Premsa

Cicle ‘Demà, la revolució. El Colectivo Cine Mujer en context’

14/01/2026

Un cicle que reconstrueix un passatge del cinema polític, feminista i militant que es feia a l’Amèrica Llatina cinc dècades enrere, amb el comissariat de Karina Solórzano, a partir de l’obra del Colectivo Cine Mujer mexicà.

Actiu a Mèxic entre el 1975 i el 1987, el Colectivo Cine Mujer va fer un cinema polític, feminista i militant que va dialogar amb l’agitació que va mobilitzar Amèrica Llatina aquells anys. Les seves pel·lícules, fetes en 16 mm de manera col·lectiva, van abordar temes com el treball domèstic, la violència estructural, l’organització de les dones i la manera en què el quotidià expressa relacions de poder. Mañana, la revolución.

El Colectivo Cine Mujer en contexto reuneix part de la seva obra juntament amb altres films que van compartir aquesta energia històrica com Revolución (Jorge Sanjinés i Óscar Soria, 1963), del grup Ukamau, o El mundo de la mujer (María Luisa Bemberg, 1972), una pel·lícula clau per pensar el feminisme argentí de l’època. En presentar-les juntes, el cicle planteja una lectura històrica que fa visible el teixit de ressonàncies i diferències que les travessa.

Es tracta de pel·lícules que ens conviden a pensar el col·lectiu i a preguntar-nos si podem seguir somniant amb la revolució del demà.

Karina Solórzano
Comissària del cicle

 

El mundo de la mujer
El mundo de la mujer

 

Sessió inaugural

Dissabte 31 de gener 18.00 h
Sala Laya

Reencontrarnos en el aire

Sota la influència de la poesia de Sylvia Plath i la música de bolero, aquest programa reuneix tres testimonis sobre les diferents opressions exercides contra les dones des d’espais que, en certa manera, també es converteixen en espais de resistència. Les seves veus en off expressen disconformitat, tedi i resignació mentre les imatges exposen experiències quotidianes en què la violència es normalitza, però també es qüestiona.

Vicios en la cocina, las papas silban
Vicios en la cocina, las papas silban

 

El programa inclou:

Vicios en la cocina, las papas silban
BEATRIZ MIRA ANDREU, 1978. Mèxic. VE. 24’. Arxiu digital.

3 mujeres 3
MARGARITA SUZAN, 1976. Mèxic. VE. 21’. DCP.

Luna de almendra
ROSA MARÍA ÁLVAREZ GIL, 1990. Perú. VE. 13’. Arxiu digital.

Presentació a càrrec de Karina Solórzano, comissària del cicle.

3 mujeres 3
3 mujeres 3

 

Karina Solórzano, comissària del cicle, és mestra en Estudis de Cinema i investigadora de cinema mexicà. Forma part de l'equip de programació de FICUNAM (Festival Internacional de Cine de la Universidad Nacional Autónoma de México), on també coordina el Fòrum de la Crítica Permanent. És una de les editores de l’espai de crítica feminista La Rabia. En l’article “Estratègies de desarmament, sobre les pel·lícules del Colectivo Cine Mujer”, publicat a Xcèntric, es referia al col·lectiu en aquests termes:

“En el cinema mexicà de la dècada dels setanta i principis dels vuitanta les pel·lícules del Colectivo Cine Mujer van aparèixer com un llampec capaç d’imaginar noves formes de fer cinema i intervenció política. No hi ha hagut cap moviment igual, ni abans ni després. En una època en què la representació de les dones estava a cavall del cinema «d’autor» i el cinema de ficheras que combinava l’espectacle nocturn i la comèdia eròtica, en la qual la idea del desig femení es forjava des de l’oposició entre santes i femmes fatales, les cineastes del Colectivo Cine Mujer van explorar l’opressió sistemàtica de les dones des d’una dimensió personal com la rutina d’una mestressa de casa, però també cultural, mèdica i judicial en recollir els testimonis de metges o directores de presidis per a treballadores sexuals. En línia amb les idees de la segona onada del feminisme, el que és personal és polític. Ho era aleshores i ho segueix sent ara.

Els interessos que van mobilitzar el Colectivo en els seus primers anys són dolorosament actuals: el mandat de la feminitat en un món marcat pel consum (¿Y si eres mujer?, 1977), la despenalització de l’avortament (Cosas de mujeres, 1975-1978), el reconeixement del treball domèstic (Vicios en la cocina, las papas silban, 1978), la violència sexual associada a la virilitat (Rompiendo el silencio, 1979) o l’estigma sobre el treball sexual (No es por gusto, 1981). Les cineastes del Colectivo van registrar l’organització política de diferents dones en diverses zones del país. D’Oaxaca a Tijuana, van filmar treballadores domèstiques, brodadores i empleades de fàbriques tèxtils, perquè per a elles la lluita de les dones sempre ha estat lligada a la lluita de classes.

En diàleg amb el seu temps, el Colectivo fundat per la mexicana Rosa Martha Fernández i la brasilera Beatriz Mira —a les quals es van unir Guadalupe Sánchez, Ángeles Necoechea, Sonia Fritz, Eugenia (Maru) Tamés Mejía i María del Carmen de Lara, entre d’altres— va sorgir entre les revoltes estudiantils de finals dels seixanta i la urgència política que va congregar l’anomenat Nou Cinema Llatinoamericà. Amb aquest sisme cinematogràfic va compartir el qüestionament per les formes d’enregistrar la realitat. Diversos elements com la il·lustració, el collage o la creació de personatges de ficció a partir d’entrevistes posen en evidència la intervenció de la faula sobre el relat. L’elecció per mostrar la clandestinitat, com ara l’avortament a Cosas de mujeres, agita les convencions del documental tradicional i és una crida d’atenció als espectadors.”

Cosas de mujeres
Cosas de mujeres

 

Col·laboració amb XCèntric (CCCB)

Aquesta sessió també forma part de les jornades Preservar el foc. Arxius imperfectes i cinema militant, organitzades per XCèntric (CCCB) fins al diumenge 1 de febrer. Les jornades estan dedicades a aprofundir en el cinema políticament compromès i històricament contrainformatiu, que ha acompanyat les lluites col·lectives, que esdevé sobretot un cinema d’invenció i de transformació.

Divendres 30 de gener 12.00h
Conferència a l’Auditori del CCCB

“Assaig i error: una brevíssima història de la cultura cinematogràfica militant a Catalunya”

A partir de l’exploració de la col·lecció de la Filmoteca de Catalunya i d’altres arxius internacionals, de memòries orals i de recerques recents, Pablo La Parra, director de la Filmoteca, analitzarà les diferents experiències de distribució, exhibició i producció clandestines o alegals, per tal d’il·luminar algunes escenes clau d’una cultura cinematogràfica autogestionada i radicalment independent.

Conferència il·lustrada amb la projecció de Viaje a la explotación (Col·lectiu Penta, 1974).

Entrada gratuïta amb reserva prèvia a xcentric.cccb.org