Mensualment la Filmoteca de Catalunya s'omple de sessions úniques, recordatoris, films que volem recuperar, ocasions especials, aniversaris o relacionades amb esdeveniments d'actualitat.
La presidenta de les Abuelas de Plaza de Mayo, Estela Carlotto, i el productor del film que s'inspira en la seva vida, "Verdades verdaderas" ens acompanyen en l'estrena de la pel·lícula.
El 28 d'abril de 1962, un incendi va destruir els estudis cinematogràfics Orphea. Recordem aquest succés tràgic, mai prou ben aclarit, amb la projecció d'un film i una xerrada posterior amb el director del film, Xavier Juncosa.
Projecció conjunta de la Mostra Internacional de Films de Dones i Mostra de Films i Documentals “Dret a la salut a l’Àfrica” de Medicus Mundi i FarmaMundi.
El Goya d’Honor d’enguany ha estat per a Josefina Molina, una de les pioneres del cinema espanyol –i tercera dona a rebre aquesta distinció. Amb una extensa carrera a les grans pantalles, al teatre i a la televisió, l’homenatgem amb la projecció d’una de les seves pel·lícules més transgressores.
A Mallorca, la situació de la llengua catalana és molt delicada. Per això resulta important que s’hi produeixin espectacles en català, com el que apareix en aquest film que pren les cançons de Tomeu Penya –durant molts anys, un dels músics mallorquins més coneguts fora de l’illa– com a fil conductor.
Aquests dies, el festival de Sitges estrena el primer film de Brandon Cronenberg, fill del cineasta David. El pare també serà present al certamen amb el seu darrer treball, "Cosmopolis". Una pel·lícula molt esperada després de l'èxit de les recents "Eastern Promises" ("Promesas del este") i "A Dangerous Method" ("Un método peligroso")-
Josep M. Ferrater Mora (1912-1991) és el filòsof català més reconegut internacionalment. Però a més del seus assaigs filosòfics –entre els quals es troba el monumental "Diccionario de filosofía"–, el llegat de Ferrater Mora també es pot entreveure a les seves pel·lícules.
L’autor de pel·lícules tan conegudes com "Invasion of the Body Snatchers", "Madigan" i "Two Mules for Sister Sara" va néixer ara fa cent anys. Commemorem aquesta efemèride amb la projecció d’un altre dels seus films més populars.
La frontera entre el riure i el plor es fràgil, i tothom sap de pallassos que ploren o de gent que riu per oblidar les penes. Aquesta comèdia britànica de Justin Molotnikov, guanyadora d'un BAFTA, ens mostra els problemes amb què es troba un còmic professional quan, al mateix temps, ha de continuar fent riure i defensar-se dels que l’acusen d’un crim, dels que el volen fer fora de casa i dels que pretenen prendre-li la custòdia de la filla.
El domini lingüístic occità és tan ampli com vaporós. La història no li ha anat a favor, però el idioma sobreviu en mig de la indiferència jacobina del francès. El film "Las sasons" mostra la realitat massa sovint ignorada de llengua occitana. l film anirà precedit del curt "Lo luènh deman", guanyadot dels premis Llanterna Digital 2012.
L’any 1962, cinc joves catalans -Oriol Regàs, Tei Elizalde, Rafa Marsans, Enric Vernis i Manolo Maristany- van travessar Àfrica de sud a nord sobre tres prototips Montesa de 175 cc.
Amb motiu del 50è aniversari de la mort de Francesc Pujols, us oferim un documental que ressegueix la biografia d'aquest intel·lectual acompanyat d’una taula rodona amb tres experts en la seva obra.
El 2007, Marion Cotillard guanyava el Cesar, el Bafta i l’Oscar a la millor actriu per la seva caracterització com a Edith Piaf a "La Môme". Era el moment de la consagració d’una carrera que després ha continuat a les dues bandes de l’Atlàntic.
Gabriel García Márquez es va inspirar en una persona real per al personatge d'"El savi català" de la seva novel·la "Cent anys de soledat". L'única manera de saber qui era aquest savi és assistir a la sessiós d'avui, en què Sergi Belbel, Jordi Lladó i Floreal Peleato ens en parlaren després de la pojecció del film "Elegía del trópico. La vida de Ramon Vinyes", l'home que Gabriel García Márques va retratar com "el savi català" a la seva novel·la "Cent anys de soledat".
Director i productor, fa molts anys que Antonio Chavarrías lluita per un cinema de qualitat. Els films que dirigeix tenen una debilitat pels ambients foscos, com a "Las vidas de Celia" o "Dictado" (que aquest mes també projectem).
El Parlament Europeu va crear el Premi Sàjarov el 1988. És un guardó destinat a persones o institucions que lluiten per les llibertats i el respecte dels drets humans. El cineasta iranià Jafar Panahi, condemnat a sis anys de presó i vint de inhabilitació professional per “atemptar contra la seguretat de l’Estat” és, junt amb la seva compatriota, l’advocadessa i defensora dels drets humans Nasrin Sotoudeh, el guanyador d’aquest 2012.
Tota una vida dedicada al cinema. Això és el que es pot dir d'un productor que va fundar la cooperativa Germinal, s’ha responsabilitzar de la producció externa de TVC i de la producció executiva de diversos llargmetratges i, a més, ha exercit la docència. Incorporat a la productora Massa d'Or el 1998, ara és el moment de retre-li un merescut homenatge.
Una sessió doble confirmada pel curtmetratge "CP*PC" i el migmetratge "Yo inventé unos Llopis". El protagonista, l'artista Carlos Pazos, que presentarà la sessió juntament amb el videoartista Adolf Alcañiz.
"Notes sur l’émigration" potser és el film més difícil de veure de Jacinto Esteva. El 18 de febrer de 1961, a Milà, un escamot de paracaigudistes el va robar quan es projectava en el context de la presentació d’una novel·la –La Resaca– de Juan Goytisolo.
El projecte YouthMe de la Comissió Europea té com a objectiu principal la inclusió social, la protecció i la integració de la població adolescent migrada a Europa. Des d’aquesta perspectiva, el projecte inclou diverses activitats (tallers, cursos i seminaris) adreçades a joves immigrants en risc d’exclusió social de cinc països membres de la Unió. La Filmoteca dóna suport a YouthMe acollint la projecció dels films realitzats pels joves participants en el projecte a Catalunya.
El cantant Marc Parrot atorga una nova dimensió als curts del pioner Segundo de Chomón en un concert en directe que fusiona les imatges fantàstiques del cineasta aragonès amb les lletres i la música del seu darrer disc, "Començar pel final" (Música Global, 2011).
L'escriptor i crític cinematogràfic Diego Moldes, autor de l'assaig "Alejandro Jodorowsky" (Ed. Cátedra, Madrid, 2012), i el crític de la revista "Fotogramas" Fausto Fernández ens presenten aquesta sessió sobre l'autor d'"El topo" i d'altre films als quals els atribueixen virtuts psicomàgiques, de curació espiritual.
Mort el 24 de novembre del 2012, José Luis Borau era molt més que un director de cinema. Home erudit, el director, guionista i productor ens ha llegat una obra cinematogràfica reduïda en quantitat, però molt densa en continguts.
La nova seu de la Filmoteca de Catalunya celebra el seu primer any de funcionament al Raval recordant els molts segles d’història que s’amaguen en els seus fonaments.
La guerra d’Iraq, també coneguda com a Segona Guerra del Golf, va esclatar el 20 de març de 2003. Han passat exactament deu anys des que les forces d’una coalició internacional liderada pels Estats Units van envair el territori iraquià i van fer caure el règim de Saddam Hussein, i el país encara viu una situació molt complicada. Un documental sobre una família iraquina amb diversos membres a l'exili ens mostra les conseqüències d’aquell conflicte.
Maria Aurèlia Capmany (1918-1991) va ser una dona multifacètica: va exercir d’escriptora i dramaturga, va fer de mestra, va fundar l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual, va dedicar-se a la res publica –primer des de l’oposició al franquisme i després, ja en democràcia, fent de regidora a l’Ajuntament de Barcelona o des de la Diputació– i sempre va militar en les causes feministes.
El 25 de maig de 2011 moria a Ciutat de Mèxic l’escriptora i pintora surrealista Leonora Carrington, d’origen anglès. Ara, un documental ressegueix la seva vida, una biografia apassionant marcada per la Segona Guerra Mundial, i evoca la mística i els misteris de la núvia del vent, com l’anomenava Max Ernst. Avui la recordem amb el documental 'Leonora Carrington. El juego surrealista' i amb una taula rodona entre el director del film i la professora universitària Maria José González.
