banca comet un desfalc. La seva intenció és gaudir dels plaers prohibits que li són innaccessibles.
imagen card
Nathan der Weise
Nathan el savi
Aquesta adaptació de l’obra de l’intel·lectual alemany Gotthold Ephraim Lessing va constituir una fervorosa crida a la tolerància religiosa entre les tres principals religions monoteistes. Les representen un cristià templer, un mercader israelià i un sultà musulmà a la Jerusalem del segle XII, durant la tercera croada.
imagen card
Das alte Gesetz
L’antiga llei
El fill d’un rabí jueu ortodox decideix trencar amb la tradició familiar i abandonar l’shtetl on viu per convertir-se en actor.