Uns dies abans d’encetar un cicle anomenat La raó fràgil (que coincidirà amb el 5è Congrés Català de Salut Mental), dediquem una sessió a l’autisme que incloura la projecció del film "Poca vergonya" (Gerard Olivé, 2012) i una taula rodona amb la participació de José Luis Bruned, Clàudia Cedó, Fermí Manchado i Gerard Olivé.
Des de fa dos anys, el Premi Nacional de Creativitat José María Ricarte ret un reconeixement a la creativitat publicitària i la innovació desenvolupada per empreses i institucions i per persones individuals. La Filmoteca ha acollit aquests guardons des de la seva fundació i enguany també contribuïm a la segona edició.
Fa quasi 75 anys del final de la Guerra Civil Espanyola. Un final tràgic per a molts catalans, que van haver d’exiliar-se –a França, a Mèxic, a Veneçuela... –.
Fins fa pocs mesos, molt poca gent coneixia el nom de Conxita Badia. Però aquesta soprano de veu meravellosa, íntima de Manuel de Falla i de Pau Casals, i mestra, entre d’altres, de Montserrat Caballé, va existir.
Tina de Jarque va ser una de les vedettes més famoses dels anys 20 i 30 del segle passat. Va participar en muntatges inoblidables, va rodar diverses pel·lícules internacionals, va viatjar de gira per Sud-amèrica i va ser una de les introductores del jazz i la bossa nova a Espanya.
En el que podríem qualificar de viatge de doble sentit, l’audiovisual ha penetrat en els darrers anys en l’etnografia, alhora que la recerca etnogràfica s’ha servit de l’audiovisual per explicar allò que ha investigat.
L’oratòria, l’art de parlar amb eloqüència, de saber expressar-se, de persuadir, de comunicar – en els darrers anys, potser un verb més de moda que els anteriors– centra algunes de les activitats de la Universitat d’Estiu Ramon Llull d’enguany. Nosaltres projectem, en consonància amb aquesta temàtica, 'Inherit the Wind', un film en què la batalla dialèctica entre els actors principals és una protagonista més de la trama.
L’obra més popular i intemporal d’Antoine de Saint-Exupéry es va publicar per primer cop als Estats Units el 1943, només un any abans de la mort en accident d’aviació de l’escriptor, poeta i pilot francès.
A Salvador Espriu (1913-1985) no li agradava que el qualifiquessin de “poeta”. Deia que només havia escrit quatre ratlles curtes i que preferia la paraula “escriptor”, que definia un ofici. Que seria el futur que determinaria si realment era un poeta.
"Bumbarash" és la pel·lícula més coneguda del cineasta ucraïnès Nikolai Rasheyev (1935), un especialista en firmar tragicomèdies que va col·laborar amb alguns dels millors directors i actors russos dels anys seixanta i setanta.
La concessió del Goya d’Honor del 2013 a Concha Velasco és motiu més que suficient per retre, amb la col·laboració de les acadèmies de cinema catalana i espanyola, un sentit homenatge a aquesta actriu versàtil que, des del seu debut al cinema l’any 1954, mai no ha deixat de treballar. L'actriu ens acompanyarà en aquesta sessió tan especial.
El 18 d’octubre de 2003 moria a l’aeroport de Bangkok Manuel Vázquez Montalbán. Home vital, inesgotable, autor d’una obra ingent –novel·la, poesia, assaig, periodisme–, gastrònom, cinèfil, culer i “activista” polític, la seva mort va deixar un buit inesborrable en la cultura del nostre país.
Joan Duran i Benet és, juntament amb el seu germà Oriol, un els pioners del videoart al nostre país. Artista polifacètic actualment establert a Belize, durant els anys setanta es va dedicar al cinema experimental, filmant diversos curtmetratges situats en la frontera entre el cinema i la pintura (Daedalus Flight, En Formentera, ambdós de 1968).
Fa poc més d’una mes, a mitjan agost, el cineasta Albert Serra va rebre el Lleopard d’Or al festival de Locarno per la seva darrera obra, Història de la meva mort. Ara, Albert Serra mateix presentarà la seva pel·lícula en una sessió molt especial de preestrena a la Filmoteca.
Coincidint amb la representació de Terra de ningú al Teatre Nacional de Catalunya, projectem un film amb guió seu. I és que Pinter, guardonat amb el Premi Nobel de Literatura el 2005, va fer una important contribució a ambdós camps: és autor de vint-i-nou obres teatrals i de més d’una vintena de guions per a cinema i televisió. Tres homes de teatre ens acompanyaran en aquesta sessió de record del dramaturg i guionista britànic.
Acollim el lliurament de premis de la 2a Mostra de curtmetratges, organitzada pel Casal de Barri Folch i Torres i per la Fundació Tot Raval dins el marc del Festival Raval(s).
Tot i ser en el segle XXI, la violència masclista continua sent un problema de proporcions epidèmiques. Les agressions contra les dones prenen moltes formes, i totes constitueixen una vulneració greu dels drets humans.
La cultura i la llengua occitana han patit, al llarg de la història, nombroses vicissituds –inclòs el menyspreu de les llengües i les cultures veïnes, més “importants”– que les han convertides en pràcticament invisibles, però resistents.
Moltíssimes pel•lícules i documentals han incorporat l’estadística com a part del seu argument. Per no parlar de les pel·lícules en què l’estadística juga un paper essencial –per exemple, els films que inclouen escenes de jocs d’atzar–, són moltes les situacions cinematogràfiques en què algun personatge ha de saber analitzar la informació amb què compta per resoldre un problema.
Els diaris desapareixen però el fotoperiodisme és ben viu. Moltes sales de cinema no poden sobreviure a les mil competències del segle XXI, però mai no s’havien rodat tants documentals sobre una realitat tan canviant.
Les passarel·les entre teatre i cinema funcionen en els dos sentits. Acollim un film basat en una obra de Tennessee Williams amb motiu de la seva estrena sobre l'escenari del Teatre Nacional de Catalunya.
Solstici d’hivern: el dia mes curt de l’any. Una explosió de curtmetratges. Tradicionalment marginats, relegats al paper de modest acompanyant, aquest dia són protagonistes.
Una iniciativa conjunta entre joves realitzadors de Barcelona i de la ciutat alemanya de Colònia. El resultat final de l’experiència: una sessió de sis curtmetratges centrats en el gran problema de la crisi a Europa, i que pretenen mostra una manera alternativa de viure i de veure el món, també a través d’una càmera.
Amb motiu de la presentació al Mercat de les Flors de l’última creació de la companyia Mal Pelo, L’esperança de vida d’una llebre, projectem un documental bastit per Núria Font sobre la base de la seva llarga col·laboració amb els coreògrafs i ballarins.
“Jo faig el carrer. Amb les meves fotografies, jo busco ser una espècie de notari d’una època”. Aquesta frase de Joan Colom (Barcelona, 1921) simbolitza perfectament el cor i l’esperit de la seva obra, que ara es pot veure en una gran exposició retrospectiva al MNAC.
Cineastas en Acción és una ONG que fomenta l’intercanvi cultural entre l’Àfrica i Europa a través del cinema, promovent campanyes de sensibilització a Espanya i projectes d’educació i de formació al continent africà.
Una pel•lícula i una data clau: 'The Trial' ('El proceso') i el 26 de febrer de 1964. Són el punt de partida per a aquesta sessió, complementària a la projecció d’'Al final de la vida' (Carlos Benpar, 1993-2008), que també acollim aquest mes. El mateix Benpar ens explica, cinquanta anys més tard, per què són tan rellevants a la seva vida.
En ocasió del Dia del Llibre, us oferim un relat singular d'un viatge per la ment de Don Quixot en què carnaval i melangia, aventures i il·lusions, utopia i fracassos es creuen renovant en clau moderna l’esperit cervantí i deixant llibertat a l'espectador perquè (re) construeixi, en total autonomia, la seva lectura pròpia.
Lluís Miñarro, productor d’algun dels títols cinematogràfics més innovadors, arriscats i estimulants dels darrers anys, signa ara el seu primer llargmetratge de ficció: una història sobre la fugaç aventura espanyola d’Amadeu de Savoia, una enlluernadora estrella fugaç que va intentar modernitzar un país “impossible”. L'acompanyaran en la presentació els intèrprets Àlex Brendemühl i Lola Dueñas, dos dels protagonistes del film.
L’escriptora, dramaturga i guionista cinematogràfica Dacia Maraini és història viva de la cultura italiana. Pertanyent a la generació literària dels anys trenta, les seves obres –un retrat de les condicions de vida de les dones al seu país, i també de la gent i dels paisatges de Sicília– han estat traduïdes a molts idiomes.
El 9 de maig de 1950, el ministre francès Robert Schuman va presentar la Declaració que duu el seu cognom i que proposava la creació d’una aliança entre diversos estats europeus per garantir la pau a Europa.
Ignacio Benedeti, presentador d’aquesta sessió, posseeix una col·lecció de milers de cartoons en positius originals cinematogràfics de 16 i 35 mm. D’aquests, uns tres-cents estan catalogats com a “políticament incorrectes”. Per a aquesta sessió especial, que organitzem en el marc del festival Non Stop Barcelona Animació, Benedeti va tornar a visionar un terç d’aquests títols i en va seleccionar tretze. Són “els 13 censurats”.
En la tradició xinesa i japonesa, en què la cal·ligrafia era un art reservat als “aristòcrates” i la majoria de la població era analfabeta, els 'benshis' o 'katsubens' eren els homes encarregats de llegir els textos i de transmetre’ls a les classes populars.
El 10 d’abril se celebra el Día de Portugal, de Camões i de las comunitats portugueses. Per commemorar l’efemèride, Paulo Abreu ens presenta dos dels seus films.
Cada any la Filmoteca de Catalunya acull una sessió molt especial coorganitzada amb les acadèmies catalana i espanyola de cinema. És un homenatge al premiat amb el Goya d’Honor, que presenta un dels seus films i participa en un debat amb el públic assistent, i al premi Gaudí d’Honor, que viatja a Madrid.
La 4a Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic, que té la sessió inaugural a la Filmoteca, està organitzada per la Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals i l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu, el Museu del Ter, el Museu de la Mediterrània, el Museu de les Terres de l’Ebre i el Museu Comarcal de Cervera, amb la col·laboració de l’Associació CEP Cultura i Entorn del Pirineu (PICURT).
Acollim el lliurament del Premi Film-Història, atorgat pel Centre d’Investigacions Film-Història de la Universitat de Barcelona en el marc del IV Congrés d'Història i Cinema. A continuació, presentem l’estrena de Cinema en temps de guerra, amb la presentació del seu realitzador, Bartomeu Vilà, i de Joan Mariné, l’últim supervivent de l’equip de Laya Films
Cada any, la Fundació Uszheimer, la Fundació Pasqual Maragall i la productora Minimal Films convoquen el Premi Solé Tura en record de la figura de Jordi Solé Tura i amb l’objectiu de promoure la sensibilització sobre les patologies del cervell i, especialment, les malalties neurodegeneratives.
Acollim la projecció d’una selecció de deu capítols del programa Una mà de contes de TVC, signats per reconeguts il·lustradors i dissenyadors, que ens permet reflectir el pas des d’aquestes disciplines a l'audiovisual.
Projectem els films: Els quatre músics (Arnald Ballester, 2006); El barret màgic (Àfrica Fanlo, 2004); El naixement dels cavalls marins (Pep Montserrat, 2004); Què li passa a la Nora? (Miguel Gallardo, 2006); No sóc un paleta, (Hanoc Piven, 2008); El somni d’en Pau (Germán García, 2009); El rossinyol (Sergio Mora, 2006); El llum (Max, 2001); Papallones (Eulàlia Fargas, 2007) i En Pere sense por (Martí Guixé, 2001).
Acollim, en dos dies consecutius, l’estrena de les darreres produccions de l’artista visual Joan Duran, els Flip Coin Videos del 3 al 6. Duran, instal•lat a Belize, és un dels pioners del videoart al nostre país. Els Flip Coin Videos formen part del projecte The Container Collection, un llibre-objecte d’art saturat de paraules i imatges que recull l’obra d’un centenar d’artistes joves de l’Amèrica Llatina i el Carib.
La celebració a Barcelona del 1r Congrés Mundial sobre Gaudí és motiu més que suficient per programar un film suís que recupera la història de la construcció de l’emblemàtica basílica barcelonina: la Sagrada Família.
La 4a Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic de Catalunya es clou a la Filmoteca amb la projecció d’un film que retrata la vida quotidiana de tres barcelonins originaris del Punjab.
Tothom ha sentit parlar de “les clavegueres” de l’Estat, però són pocs els que s’han atrevit a submergir-s’hi. Un d’aquests valents és el periodista Xavier Vinader, que va investigar els draps bruts de la Transició i de la posterior batalla –l’oculta, en què van tenir molt a veure els fons reservats de l’Estat, els serveis d’espionatge, els GAL i l’extrema dreta– contra el terrorisme etarra. Avui, un documental ens permet endinsar-nos en aquest pou negre de la història del país.
La segona International Animation Industry Networking Summit - Anima’T, que se celebra a Barcelona entre el 15 i el 17 d’octubre, ofereix als professionals de totes les branques del sector de l’animació un punt de trobada, una oportunitat per exposar tot el seu talent i la seva capacitat d’innovació. Acollim una projeccuió inclosa dins el programa d'aquesta trobada.
Una sessió especial que se celebra simultàniament a diverses filmoteques i cineclubs europeus. L’ocasió s’ho val: estrenem, després del seu passi al festival de Cannes, el darrer film d’Ermanno Olmi.
En col·laboració amb el Festival Internacional de Cinema del Vi i del Cava que aquest novembre celebra la seva quarta edició al Penedès, acollim a la Filmoteca el director de Mondovino, Jonathan Nossiter, que ens presenta el seu darrer llargmetratge, també centrat en el món de les vinyes i dels qui les treballen.
En la data prevista per a fer la consulta als catalans, projectem una ficció sobre les intrigues polítiques prèvies a la celebració dels Jocs Olímpics de Barcelona, que inclouen una suposada trama per aconseguir la independència de Catalunya.
El catedràtic universitari, historiador de cinema i activista cultural Miquel Porter i Moix va morir avui fa exactament deu anys. Amb aquest motiu, la Filmoteca de Catalunya vol retre-li un merescut homenatge. Porter va ser un home polifacètic, humanista, amant dels reptes més arriscats i personatge destacat de la història més recent del nostre país.
Tot i ser en el segle XXI, la violència masclista continua sent un problema de proporcions epidèmiques, difícil d’eradicar i resistent a les polítiques socials repressives impulsades des dels governs. La Filmoteca vol afegir-se a la lluita contra aquest flagell amb una sessió especial coorganitzada amb la delegació barcelonina d’Amnistia Internacional.
Aquest mes, el Teatre Nacional de Catalunya ha estrenat 'El somni d’una nit d’estiu' sota la direcció de Joan Ollé. Fruit de la col·laboració entre el TNC i la Filmoteca, acollim a la Sala Chomón alguns dels protagonistes d’aquest muntatge, que debatran amb el públic després de veure la versió cinematogràfica de l’obra shakespeariana.
En col·laboració amb la Direcció General de Política Lingüística, projectem un film sobre l’escriptor occità Frederic Mistral, mort fa just cent anys i receptor de l’únic premi Nobel atorgat a un autor “sense estat”.
Ida és una novícia que abans d’entrar al convent decideix visitar el seu únic familiar viu, una tia jutgessa del règim comunista. Un film ambientat als anys seixanta, en blanc i negre, amb un format quadrat, càmera estàtica i un excel·lent desenvolupament dramàtic que ha obert velles ferides entre el poble polonès.
El cicle Creadors en dos temps, organitzat per la Fundació Palau i el Consell Nacional de la Cultura i les Arts (CoNCA), pretén estimular el debat i la reflexió sobre el present i el futur de la cultura amb artistes i creadors de generacions diferents i disciplines culturals diverses.
El passat mes de setembre, la Filmoteca va acollir un cicle dedicat a la filmografia de Gonzalo García Pelayo. Ara és un plaer preestrenar el seu darrer film, 'Niñas', que complementarem amb una visió de la seva trajectòria musical i cinematogràfica. Agraïment: Gonzalo García Pelayo.
Una nova col·laboració amb la Federació Catalana de Cineclubs porta a la Filmoteca el cineasta colombià Jorge Caballero, amb la seva mirada cinematogràfica a la maternitat.
El Teatre Goya estrena aquests dies Taking Sides (Prendre partit), amb Josep Maria Pou i Andrés Herrera en els papers protagonistes. Els dos actors seran a la Filmoteca per parlar del muntatge de l’obra de Ronald Harwood i de la seva adaptació cinematogràfica –a càrrec d’István Szabó– en una sessió especial.
Durant el mes de desembre, el Gran Teatre del Liceu ha programat diverses representacions de Maria Stuarda, de Gaetano Donizetti. En paral·lel, i fruit de l’acord entre la Filmoteca i el coliseu barceloní, les nostres sales acullen el film de John Ford sobre la sobirana escocesa que va acabar els seus dies decapitada, condemnada per traïció a la seva poderosa cosina Isabel I d’Anglaterra. Ens presenta la sessió Agustí Filomeno, director de màrqueting del Gran Teatre del Liceu.
Émile Zola (1840-1902) va escriure 'La Bête humaine' el 1890. Més d’un segle després, L’Avenç l’acaba de publicar en català, traduïda per Josep Maria Muñoz Lloret. Editors i traductor presenten la novel·la a la Filmoteca, precedida per un passi de l’adaptació feta per Jean Renoir el 1938.
Preestrenem La distancia más larga, l’obra de la veneçolana Claudia Pinto, candidata als Premis Goya 2015 en la categoria de millor pel·lícula iberoamericana. Ens la presenten la seva directora i l’actriu protagonista, Carme Elias.
Ventura Pons –a qui vam dedicar un cicle el setembre del 2014– és el dipositari del Premi Gaudí d’Honor-Miquel Porter del 2015. Celebrem aquest guardó amb el cineasta.
La Fundació Centre Obert Joan Salvador Gavina treballa des de 1979 al barri del Raval per millorar la qualitat de vida dels infants i dels joves i de les seves famílies. És el primer centre d’atenció diürna per a la infància que pateix dificultats de Catalunya.
El 10 de març, el crític cinematogràfic Àlex Gorina participa en una conferència molt especial al Teatre La Seca. Es tracta, de fet, d'una versió teatralitzada d'una conferència dirigida per la filla del crític, la directora escènica Alícia Gorina, a propòsit de la pel·lícula 'Peeping Tom'(Michael Powell, 1960). L'espectacle "Watching Peeping Tom", amb dramatúrgia de Ferran Dordal i interpretat per Patrícia Mendoza i Alba Pujol, és una proposta única que fon cinema i noves dramatúrgies.
Commemorem, en col·laboracio amb l'Associació Cultural TantaTinta, el 70è aniversari de 'Garbancito de la Mancha', el primer film d’animació realitzat a l’Estat espanyol, concretament als estudis barcelonins de Balet i Blay entre el novembre del 1942 i el maig del 1945.
El teatre de la Biblioteca de Catalunya acull, a partir de l'11 de març, el muntatge d’Una jornada particular', el clàssic d’Ettore Scola que recorda els perills del feixisme a partir de la intimitat de dos veïns d’escala.
A 20 anys de la seva mort, recordem Ovidi Montllor, per a molts un artista polifacètic tan gran com bona persona, i de gran valor simbòlic per als Països Catalans.
Tot just un any després de la mort de Gabriel García Márquez, recordem l’escriptor colombià amb la que per a molts és la millor adaptació cinematogràfica d’una obra seva.
'Nosaltres, els xiquets de Valls' és un retrat d'una manera fer i entendre el món dels castells. Protagonistes del passat i del futur dels Xiquets Valls parlen sobre el fort sentiment, la vella tradició i l’eterna rivalitat que es viu a la ciutat de Valls, ciutat bressol del fet casteller.
Aquest 9 de maig es compleixen 65 anys de la Declaració Schuman, mitjançant la qual es pretenia evitar més guerres entre les nacions europees. El mateix dia també se celebren els 30 anys del Dia d’Europa, creat el 1985 en record d’aquell esdeveniment.
Es compleixen 25 anys del film 'La teranyina', un retrat acurat de la Catalunya de principis del segle passat i els seus conflictes socials, polítics i econòmics. Els seus principals artífexs hi assistiran per rememorar-lo.
Ens adherim, per segon any consecutiu, a aquesta iniciativa internacional endegada pel Consell d’Europa mitjançant la qual una bona part dels museus i espais culturals de la província de Barcelona –entre molts d’altres d’Europa– obren gratuïtament les seves portes al públic fins ben entrada la nit. L’edició d’enguany tindrà lloc el dissabte 16 i esperem repetir l’èxit d’afluència de l’any passat, en què, només a la Filmoteca, hi van assistir 453 persones.
Commemorem el centenari del naixement del cineasta canadenc d’origen escocès Norman McLaren amb una selecció de curts que demostren perquè és considerat un nom clau de l’animació experimental.
Amb motiu de l’exposició del MNAC “Gabriel Casas. Fotografia, informació i modernitat, 1929-1939”, hem programat una selecció de curts realitzats en el mateix període històric.
La 5a Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic està organitzada per la Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals i l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu, el Museu del Ter, el Museu de la Mediterrània, el Museu de les Terres de l’Ebre i el Museu Comarcal de Cervera, El Museu de la Pesca, l’Institut Català d’Antroplogia i Institut Ramon Muntaner amb la col·laboració de l’Associació CEP Cultura i Entorn del Pirineu (PICURT).
Ara fa cinquanta anys Barcelona rebia per primera i última vegada el grup més mític de la història: The Beatles. El concert, que va tenir lloc a la plaça de braus de la Monumental, se sol considerar com el primer esdeveniment musical de gran importància a la nostra ciutat.
Celebrem els cent anys de l’Hospital del Mar, un centre que va néixer al novembre de 1914 en uns pavellons provisionals per fer front a una epidèmia de febre tifoidea que assolava Barcelona.
TransRaval és un projecte de Brigitte Vasallo i Pol Galofré que s'insereix en el marc del projecte 'Translocacions', d'Arts Santa Mònica i Idensitat. Aquesta iniciativa es concreta en diversos projectes sobre la mobilitat i els límits d'aquesta que es desenvolupen en l'entorn més immediat del centre d'art i de la Filmoteca, al Raval i al Gòtic.
La Dra. Jane Goodall, que enguany ha merescut el XXVII Premi Internacional Catalunya concedit pel Govern en reconeixement a tota la seva trajectòria i contribució científica, visita la Filmoteca de Catalunya per rebre un altre guardó: el Sol d’Or Especial que atorga el Festival Internacional de Cinema del Medi Ambient (FiCMA), un premi que s’atorga a una persona, una causa o una entitat per la seva tasca de sensibilització i conscienciació ambiental.
Amb motiu de la projecció de 'Stromboli' (1950) dins el cicle que commemora el centenari d’Ingrid Bergman, us proposem també recuperar 'Solitud' (1990), una obra de culte del nostre cinema que adapta l’obra homònima modernista de Víctor Català.
El Premi Solé Tura -convocat per la Fundació Uszheimer, la Fundació Pasqual Maragall i la productora Minimal Films- és un guardó destinat a obres fílmiques sobre malalties del cervell que té l’objectiu de fomentar la sensibilització i la consciència social envers les malalties neurològiques, apropant-les a tots els públics mitjançant el cinema i la producció audiovisual.
Celebrem el 80è aniversari de la fundació del Partit Obrer d’Unificació Marxista (POUM) amb la projecció de dos documentals d’investigació històrica que rescaten de l’oblit i la ignorància els destins dispars de dos dels seus membres més destacats: Francesc Tosquelles i Andreu Nin.
Celebrem el 80è aniversari de la fundació del Partit Obrer d’Unificació Marxista (POUM) amb la projecció de dos documentals d’investigació històrica que rescaten de l’oblit i la ignorància els destins dispars de dos dels seus membres més destacats: Francesc Tosquelles i Andreu Nin.
Videovalors és un projecte social i cinematogràfic de Carolina Rivas i Daoud Sarhandi mitjançant el qual una sèrie de joves en situació d’atur de l’àrea metropolitana de Barcelona i de diferents nacionalitats han rebut la formació audiovisual necessària per realitzar curtmetratges que, des d’una perspectiva autobiogràfica, transmetin valors universals.
Per tercera temporada consecutiva presentem les darreres produccions —els videos 7 i 8— dels cent que conformen el projecte Flip Coin Video, una iniciativa creada el 2013 pel col·lectiu de joves artistes The Container Collection, provinents de l’Amèrica Central, el Carib i la península del Yucatán
El 20 de novembre farà quaranta anys que la mort de Franco va marcar la fi d'un període negre de la història d'Espanya. Tot i això, la seva ombra encara plana sobre el país.
El nét del novel·lista americà John Dos Passos viatja a Espanya per aclarir la investigació que va fer el seu avi el 1937 sobre l'estranya desaparició del seu amic i traductor, José Robles Pazos.
El 20 de novembre farà quaranta anys que la mort de Franco va marcar la fi d'un període negre de la història d'Espanya. Tot i iaxò, la seva ombra encara plana sobre el país.
El festival L'Alternativa es clou amb una sessio molt especial, una preestrena de 'La Academia de las Musas' que ens presentarà el seu director, el cineasta José Luis Guerin. Tot un luxe per a la Filmoteca comptar amb un convidat i amb una sessió tan especial.
Del 19 al 29 de novembre, l’inefable Carles Santos representa l’obra 'Patetisme il·lustrat' al TNC. Aprofitant l’avinentesa d’aquest espectacle hem convidat Xavier Albertí, director artístic del teatre barceloní, per a que ens parli de la vessant cinematogràfica de l'obra.
Aquesta sessió forma part del curs "La biblioteca. Imaginari i història d’una idea”, impartit a l’Institut d’Humanitats de Barcelona, i que proposa explorar la trajectòria, els sentits i les imatges que s’han anat adherint al llarg del temps a la idea de biblioteca.
En col•laboració amb la Direcció General de Política Lingüística donem continuïtat a aquesta mostra que reivindica aquesta llengua, greument amenaçada.
Per recordar Jaime Gil de Biedma en el vint-i-cinquè aniversari de la seva mort, comptarem amb la presència de la cineasta i neboda del poeta, Inés García-Albi, acompanyada de l'editor Andreu Jaume.
'Der blaue Engel', de Josef von Sternberg, no podia faltar en un record al poeta Jaime Gil de Biedma. Interessat pel cinema, ell sostenia que la protagonista del film, Marlene Dietrich, era l'única dona capaç de ser un dandi del cinema mundial.
Projectem, en una sessió especial, el darrer film de Susanna Barranco, 'Caure del niu'. Ens el presenta la seva directora, juntament amb Carles Descalzi (gerent de Fundació Sanitària Sant Pere Claver) i Arcadi Oliveres (professor al departament d'Economia Aplicada a la UAB i activista a Justícia i Pau Barcelona).
Recordem els cent anys de la mort d’aquest extraordinari pintor modernista català amb una sessió que reforça l’homenatge que li ret l’exposició del MNAC.
L’Associació de Professionals del Sexe busca, des de la lluita sindical, el reconeixement dels drets socials i laborals i la fi d’una situació d’alegalitat que només fa que perpetuar la precarietat en el sector.
Les festes de Sant Antoni, conegudes com els Tres Tombs, marquen l’inici de l’any al barri barceloní del mateix nom. Cada 17 de gener, les tradicionals cavalcades i benediccions dels animals dels veïns –i de tothom que s’hi vulgui acostar– omplen els carrers dels voltants del Mercat de Sant Antoni. Enguany, els Tres Tombs també s’endinsen al veí Raval i arriben a la Filmoteca.
Representants de diverses ONG amb presència a Síria ens presenten una sessió en solidaritat amb els refugiats sirians, víctimes innocents d’una guerra que sembla no tenir fi. Tota la recaptació obtinguda de la venda d'entrades per a aquesta sessió se cedirà a les ONG Metges Sense Fronteres i ACNUR, les quals la destinaran a favor de les persones refugiades afectades per la crisi de la Mediterrània.
Estrenem 'El dia de la sípia', un film que, juntament amb 'Extraña forma de vida', integra un díptic documental sobre l’escriptor Enrique Vila-Matas realitzat per Emili Manzano. Ambdós treballs són el resultat d’una coproducció de Televisión Española, Televisió de Catalunya i Pickwick Films.
José Nieto és un dels compositors més destacats del cinema espanyol i el primer que va rebre el Premi Nacional de Cinematografia (2000). Autor d'un centenar de bandes sonores i guanyador de sis premis Goya -entre altres guardons-, Nieto està especialment vinculat a la Filmoteca, on l'any 2012 va dipositar les partitures originals de bandes sonores composades per ell i les seves notes de treball des que el 1970 es va iniciar en el mitjà cinematogràfic.
Al TNC es representa, del 20 de gener al 28 de febrer, l'obra d'Àngel Guimerà 'Maria Rosa'. Aprofitant l'avinentesa, hem convidat Albert Arribas, coautor de volum 'Guimerà: home símbol' i estudiós de l’epistolari de l'escriptor, a parlar-nos de la vigència i la universalitat d'aquest gran dramaturg que, en el terreny del cinema, ha estat adaptat per cineastes com ara el primer rei Mides de Hollywood, Cecil B. DeMille, i per Leni Riefenstahl, tan controvertida com talentosa.
Després de la retrospectiva que li vam dedicar el 2014, presentem el darrer treball del cineasta colombià Luis Ospina: un monumental documental autobiogràfic, de passat i de present, que exposa amb gran honestedat i passió com ha fet del cinema la seva vida.
L’edifici Venus, ubicat a la Mina, i els veïns d’aquest barri són els protagonistes d’aquest documental necessari, diferent i objectiu que aporta una visió de proximitat a una àrea de Barcelona que ha estat abocada a la marginalitat justament quan més diners, tècnics i infraestructura s’hi han destinat.
Aquest volum que forma part de la sèrie Conversaciones, publicat per la editorial Confluencias i prologat per Jorge Gorostiza, reuneix una sèrie d’entrevistes esplèndides que el cineasta Luis Buñuel va concedir al llarg de la seva vida.
Des que el 1910 es va proclamar el Dia Internacional de les Dones, la reivindicació per la igualtat de gènere ha assolit grans èxits, però queda molta feina a fer.
Del 8 de març a l’1 de maig la companyia La Perla 29 representa —a l'espai de la Biblioteca de Catalunya— l’obra de Brian Friel "Dansa d’agost". Des de la Filmoteca ens sumem a la reivindicació d’aquest text. Participaran a la sessió, el dimarts 12 d'abril, el director del muntatge teatral, Ferran Utzet, i Eulàlia Comas, representant de la Junta de l'Associació d'Amics de la Perla 29.
Pepe Serra, director del Museu Nacional d'Art de Catalunya, és l'encarregat de presentar-nos 'National Gallery', l'obra magna de Frederick Wiseman sobre la pinacoteca britànica.
El 9 de maig de 1950, el ministre francès Robert Schuman va presentar la Declaració que duu el seu cognom i que proposava la creació d’una aliança entre diversos estats europeus per garantir la pau a Europa.
Poden les persones amb discapacitat o diversitat funcional gaudir plenament de la seva sexualitat? Són, per la seva discapacitat, més susceptibles de patir abusos sexuals?
Enguany el programa Aula de cinema ha fet 18 anys. Per acomiadar la seva majoria d’edat projectem el film més votat pels seus espectadors en una enquesta composta pels divuit títols més programats durant tot el recorregut d’aquesta consolidada secció.
Una sessió per anar fent boca de cara l’exposició 'Vivian Maier. In Her Own Hands', que la Fundació Foto Colectània acull a partir del 6 de juny i en què es mostren un centenar de fotografies d’aquesta immensa retratista de l’Amèrica urbana de la segona meitat del segle XX.
L’11 de juny s’inaugura, a la Fundació Vila Casas, l’exposició Ramon Dachs – De l’Antàrtida a la Torre. Fotopoètiques del silenci, en la qual conflueixen dues exposicions anteriors del poeta: La Torre (Barcelona): 160 fotohaikus i Misteriosa Antártida: fotos de escritor. Dos treballs que fixen “el silenci poètic com a forma de vida” i dels que, a manera de prèvia, ens parlarà el mateix Dachs en aquesta sessió.
La Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Cultural del Departament de Cultura i la Comisión Nacional para el Desarrollo de los Pueblos Indígenas (Govern de Mèxic) organitzen aquesta sessió de cinema etnogràfic.
Coincidint amb l'aniversari de l'inici, fa 80 anys, de la Guerra Civil Espanyola, projectem un documental molt recent sobre els efectes dels bombardeigs de la cuitat de Barcelona per part de l'aviació italiana, i que ens presenta la seva autora, Mònica Uriel. Una manera de recordar un conflicte que va marcar la història del país i la de diverses generacions d'espanyols.
Aquesta sessió complementa l’exposició "Els «Niños de la Guerra» expliquen la seva vida, expliquen la teva història", que es pot visitar a la seu del Memorial Democràtic fins al 18 de setembre.
l Premi Solé Tura -convocat per la Fundació Uszheimer, la Fundació Pasqual Maragall i la productora Minimal Films- és un guardó destinat a obres fílmiques sobre malalties del cervell que té l’objectiu de fomentar la sensibilització i la consciència social envers les malalties neurològiques, apropant-les a tots els públics mitjançant el cinema i la producció audiovisual.
L’objectiu d’aquesta iniciativa, impulsada per l’Organització Mundial de la Salut (OMS) i la Federació Mundial del Cor, és promoure l’adopció de mesures per prevenir les malalties cardiovasculars, que actualment constitueixen la primera causa de mort al món.
En una situació de crisi com l’actual les perspectives de futur dels nostres joves estudiants no són gaire encoratjadores. Sobretot per qui s’ha criat en un entorn desfavoridor.
Acollim, per setè any consecutiu, aquesta singular iniciativa de la Federació Catalana de Cineclubs. L’objectiu és fer sortir a la llum pel·lícules de qualitat, que han estat premiades o nominades en festivals cinematogràfics internacionals però que, malgrat tot, no s’han estrenat a les sales comercials de Catalunya.
Vint-i-sis anys després de la seva darrera visita, el pintor i cineasta underground Dana Gordon torna a la Filmoteca per presentar-nos dos dels seus films experimentals més celebrats.
La cinquena edició del Festival Internacional del Cinema del Vi i el Cava té lloc del 3 al 13 de novembre al Penedès. Des de la Filmoteca us convidem a fer-ne un petit tast.
Nascut el 1916 a Barcelona i traspassat l’any 2007 a Porqueres, Carles Fontserè va ser un artista multidisciplinar de trajectòria dilatada que va destacar de manera especial amb les obres de cartellista realitzades durant la Segona República i la Guerra Civil espanyola per a la CNT, la FAI i el POUM. Tot un referent de la cultura catalana.
Rostre cèlebre del cinema europeu, Jean-Pierre Léaud ha treballat per cineastes de la talla de Godard, Rivette, Varda, Bertolucci, Kaurismäki, Garrel, Rocha, Pasolini i Eustache.
Magí Murià (Barcelona, 1881 - Mèxic, 1958) va ser un director cinematogràfic i periodista català. Succeí Adrià Gual en la direcció artística de la productora Barcinógrafo i, des del 1915, va realitzar cinc films per a Margarida Xirgu. Posteriorment, va fundar i gestionar Cinematográfica Almira, que fins al 1935 va comercialitzar diversos films francesos, alguns dels quals doblats al català.
L’Acadèmia del Cinema Català ha distingit l’actor, director i gestor teatral Josep Maria Pou amb el Premi Gaudí d’Honor-Miquel Porter 2017 pel seu “mig segle d’ofici als escenaris i a la pantalla”. A la Filmoteca ho celebrem amb ell, i veurem un film molt lligat a la seva trajectòria.
Va ser el primer film que Busby Berkeley va coreografiar per a la Warner Bros. L’èxit va ser tan gran que '42nd Street' va esdevenir el puntal sobre el qual es va basar tot el gènere musical en aquesta dècada.
La Mostra de Cinema Occità ofereix una visió panoràmica de la llengua i la cultura occitanes a través de creacions audiovisuals i contribueix a bastir una xarxa d’exhibició pública, a Catalunya i a Occitània, amb la col·laboració d’institucions, entitats culturals i empreses catalanes i occitanes.
Cineastes consagrats com Julio Medem, Imanol Uribe i Gracia Querejeta comparteixen autoria amb noms emergents del cinema basc en aquest film d’episodis produït per Moriarti Produkzioak i rodats, per encàrrec de la ciutat de Sant Sebastià, amb motiu de la capitalitat Europea de Donostia, que se celebra aquest 2016.
Enguany el Goya d’Honor ha estat atorgat a Ana Belén per ser “un referent de moltes generacions que continua sent cara i veu imprescindible de la cinematografia espanyola”.
Dividida en dues parts, Bumbarash és una comèdia musical soviètica realitzada per a la televisió que narra les aventures d’un soldat rus que torna al seu poble natal després d’haver estat presoner dels austríacs durant la Primera Guerra Mundial.
El primer nen robot programat per estimar és donat en adopció, però un accident farà que, al cap d’un temps, la seva nova família el rebutgi. Stanley Kubrick va treballar en aquesta adaptació del relat de Brian W. Aldiss durant molts anys fins que, després de la seva mort, Spielberg la va dur a la pantalla.
Vint anys després de la desaparició del cineasta milanès, en recordem la figura. El prestigiós guionista Jean-Claude Carrière presenta una de les dues sessions que dediquem a aquest creador tan original com corrosiu.
Vint anys després de la desaparició del cineasta milanès, en recordem la figura. El prestigiós guionista Jean-Claude Carrière presenten una de les dues sessions que dediquem a aquest creador tan original com corrosiu.
Aquest singular esdeveniment internacional va tenir lloc els anys 1982, 1983 i 1984 en el marc del festival de Cinema de Donosti. Es tractava d’examinar la producció videogràfica internacional i estatal en un panorama obert, tot reflectint les diverses maneres amb les quals s'utilitzava el suport, sia per autors, comunitats educatives, museus, galeries d’art o televisions.
Artista plàstic i escultor reconegut, el polonès Piotr Dumala ha inventat una tècnica personal d’animació basada a rascar guix. Un cineasta brillant creador d’un univers tenebrós que endinsa l’espectador en els abismes de l’ànima humana per mitjà d’una atmosfera onírica inquietant.
Celebrem la publicació, per Tropo Editores, de Zebulon, la darrera novel·la de l’escriptor i guionista americà Rudy Wurlitzer (Pat Garret & Billy the Kid).
El llibre "Crónica de un encuentro. El cine mexicano en España, 1933-1948", de l’investigador Ángel Miquel, ha obtingut el premi atorgat pel Centre d’Investigacions Film-Història de la UB. L’obra revela com mitjançant el cinema es va establir un pont de diàleg entre Espanya i Mèxic en un marc temporal definit per una etapa de crisi política.
Enguany es compleixen els 50 anys d’existència de l’ONG Aldees Infantils SOS de Catalunya. La delegació catalana va atendre, el 2015, 584 nens i joves amb problemes familiars per ajudar-los a integrar-se socialment. Al món, la mateixa organització, present a 134 països, es va ocupar de 24.571 persones amb problemes idèntics.
François Thomas, col·laborador de 'Positif', professor a la Universitat Sorbona Nova i gran especialista en l’obra d’Alain Resnais, ens revela els misteris del darrer film de l'autor d'Aimer, boire et chanter' a propòsit de la publicació del seu darrer llibre. "Alain Resnais, les coulisses de la création".
Per primera vegada la Filmoteca de Catalunya col·labora amb Grec, un dels festivals més emblemàtics i veterans de la nostra ciutat. I, amb motiu de la celebració d’un taller internacional per a professionals de la dansa, hem programat Mr. Gaga, un dels documentals de dansa amb més èxit dels darrers anys.
La Filmoteca de Catalunya se suma a la concessió del Premi Internacional Catalunya atorgat a Costa-Gavras amb un diàleg públic amb el cineasta sobre les implicacions històriques i polítiques de la seva obra.
La primera edició d’aquest festival de cinema xinès, que ens presenta el seu director, gira a l'entorn del wuxia, un gènere genuí i exclusiu de la Xina compost de dues nocions: wu (‘arts marcials’, ‘lluita’, ‘guerra’…) i xia (‘cavaller’, ‘codi d’honor’, ‘ideal de justícia’…).
Donem el tret de sortida a la quarta edició del Festival Gollut, una mostra de cinema compromès, medi ambient, muntanya i fotoperiodisme fonamentat en la cultura popular.
En un moment com l’actual, en què el terrorisme amenaça la convivència ciutadana i alimenta interessos partidistes i manipulacions mediàtiques, cal reflexionar de manera profunda sobre el racisme i la islamofòbia que es viu a Europa, a Catalunya i a l’Estat espanyol.
Acollim la cloenda de la 4a Mostra Internacional de Cinema i Formació en Drets Humans de les Persones Migrants, organitzada pel col·lectiu argentí CineMigrante amb l’objectiu d’aprofundir i sensibilitzar sobre el fenomen humà de les migracions.
La 22a edició del LEM Festival de músiques experimentals, organitzat per l’associació Gràcia Territori Sonor, ens ofereix aquesta sessió dedicada a un dels grans músics de l’escena underground barcelonina.
Participem novament en aquesta mostra amb caràcter multiseu i amb voluntat de testimoniar les diferents formes de vida que es donen en la nostra societat. La sessió d’aquesta aquesta edició està focalitzada en l’herència del teatre medieval i la representació de dos dels seus espectacles més tradicionals.
La setena edició del Festival Internacional del Cinema del Vi i del Cava tindrà lloc del 2 al 12 de novembre al Penedès i al Priorat. Aquest certamen, organitzat per Vinseum. Museu de les Cultures del Vi de Catalunya i Cineclub Vilafranca, s’apropa a l’enologia des de totes les vessants possibles, potenciant valors com la qualitat, la diversitat o la implicació en el territori
Amb motiu de la públicació en DVD de la filmografia completa de Jacinto Esteva -parcialment restaurada pel nostre Centre de Conservació i Restauració-, homenatgem aquest artista multidisciplinar, una personalitat més sensorial que racional, un pou d’energia difícil de canalitzar.
El Teatre Victòria acull, fins al febrer del 2018, la representació d’aquest musical mític de Broadway amb cançons emblemàtiques de la història de la música com són “Cabaret”, “Willkommen” o “Money, Money”.
Rememorem el 75è aniversari de l’assassinat de Bruno Schulz amb l’estrena mundial d’aquest documental que es projecta en 100 sales de cinema d’arreu del món.
Recuperem, en una sessió especial, l'acte de lliurament dels Premis que cada any atorga la Federació Catalana de Cineclubs, que tradicionalment s'inclou en la programació de ls "Setmana de Cineclubs" però que enguany es va haver de suspendre pel seguiment de la vaga general convocada el passat 3 d'octubre.
La xifra de més de 25 milions de morts que la sida ha causat els darrers 30 anys parla de la necessitat peremptòria d’erradicar d’una vegada per totes aquesta epidèmia global.
El festival El B-Anime celebra el centenari del cinema d’animació japonès amb la projecció de 14 curts històrics de l’anime provinents del National Film Center, The National Museum of Modern Art de Tòquio.
Peter Bieri, més conegut pel seu pseudònim Pascal Mercier, és un filòsof i escriptor suís les obres del qual han inspirat diverses pel·lícules, entre les quals Night Train to Lisbon.
Entre el 19 de gener i el 4 de març, el Teatre Goya posa dempeus Moby Dick, un muntatge dirigit per Andrés Lima sobre una adaptació de la novel·la original de Herman Melville feta per Juan Cavestany. Josep Maria Pou hi interpreta el capità Ahab. L’actor, alhora director artístic del teatre, ens acompanya en aquesta sessió especial en què gaudirem de la versió cinematogràfica del text signada per John Huston l’any 1956.
La compositora i pianista armènia Anahit Simonian ens acompanya per posar música en directe a un dels títols més mítics de Charles Chaplin. Aquesta sessió és complementària a les dues sessions que es projectaran dissabte 27 i diumenge 28 en horari infantil.
Dirigida el 1969, "Lettre à la prison" és un testimoni valuosíssim de la història de la immigració a França: una pel·lícula de ficció amb valor documental realitzada per un emigrat (exiliat) entre Tunísia i França.
El 31 d'octubre de 2017, la UNESCO va atorgar a Terrassa el títol de "ciutat creativa del cinema", un reconeixement que comparteix amb 12 urbs més d’arreu del món. Aquesta elecció converteix la ciutat en un referent internacional en l’àmbit cinematogràfic i audiovisual, i obre les portes a noves oportunitats de recerca i desenvolupament de projectes en aquest àmbit.
L’editorial Seix Barral presenta 'Diario del gueto', el testimoni commovedor del cèlebre pedagog Janusz Korczak, una víctima il·lustre de l’Holocaust que va donar la vida pels nens del seu orfanat.
Després de l'èxit de les sessions de 'The Circus" musicades per Anahit Simonian, la compositora i pianista armènia torna a la Filmoteca per posar música en directe a un clàssic de Buster Keaton.
La Direcció General de Cooperació al Desenvolupament, BCN Sports Film i la Filmoteca de Catalunya acorden sumar sinèrgies per promoure una sessió específica d’esport i desenvolupament en el marc de la propera edició del BCN Sports Film Festival, el Festival Internacional de Cinema Esportiu. I ho fem amb una triple sessió gratuïta que comptarà amb una taula rodona amb Michael Robinson, Manel Vila, Jaume Mora, Gerard Figueres, Maria Vallès i Marta Carranza.
El màster en Documental de Creació de la Universitat Pompeu Fabra celebra els 20 anys del seu naixement sent tot un referent internacional per la seva qualitat, per la llibertat creativa i, sobretot, per la seva gran capacitat de formar nous professionals.
El Premi Rizoma de cinema es crea el 2010 amb el propòsit de donar suport a noves veus del cinema espanyol mitjançant plataformes de streaming. Enguany les diferents filmoteques de l’Estat i altres centres culturals volem contribuir a difondre aquest guardó tot projectant-ne, en pantalla gran, el film guanyador de la darrera edició.
En el marc del projecte “Experience IT” / ITmakES del Consolat General d’Itàlia a Barcelona, presentem la còpia restaurada del primer Pinotxo del cinema i la revista anual de cinema italià «Quaderni del CSCI» 2017/13 (dossier: Federico Pierotti, Paola Valentini, Federico Vitella coords., “Cinema italiano. Tecniche e pratiche”).
El darrer treball del documentalista i cantant Màrius Pons Múria és una reflexió sobre el feixisme sociològic i l’actual crisi de l’individu a la Unió Europea mitjançant les víctimes de les guerres i la vulneració dels drets humans dels exiliats.
El desig d’informar ha empès el guardonat periodista sabadellenc Raül Gallego a involucrar-se com a reporter de guerra en multitud de conflictes internacionals. El mateix compromís humanista envers les víctimes ignorades de la societat i l’esperança que les coses canviïn l’ha portat a filmar aquest documental. Ell mateix ens el presenta.
Acomiadem l’Any Palau i Fabre amb un documental produït per TV3 realitzat per a l’ocasió i un clàssic del cinema francès en el qual el poeta i escriptor interpreta un camioner a la recerca de feina.
El consumisme desmesurat inherent al capitalisme està conduint el nostre planeta a la catàstrofe ecològica i humana en un futur immediat. Per tal d’evitar-ho cal donar alternatives al model actual i replantejar els dogmes entorn de l’economia de creixement.
Aquesta sessió és un homenatge als fotògrafs i operadors de vídeo de La Pegaso que van combatre el franquisme, i s’emmarca dins del programa “Topografia d’un record” organitzat per l’Associació d’Estudis Històrics de l’Automoció (AEHA) i compost per un seguit de conferències i exposicions al voltant de les fàbriques La Hispano i La Pegaso.
En col·laboració amb el segell Intermedio publiquem l’obra completa de Llorenç Llobet-Gràcia en DVD. L’edició inclou la darrera versió restaurada de Vida en sombras, els curtmetratges restaurats del cineasta, el documental Bajo el signo de las sombras (Ferran Alberich, 1984), entrevistes íntegres de Serrano de Osma, Ángel Zúñiga i Delmiro de Caralt i un llibret.
L’esforç i la dedicació d’una mestra de primària d’infants refugiats esdevé un exemple admirable d’humanitat i compromís en aquest film emotiu que segueix l’adaptació gradual, fora dels seus països d’origen, de quatre infants refugiats de diferents nacionalitats.
Coincidint amb l'exposició 'Aventures Maritimes, le cinéma s’affiche' i el cicle 'Le mer au cinéma' que aquest estiu coorganitzen l'Institut Jean Vigo i la Cinémathèque de Toulouse a Cotlliure, programem una projecció del clàssic de Jacques Tourneur 'Anne of the Indies' amb una presentació a càrrec de Michel Cadé, president de l'Institut Jean Vigo.
Berta Hernández i Daniel López s’han carregat de valentia per donar veu al vell conflicte kurd-turc. Un enfrontament silenciat pels mitjans en bona part a causa de la repressió periodística del govern d’Erdogan.
El dijous 28 la fundació Foto Colectania inaugura una exposició dedicada a Saul Leiter, el fotògraf que ens va descobrir un Nova York melancòlic de colors tènues, difuminat pels vidres entelats per una pluja boirosa que l’apropa a l’abstracció.
El 2014, el Premi Nobel de Literatura va ser per a Patrick Modiano. L’editorial Anagrama, que ha publicat tots els seus últims llibres, acaba d’editar el guió de 'Lacombe Lucien'. El primer treball de l’escriptor com a guionista gira entorn dels efectes de l’ocupació nazi, un dels seus grans eixos temàtics.
Després de mig segle fent pel·lícules, el cineasta, titellaire, escultor i pintor txec Jan Svankmajer plega del cinema deixant un llegat impressionant de films surrealistes inspirats en històries mòrbides, desconcertants, terrorífiques i oníriques plenes d’enginy i creativitat. Aquesta sessió és una ocasió única per gaudir de l'obra d’aquest mestre de l’animació en stop-motion i de l’humor negre.
Acollim la presentació del llibre 'El mundo actual a través del cine' (Alianza Editorial, 2018), del professor d'història i cinema Tomás Valero, amb una sessió que inclou una xerrada entre l'autor i els també crítics i historiadors de cinema Miguel Fernando Ruiz de Villalobos i Magí Crusells. La sessió es completa amb la projecció d'un dels films analitzats al llibre, 'Timbuktu'.
Per segon any consecutiu, el festival organitzat per l’Associació d’Amics del Cinema de la Vall de Ribes torna a la Filmoteca. I ho fa per obrir una edició, la cinquena, que després continuarà a Ribes de Freser i a diverses poblacions del Ripollès, el Gironès i l’Alt Empordà.
Núria Bou i Xavier Pérez, membres del Col·lectiu d’Investigació Estètica dels Mitjans Audiovisuals (Cinema) de la UPF, són els coordinadors del llibre col·lectiu 'El cuerpo erótico de la actriz bajo los fascismos' (Cátedra, 2018), que recull les investigacions del projecte Eros / Censura i analitza la relació entre la censura i l’ideari sociopolític de la dona a l’Espanya, la Itàlia i l’Alemanya feixista.
El cineasta i documentalista francès ens visita per presentar-nos, en el marc del cicle Per amor a les Arts, el seu film Parce que j’étais peintre. Aprofitem per projectar dos altres títols del mateix autor, dues indagacions cinematogràfiques sobre les figures d’Orson Welles i l’escriptora Fred Vargas.
Cinema en primera persona. Tres films que són un i que converteixen l’espectador en còmplice de les peripècies personals de Fernando Merinero, el seu autor i veritable protagonista. Egocentrisme, ficció, realitat, exorcisme, cinema i vida es barregen en aquest documental que ens presenta Merinero mateix.
Cinema en primera persona. Tres films que són un i que converteixen l’espectador en còmplice de les peripècies personals de Fernando Merinero, el seu autor i veritable protagonista. Egocentrisme, ficció, realitat, exorcisme, cinema i vida es barregen en aquest documental que divendres 5 d'octubre ens presenta Merinero mateix.
Cinema en primera persona. Tres films que són un i que converteixen l’espectador en còmplice de les peripècies personals de Fernando Merinero, el seu autor i veritable protagonista. Egocentrisme, ficció, realitat, exorcisme, cinema i vida es barregen en aquest documental que divendres 5 d'octubre ens presenta Merinero mateix.
La compositora i pianista armènia Anahit Simonian torna per acompanyar tres sessions de cinema, dues de les quals formen part de la nostra programació familiar.
El 27 d’octubre se celebra, arreu, el Dia Mundial del Patrimoni Audiovisual impulsat per la UNESCO. És una ocasió, també, per reivindicar la feina de les filmoteques i el valor patrimonial del cinema per a la història de les nostres civilitzacions. El celebrem amb un documental que és una veritable mostra d’amor al setè art. Ens el presenten la seva directora i el seu director de fotografia.
El productor Josep Anton Pérez Giner va morir el 13 d’abril del 2018. Al seu darrere deixava més de cent projectes cinematogràfics –alguns dels quals van representar el gran impuls de l’anomenat cinema quinqui i l’horror català– i una merescuda fama de descobridor de talents.
L’entitat catalana Dret a Morir Dignament defensa el dret a l’eutanàsia i al suïcidi assistit mèdicament dels malalts que lliurement volen alliberar-se d’un patiment
intolerable. En el Dia dels Difunts programem, amb la seva col·laboració, un curtmetratge d'Eduardo Chapero-Jackson i el film alemany 'Hin und Web'.
Commemorem els 100 anys del naixement de l’escriptora Maria Aurèlia Capmany. Una defensora de la cultura catalana i un referent ineludible del feminisme.
Acollim la secció cinematogràfica d’aquest festival que promou la cultura de la neu i dels esports de muntanya, amb la projecció de tres films que van des de filmacions amateurs d’inicis del segle XX a una gran producció documental recent. L'abans i el després del cinema de muntanya, amb l'enorme impacte de les innovacions tecnològiques, però sempre des del respecte i l'amor pel muntanyisme.
L’Avenç acaba de publicar 'Laya Films i el cinema a Catalunya durant la Guerra Civil', en el qual Esteve Riambau situa la productora cinematogràfica del Comissariat de Propaganda de la Generalitat republicana en el context de la Guerra Civil.
Manel Muntaner (Barcelona, 1938) és un cineasta vocacional i un cinèfil apassionat que ha esdevingut un dels grans cronistes dels moviments antisistema a Barcelona.
Commemorem els 25 anys del film i la sèrie Havanera, una de les produccions més grans del cinema català i la primera a tractar el tema de l’esclavisme com un dels principals motors del progrés econòmic a Catalunya a principis del segle XIX.
Commemorem els 25 anys del film i la sèrie Havanera, una de les produccions més grans del cinema català i la primera a tractar el tema de l’esclavisme com un dels principals motors del progrés econòmic a Catalunya a principis del segle XIX.
El premi Film-Història d’enguany ha estat concedit a la periodista i editora Daniela Aronica pel llibre "La Guerra Civil Española en la propaganda fascista. Noticiarios y documentales italianos (1936-1943)" (Shangrila Ediciones Santander, 2017).
Un documental que vol ajudar a comprendre en tota la seva complexitat el debat sobre el turisme a Barcelona i contribuir a discernir els prejudicis dels problemes, els avantatges dels inconvenients.
Néstor Almendros (Barcelona, 1930 - Nova York, 1992) ha estat un dels millors directors de fotografia de la història del cinema. Va ser Éric Rohmer qui li va obrir les portes d’un ofici en el qual assoliria l’excel·lència gràcies a la seva manera de tractar la llum, basada en la simplicitat i la senzillesa de la imatge.
Els alcaldes d’uns pobles castellans s’uneixen per demanar l’autonomia temptats per la idea de gaudir de sous elevats, cotxes oficials de luxe, bones dietes i altres tipus de prebendes.
Llorenç Soler va ser un dels primers a qüestionar la veritat oficial del règim franquista tot entenent el documental com el gènere que pot donar veu a aquelles persones que mai no l’han tingut, negades sistemàticament pel poder. Un documental produït per la Universitat de València li ret homenatge.
“El rei jove descorre una cortina i un torrent de llum entra en el soterrani llòbrec on s’amaguen quadres bonics que representen, plens de color i formes harmonioses, un autèntic cant a la raó i al plaer de viure. Llum, harmonia i cant a la vida són les claus que, en metàfora afortunada, anticipen en aquesta seqüència el que serà la història d’un rei educat en les ombres i atònit per la llum" (José Nieto)
Un documental que ressegueix la vida del poeta cerverí Jaume Ferran i Camps (1928-2016), membre de la generació poètica dels cinquanta, -a cavall entre Barcelona, Madrid i Syracuse (EUA), on va ser professor de literatura espanyola durant més de trenta anys i on va viure més de cinquanta-, fent un esment especial a la seva obra poètica, d'una gran profunditat i amplitud temàtica, malgrat ser força desconeguda.
Milers de persones d’arreu del món recorren al cant comunitari a la recerca de concentració, comunitat i connexió. Una de les formes d’aquest fenomen és el cant de mantres, també anomenat kirtan.
El Pilar ret homenatge al cinema de resistència política filmat, produït i difós a Espanya entre el 1967 i el 1978. Són films que constitueixen un fris sobre la presa de consciència que va acabar encapçalant la transformació de la societat espanyola durant la Transició. Cinema sense signatura, que du la modernitat escrita a l'ADN.
El festival BCN Sports Film celebra la seva desena edició convidant la ciutadania a reflexionar sobre l’esport com a fenomen social, històric i cultural a través d’obres audiovisuals de tots els gèneres i formats. Els tres films programats són un exemple de com l’esport pot transformar la vida dels joves víctimes de conflictes bèl·lics o criats en zones perifèriques o marginals.
El 2018 la UNESCO va afegir els coneixements i les tècniques de l’art de construir murs de pedra seca a la Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat. Un llegat cultural que inclou vuit països: Espanya, Croàcia, Xipre, França, Grècia, Itàlia, Eslovènia i Suïssa.
El Dia Internacional de l’Orgull LGTB es commemora el 28 de juny, el dia que, el 1969, van tenir lloc els aldarulls de Stonewall a Nova York, que van marcar l’inici de l’alliberament homosexual.
Sessió especial presentada per Jordi Puigdomènech arrel de la publicació del llibre "La Filosofia en el cine", un repàs a la història del pensament de la mà de quinze biopics de filòsofs.
Del 9 al 12 de juliol se celebra a Barcelona la 35a edició de la Conferència Internacional de Sociologia de la Religió, un congrés internacional sobre religió i política des del punt de vista de les ciències socials. Aquesta projecció s’afegeix a les activitats paral·leles al congrés que tindran lloc al barri del Raval.